Detall intervenció

RE: Repte LXXII (versió final)

Intervenció de: nani | 15-12-2005


LLEUGERAMENT MODIFICAT, VERSIÓ FINAL,
(perdoneu les molèsties, però no m'he pogut aguantar; hi havia alguna errada garrafal)

______________________________
Repte LXXII:


- El senyor Manamolt li encarrega un discurs respecte allò succeït; per defensar-se'n per televisió.

La veu del senyor Manamolt, esmorteïda per la porta que els separa, cridant: "Deixi la resta de la feina i concentri's en el discurs."


Ell es tanca al seu despatx. Comença a escriure.

- Aquí ho té, senyor Manamolt.
- Deixi'm llegir... Vostè creu que això és un discurs digne de la nostra Empresa? Vostè és un inútil! Repeteixi-ho!!

El senyor Manamolt tampoc aprova la segona escriptura del discurs. Després d'uns quants crits que ell aguanta amb el cap cot, sense gosar mirar res més que el terra marró i prement les dents -totalment submís-, torna al seu despatx i ho torna a provar. Al cap d'uns intents, el senyor Manamolt accepta el discurs com a vàlid.

Ell surt de treballar tard; se li ha acumulat la feina. El carrer és buit. S'atura davant l'escola. Mira a banda i banda: ningú el veu. Llavors se li transforma la cara, com si estigués sota l'efecte d'un encanteri - sembla un adolescent entremaliat. Obre el maletí, treu un sprai negre i ...



Es lleva a quarts de vuit. Es dutxa, es vesteix -uniforme d'americana, camisa i maletí-, esmorza i surt de casa. Camina lleugerament i decidida cap a la feina, amb el cap ben alt. Dos homes netegen un grafit de la façana de l'escola: "Prou alienació; Revolució!!"

- Un gamberro, altre cop?
- Sí, senyor Camaleó.
- Aquest jovent... No sé a on anirem a parar!!!


Respostes

  • Una bona feina
    pivotatomic | 14/12/2005 a les 22:47

    "M'encanta la meva feina", pensa en Klaus mentre es calça les botes i s'allisa l'uniforme negre. Està magnífic, pensa.

    Ja impecablement vestit, fa una darrera ullada autocomplaent al mirall, que completa l'encanteri. És un Déu. Somriu i l'espill li retorna una rialla plena de dents blanquíssimes, malgrat la llum esmorteïda de l'única bombeta que il·lumina la cambra. Satisfet, se serveix el seu cafè matinal i, a mitja tassa, decideix fer un extra. Obre un armariet, treu un ampolla de schnapps i li afegeix un bon raig. El licor cau com una bomba al seu estomac buit i, segons més tard, ja sent bullir-li la sang. Just el que li faltava.

    Esplèndid! Ja és a punt per un altre dia gloriós de treball.

    En Klaus és un home afortunat. Des de fa tres anys, li encanta el que fa. Abans era només un tipus gris entre la multitud. Però ara que han sabut reconèixer-li els mèrits, han fet d'ell un home nou. Un líder. La seva paraula va a missa i qui la qüestiona s'endú sempre un disgust. Mentre surt del barracó, en Klaus pensa que tothom hauria de tenir una feina com la seva.

    Camina fins arribar a l'enorme porta, coronada amb una frase ominosa: "El treball us farà lliures". Un soldat d'uniforme marró saluda en Klaus, capità de les SS, i li franqueja el camp. Ell s'omple els pulmons d'aire i cendra i, un cop més, beneeix el dia que el van traslladar a Auschwitz.

  • Repte LXXII
    nani | 14/12/2005 a les 23:56


    - El senyor Manamolt li encarrega un discurs respecte allò succeït; per defensar-se'n per televisió.

    La veu del senyor Manamolt, esmorteïda per la porta que els separa, cridant: "Deixi la resta de la feina i concentri's en el discurs."


    Ell es tanca al seu despatx. Comença a escriure.

    - Aquí ho té, senyor Manamolt.
    - Deixi'm llegir... Vostè creu que això és un discurs digne de la nostra Empresa? Vostè és un útil! Repeteixi-ho!!

