Detall intervenció

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 226 : MAGNÀNIMA PLUJA!

Intervenció de: Berenís | 24-08-2012

Amerat de tu

I de sobte s'obri el cel
i baixen àngels
i angelets.

Ens mullem d'eufòria
perquè sabem
que dura poc la glòria
i es panseix sobtosa.


Respostes

  • I t'espero.
    Mena Guiga | 23/08/2012 a les 22:07
    Expectant estic...i arribes.
    Esclatant, em regales gotes fines.
    Endevines, pluja il·luminada, astral,
    la cremor en la meva vida.
    Aquesta nit per fi obro el pit
    i tu t'intensifiques, amarant,
    amant aigua celestial,
    cortina de goig refrescant.
    Que a bots i barrals em cals,
    núvol d'onades donades
    per la màgia de les fades,
    daurades sota el fanal.

    Mena (una bona dutxaaaaaa, que aquests dies suem la cansaladaaaaa!)
  • Tu, pluja (fora de núvol, FORA DE CONCURS)
    Mena Guiga | 24/08/2012 a les 00:05
    Pluja que em rentes l'ànima
    que em llisques per canals foscos
    que em duus llum als ulls
    que m'obres el cel
    que em ressegueixes cada cèl·lula
    que amb tu ploro i trono
    que no em fas caldre paraigua
    que m'ets necessària aigua
    que crees miralls a terra
    que fas basses de besos.
    Pluja que m'arribes al cor,
    pluja.

    Mena (una pluja no de les de wellies ni impermeable).
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 226 : MAGNÀNIMA PLUJA!
    Berenís | 24/08/2012 a les 01:34
    Amerat de tu

    I de sobte s'obri el cel
    i baixen àngels
    i angelets.

    Ens mullem d'eufòria
    perquè sabem
    que dura poc la glòria
    i es panseix sobtosa.
  • Vine
    Anaïs | 25/08/2012 a les 08:13
    Oh, pluja enyorada!
    Pluja que caus,
    fina i compassada,
    lliure de pedra i vents,
    jo t’invoco:
    Em vestiré d’indi
    i ballaré la dansa.
    Emularé els ibers
    i faré un sacrifici.
    Resaré mil oracions
    rescatades de la memòria.
    Em flagel•laré
    amb branques de pi.
    Prometo pujar
    al Castellot descalça...
    Però vine i allibera’ns de la calor!
    • RE: Vine
      Anaïs | 25/08/2012 a les 08:18
      "Lo Castellot" està situat a Artesa de Segre. Si voleu llegir més informació:
      enllaç
  • ABRAÇADES LÍQUIDES
    brins | 26/08/2012 a les 10:23


    La fina pluja d’aquesta tardor
    em dibuixa imatges llunyanes
    i em desvetlla la son dels records.
    Sóc presonera del pas del temps,
    però no desitjo alliberar-me’n,
    l’aixoplugo molt endins del cor
    per resguardar-lo de l’oblit.
    Recordo distants tardes de pluja
    amb passejos amunt i avall;
    recordo paperines de castanyes
    que ens escalfaven l’ànima
    quan ni tu ni jo coneixíem encara
    les paraules que diuen els amants;
    quan ni tu ni jo sabíem encara,
    com agafar-nos les mans....
  • Dànae sota la pluja
    rautortor | 27/08/2012 a les 15:31

    Llisca la pluja des d’un cel entusiasta.
    La torre és prominent, impenetrable.
    L’aigua regalima pels murs pedrencs,
    de roca viva. Ni un resquitx de llum,
    ni una finestra. Sola en sa soledat,
    Dànae escolta a cegues la tempesta.

    Son pare la tem, d’ençà de l’oracle.
    Qui destronarà l’amo, qui l’abatrà?
    I el fat li assenyalà la mà d’un nét.
    Per què furgar més l’espluga de la sort?
    –No infantaràs, filla, ni rei, ni esclau,
    ni infant botxí del teu pare, son avi.

    I l’enclaustrà, verge com era,
    amb set panys i forrellat.

