Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Repte poètic 228
Intervenció de: Núria Niubó | 12-04-2014Respostes
-
RE: Repte poètic 228
Núria Niubó | 12/04/2014 a les 22:48
-
RE: Repte poètic 228
Núria Niubó | 12/04/2014 a les 22:50Ho sento no surt tota! S'ha de redimensionar.
-
Vent
diamant | 14/04/2014 a les 01:28
S'esmuny el vent
pels forats de la runa,
per tota la desfeta
que va restar.
Per sota el temps
les dovelles s'engrunen
s'ensorren les parets,
cau el teulat.
Ho observem
en la tarda abatuda,
tan incomunicables
com arrasats.
L'amor va abatre's
d'un cop de catapulta,
de tan inexpugnable
i emmurallat.
-
RE: Repte poètic 228
rautortor | 14/04/2014 a les 15:04
-
Pel·lícula ·Seqüències (o
deòmises | 19/04/2014 a les 18:42 -
Pel·lícula ( o Seqüències vívides)
deòmises | 19/04/2014 a les 18:52
Tan sols ens restava ser testimonis dels retalls fets moviment
En el conjunt de seqüències que formaven una pel·lícula, i vàrem
Fer-ho aquella tarda. Semblava fàcil, en un principi, però el difícil
Era compaginar l'entrellat i la trama, enmig d'aquell laberint.
I ens vèiem reflectits en cada escena, inclús en els moments
De discutir, entre frases ben obscures i insults esmoladíssims,
Que ens provocaven vergonya i manllevar-nos aquelles ganes
De riure i de mirar-nos en qualsevol segon de la pel·lícula. Sí,
Ella no sabia com agafar una crispeta, ja quasi tèbia, del plat
Col·locat en terra de ningú, com si el simple contacte li semblés
Un esfor sobrehumà, que no sabia ni començar ni concloure.
I, en veure l'assassí i el seu ganivet, vàrem entendre-ho tot,
I va ser en aquell precís instant en què la seva mirada va trobar
Els meus ulls esbatanats, i va ser el primer cop que quedava muda
.
.
.
En mirar-nos, per última vegada.
d.
-
Pel·lícula ( o Seqüències vívides)[aquí]
deòmises | 20/04/2014 a les 14:01Tan sols ens restava ser testimonis dels retalls fets moviment
En el conjunt de seqüències que formaven una pel·lícula, i vàrem
Fer-ho aquella tarda. Semblava fàcil, en un principi, però el difícil
Era compaginar l'entrellat i la trama, enmig d'aquell laberint.
I ens vèiem reflectits en cada escena, inclús en els moments
De discutir, entre frases ben obscures i insults esmoladíssims,
Que ens provocaven vergonya i manllevar-nos aquelles ganes
De riure i de mirar-nos en qualsevol segon de la projecció. Sí,
Ella no sabia com agafar una crispeta, ja quasi tèbia, del plat
Col·locat en terra de ningú, com si el simple contacte li semblés
Un esforç sobrehumà, que no sabia ni començar ni concloure.
I, en veure l'assassí i el seu ganivet, vàrem entendre-ho tot,
I va ser en aquell precís instant en què la seva mirada va trobar
Els meus ulls esbatanats, i va ser el primer cop que quedava muda
.
.
.
En mirar-nos, per última vegada.
d.
-
Cercles
besllum | 20/04/2014 a les 10:33
Hi ha vida en el silenci. I una llum que envaeix fins els petits espais oblidats del món. Una banda sonora insòlita ens agombola quan som feliços, quan estem tristos, fins i tot, quan morim. Com la bellesa d'existir un instant i desaparèixer. Ser ínfim, i passatger que passa per una vida plena de moltes coses i buida de tot.
D'altres també ho saben. No és cap secret malgrat no diguin res. Callen i observen la bellesa de la destrucció i tenen fe en una salvació redemptora. Quelcom que sacsegi la consciència adormida. Somriuen i semblen éssers nous i en ells, tot recomença. Un cercle invisible i perfecte es dibuixa incansablement.
-
RE: Repte poètic 228
besllum | 20/04/2014 a les 10:43
Em sembla que s'acabava ahir. Sí és així, el presento fora de concurs.
;-) -
RE: RE: Repte poètic 228
Galzeran (homefosc) | 22/04/2014 a les 20:04Això no s'atura besllum!
-
T'he vist
Galzeran (homefosc) | 22/04/2014 a les 20:02Jo l'he vist aquesta peli...
l'he vist i ara
no recordo com es diu.
Sí, és aquella de la noia
que descansa entre pètals de rosa
i el veí que se la mira
però ja es creu massa gran
per a un llit fet d'amor
de roig sang i follia,
que ha deixat escapar,
fa temps, de casa seva.
I la filla s'enamora
d'un estrany
que veu voleiar
una bossa de paper.
Jo l'he vist aquesta peli...
però ara, no recordo com es diu...
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Curtcircuit (9 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- LA TEVA VEU (22 comentaris)
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1199 lectures)
- RETORN AL NO RES (767 lectures)
- POST MORTEM (633 lectures)
- MÓN DE GATS (406 lectures)
- Optar (305 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (280 lectures)
- QUÈ FAS...? (250 lectures)
- Revisió (a cal metge) (220 lectures)
- Un nou preludi (218 lectures)
- Preguntes amb resposta (218 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)