    El senyor Manamolt tampoc aprova la segona escriptura del discurs. Després d'uns quants crits que ell aguanta amb el cap cot, sense gosar mirar res més que el terra marró i prement les dents -totalment submís-, torna al seu despatx i ho torna a provar. Al cap d'uns intents, el senyor Manamolt accepta el discurs com a vàlid.

    Ell surt de treballar tard; se li ha acumulat la feina. El carrer és buit. S'atura davant l'escola. Mira a banda i banda; ningú el veu. Llavors se li transforma la cara, com si estigués sota l'efecte d'un encanteri - sembla un adolescent entremaliat. Obre el maletí, treu un sprai negre i ...



    Es lleva a quarts de vuit. Es dutxa, es vesteix -uniforme d'americana, camisa i maletí-, esmorza i surt de casa. Camina a pas lleuger i decidit cap a la feina. Veu a dos homes netejant un grafit pintat a la façana de l'escola: "Prou alienació; Revolució!!"

    - Un gamberro altre cop?
    - Sí, senyor Camaleó.
    - No sé a on anirem a parar...

    • RE: Repte LXXII (versió final)
      nani | 15/12/2005 a les 12:27

      LLEUGERAMENT MODIFICAT, VERSIÓ FINAL,
      (perdoneu les molèsties, però no m'he pogut aguantar; hi havia alguna errada garrafal)

      ______________________________
      Repte LXXII:


      - El senyor Manamolt li encarrega un discurs respecte allò succeït; per defensar-se'n per televisió.

      La veu del senyor Manamolt, esmorteïda per la porta que els separa, cridant: "Deixi la resta de la feina i concentri's en el discurs."


      Ell es tanca al seu despatx. Comença a escriure.

      - Aquí ho té, senyor Manamolt.
      - Deixi'm llegir... Vostè creu que això és un discurs digne de la nostra Empresa? Vostè és un inútil! Repeteixi-ho!!

      El senyor Manamolt tampoc aprova la segona escriptura del discurs. Després d'uns quants crits que ell aguanta amb el cap cot, sense gosar mirar res més que el terra marró i prement les dents -totalment submís-, torna al seu despatx i ho torna a provar. Al cap d'uns intents, el senyor Manamolt accepta el discurs com a vàlid.

      Ell surt de treballar tard; se li ha acumulat la feina. El carrer és buit. S'atura davant l'escola. Mira a banda i banda: ningú el veu. Llavors se li transforma la cara, com si estigués sota l'efecte d'un encanteri - sembla un adolescent entremaliat. Obre el maletí, treu un sprai negre i ...



      Es lleva a quarts de vuit. Es dutxa, es vesteix -uniforme d'americana, camisa i maletí-, esmorza i surt de casa. Camina lleugerament i decidida cap a la feina, amb el cap ben alt. Dos homes netegen un grafit de la façana de l'escola: "Prou alienació; Revolució!!"

      - Un gamberro, altre cop?
      - Sí, senyor Camaleó.
      - Aquest jovent... No sé a on anirem a parar!!!

  • RE: Repte LXXII Al carrer!
    mjesus | 15/12/2005 a les 00:56

    No m'agrada fer de secretària, K cada vegada em treu més feina i m'avorreixo. Porto tota la tarda sense fer res. Només amb aquesta emissora de ràdio de color marró clar que em fa anar de bòlit.

    -Central a Mòbil 1 :canvi
    -Mòbil 1 a central: canvi
    -Central: Ha d’anar a canviar el contenidor a la Lemmerz i després a Pirelli
    -Mòbil 1: d’acord canvi fora
    -Central a Mòbil 2 : canvi
    -Mòbil 2 a Central: Que passa! (amb impertinència)
    -Central: Que fa mitja hora que l'estan esperant al carrer Guimerà. Home.
    -Mòbil 2: Caram, no n'hi ha per tant. Canvi fora

    El so es va esmorteint però encara fa un xiulet que esgarrifa les dents.
    I així tota la tarda és que ja n'estic tipa i aquests homes no em fan ni cas, deuen estar fent el te amb galetes cull...eres! Necessito un canvi, em mereixo un treball millor.