    Mes, del cel estant, concupiscent,
    el déu de déus l’observa nit i dia.
    Ara es despulla, adés es banya, ara s’allita.
    Com mou el tors i el bust com li tremola!
    Ho té ben clar. Rumia el com.
    Caigut el dia, veu la donzella al llit,
    calmosa i nua, al primer son.
    Ferma el silenci i, a cop calent, s’hi aboca a doll.
    Pluja daurada, que pels set panys
    s’obre camí, ruixa la cambra i el cos la rep
    entre panteixos, fervent i esmaperdut,
    fins que s’ajoca al claustre matern.
    La noia és dona, l’or de la pluja
    l’ha feta prenys. Perseu batega a dins.

    Tremola a fora la testa argiva.
    Batzac funest, atzar o vaticini.
    Hi algú, per ventura, que hagi esquivat
    el seu destí?
    • Canvis
      rautortor | 27/08/2012 a les 20:08

      Segona estrofa:

      I el fat li predigué la mà d’un nét.

      Tercera estrofa:

      La noia és mare, l’or de la pluja

      Gràcies
  • Un exercici de fa temps...: Vítrica pluja (fora de concurs)
    deòmises | 29/08/2012 a les 12:21
    Zela el zèfir l'atzur que fibla la terrible
    Empremta de la marea, l'horitzó ferit de sutge.
    Vítrica
    Pluja.

    La tempesta de muts mots de xiuxiueigs sorollosos
    Corre a tancar la porta de l'alta placidesa
    Per a barrar el pas al bus funambulesc de la melangia.
    Immersions
    Entre taurons
    Terrestres.

    Repudia el fill bastard legítim de la llàgrima:
    Serà pròdig per sempre, ànima de bumerang,
    I restarà ancorat a l'iris de l'eternitat.
    Desitja
    Desclavar-lo
    Inútilment
    Amb força.

    Brunz l'or brunyit en la brisa de la frisança.
    Descansa.



    d.
  • Estrella en la nit
    Carme Cabús | 30/08/2012 a les 17:37

    S’obre el cel en la nit
    i es deixata una estrella
    a frec de terra molla,
    prop la terra feréstega.

    Porta auguris i somnis
    com joiells d’un orfebre,
    garlandes de celístia,
    frescor de flor novella.

    Espurneja presagis
    en olors de nova era.
    Sota la lluna absorta
    rejoveneix i renta.
  • Òrbites aqüíferes
    deòmises | 30/08/2012 a les 18:43
    Seràs pluja per a la meva sequera mil·lenària,
    Solc en el camp erm d'aquest cor, que no sap
    Acceptar les ofrenes de la passió quan el cap
    Recorda el passat, frescor i alenada necessària.

    Seràs veritat i cristall pur en tocar-me la pell,
    Guariment de les velles ferides, remei i metgia,
    Albada que anuncia la fi de la nit i el nou dia,
    Mentre espero entre els teus braços el diluvi bell.

    Seré arbre assedegat, terròs que l'aigua no recorda,
    Satèl·lit que orbita al voltant del teu cel ennuvolat,
    Per formar part del teu univers de delícia i d'esclat.

    Seré oblit en tastar-te per primer cop, liana i corda
    Per arrapar-me al teu cos, llera que espera el seu riu,
    I els llamps i els trons, i el degoteig que em manté viu.



    d.
  • Aquí t'espero
    magalo | 30/08/2012 a les 18:52

    Aquí estic, aquí ho espero:
    Cada gota de la pluja
    que baixi com un punyal;
    que caigui una pedregada,
    llambordes de les mes grans;
    que el vent bufant m’arrossegui
    com tornado i huracà;

    dons m’és igual, no em fa mal,
    perquè és a tu a qui jo espero,
    i no tenir-te a mi em sembla,
    viure la més cruel tempesta
    i el més gran del tots els mals.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 226 : MAGNÀNIMA PLUJA!
    Àlex Casanovas Boada | 30/08/2012 a les 21:28
    ES LA PLUJA UN AMOR

    Ets la pluja que em dona vida
    Un elixir que cura el bategar
    Del meu cor i de la meva mirada
    Una gota de màgia per somiar.

    Ets encanteri per la meva senda
    Una nova flama que em fa brillar
    Que fa néixer meva terra daurada
    Meva primavera torna a cantar.

    Les teves gotes son dolces estrelles
    Xiuxiuejos ben plens de gran passió
    Que apaguen les meves fredes ombres.

    Ets una pluja plena d’emoció
    Que fa renéixer meves esperances
    Amb una eternitat d’il•lusió.

    Perdó pel retràs.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.