    Penso parlar amb K i dir-li que vull fer mitja jornada, i així podré anar a Barna a estudiar per les tardes, serà un pal però crec que me’n sortiré. Amb el sou em pagaré les despeses i així mataré dos pardals d’un tret.

    - Bé estàs acomiadada J. Que et sembla? Així matem dos pardals d’un tret, jo m’estalvio un sou i tu tens tota la jornada per anar a estudiar. Què vols estudiar dius?...

    No m'ho crec, és un...malparit! Em fot al carrer, sembla que K sigui víctima d'un encanteri o sóc jo l'encantada?

  • RE: Repte LXXII Al carrer!
    mjesus | 15/12/2005 a les 00:56

    No m'agrada fer de secretària, K cada vegada em treu més feina i m'avorreixo. Porto tota la tarda sense fer res. Només amb aquesta emissora de ràdio de color marró clar que em fa anar de bòlit.

    -Central a Mòbil 1 :canvi
    -Mòbil 1 a central: canvi
    -Central: Ha d’anar a canviar el contenidor a la Lemmerz i després a Pirelli
    -Mòbil 1: d’acord canvi fora
    -Central a Mòbil 2 : canvi
    -Mòbil 2 a Central: Que passa! (amb impertinència)
    -Central: Que fa mitja hora que l'estan esperant al carrer Guimerà. Home.
    -Mòbil 2: Caram, no n'hi ha per tant. Canvi fora

    El so es va esmorteint però encara fa un xiulet que esgarrifa les dents.
    I així tota la tarda és que ja n'estic tipa i aquests homes no em fan ni cas, deuen estar fent el te amb galetes cull...eres! Necessito un canvi, em mereixo un treball millor.

    Penso parlar amb K i dir-li que vull fer mitja jornada, i així podré anar a Barna a estudiar per les tardes, serà un pal però crec que me’n sortiré. Amb el sou em pagaré les despeses i així mataré dos pardals d’un tret.

    - Bé estàs acomiadada J. Que et sembla? Així matem dos pardals d’un tret, jo m’estalvio un sou i tu tens tota la jornada per anar a estudiar. Què vols estudiar dius?...

    No m'ho crec, és un...malparit! Em fot al carrer, sembla que K sigui víctima d'un encanteri o sóc jo l'encantada?

  • RE: Repte LXXII m'ha sortit dues vegades no sé que passsa!
    mjesus | 15/12/2005 a les 00:59

    heu de borrar una. gràcies.
    Bona nit
  • RE: Repte LXXII m'ha sortit dues vegades no sé que passsa!
    mjesus | 15/12/2005 a les 01:02

    heu de borrar una. gràcies.
    Bona nit
  • Artefactes i Encanteris, S.L.
    Bruixot | 15/12/2005 a les 09:47

    D'entrada semblava una molt bona idea. El meu col·lega, El Dr. Mangalf, i jo mateix, tenim una àmplia experiència en el món dels assumptes màgics, i havíem recopilat multitud de artefactes i encanteris.

    El equip humà que formarem semblava molt competent: una ajudant de laboratori amb gran entusiasme, la senyoreta rínxols, dos representants amb una presència imponent, el morenasso i la mossa, una secretaria molt eficient, la senyoreta instants, i fins hi tot una delegada a centroamèrica...

    Però només començar les coses es varen començar a tòrcer. Les primeres proves amb la pòcima desapareixidora, que havia de ser el nostre producte estrella, varen ser desastrosos: enlloc de fer desaparèixer momentàniament i voluntàriament en certs moments, produïa un efecte aleatori, i ara em mantinc en un estat esmorteït i de semi-existència. La cabra màgica, la dentetes, va resultar ser una cabra regirada, i el morenassu no aguantava ni la seva presència. I el baculandre es descarregava massa ràpidament i sols servia per a vols de cent metres...

    El meu soci em va proposar de fer propaganda en algun esdeveniment important, però jo no em podia imaginar que sortiria en pilotes al mig del camp del Barça amb el nostre nom escrit al cul: quin marró!

    Sort en tenim del orgasmotrón: és un simple joguina màgica, però cada dia es forma una llarga cua a la nostra seu per provar els seus efectes!

    Realment, els bruixots no ens sabem res del món dels negocis!
  • RE: Repte LXXII:Categoria.
    Jere Soler G | 15/12/2005 a les 10:21

    Em llevo prest, m'enfundo en la grisor d'un tern que no puc evitar de trobar artificiós i ridícul; si no ho faig així, no tinc futur.
    M'atanso a l'oficina, em reuneixo amb el director, m'escridassa, no he fet res malament, ho fa per si de cas. M'ordena d'anar a planta, i esbroncar algun treballador.
    -Algú que s'estigui amb les mans a les butxaques, o que somrigui massa... vostè mateix...
    No tinc opció.
    Quan travesso la nau, abassegat per un barrabastall cíclic, inacabable, de màquines que mengen electricitat i escopeixen trons i fums, la tenebra apareix a la mirada de les persones que s'amaguen rere la fredor d'un uniforme marró. Em tenen por; tanta por com la que jo sento pel director.
    Trio la meva víctima, una dona d'uns cinquanta anys que podria ser la meva tieta. La deixo verda, l'amenaço, veig com tremola; tremolo. Li demano si vindrà dissabte a fer hores. Fa que sí amb el cap. Somriu per esmorteir-me la ira; li descobreixo una dent fosca, com corcada.
    Me'n torno a l'oficina.
    -Avui tenim reunió -em diu el director.
    -Una altra vegada?
    -Algun problema? -pregunta.
    La seva veu esborra les meves queixes, com per encanteri.
    M'adono que no havia d'haver dit res, però m'ha sortit del cor; fa tant de temps que no trobo les meves filles despertes...!
    Diuen que aquest estiu tindré un mes de vacances, si no hi ha problemes; però que si no pogués ser, que no m'amoïni, que me les pagaran bé.

    • Alf el ginecòleg
      foster | 15/12/2005 a les 11:30

      Alf el ginecòleg

      La seva vida era una puta merda, però era l'única que tenia.

      L'Alf es tocava la dent que se li movia i pensava que allò era un senyal més de la seva incipient decadència. El seu agent ja l'havia avisat:

      -Sí, noi, aquell idil.li que tenies amb la càmera s'ha acabat. Ja no et volen, ets massa vell. Però et puc buscar clientes fàcils d'acontentar, dones maduretes i insatisfetes, carregades de pasta i amb ganes de gastar-la.

      "L'Alf, el més gran actor porno dels últims deu anys fent de gigoló, de putero...quin marró!", pensà per a ell mateix. Però s'ho va prendre amb filosofia; si més no necessitava esmorteir immediatament el daltabaix econòmic que se li plantejava.
      Es posà de sobrenom el "ginecòleg", i començà a "visitar" les seves pacients, al principi sense massa entusiasme. Però la cosa rutllà, i la seva agenda no féu sinó engruixir cada dia.
      "Tinc hora amb el ginecòleg" "Sí, sí, truco del ginecòleg"... l'Alf pensava en aquestes bromes privades amb les seves nenes i somreia amb poques ganes.

      Cada vespre, en tornar del darrer servei del vespre, es tancava a la seva cofurna i sopava una pizza reescalfada. Després s'esnifava un tranxillium 10 i començava amb el wisky... Mentre en bevia gots plens a vessar, remirava la seva pel-lícula preferida "Els set magnífics", i es deixava endur pel màgic encanteri del líquid ambarí fins a adormir-se.

      La seva vida era una puta merda, però era l'única que tenia.

  • Ja tinc feina
    angie | 15/12/2005 a les 11:45

    El meu nom és Gabriel i sóc un àngel. M'he presentat a la selecció perqué m'he quedat a l'atur i el cel és ple de col.legues buscant una feina. Les cues que es formen davant la secretaria d'Afers Terrenals són llarguíssimes... i el color esmorteit de les galtes era ja moreno paradís, la qual cosa no em puc permetre... un àngel és un àngel.
    El vostre anunci aparegué davant meu com per encanteri tot i que no m'havia proposat mai fer de guardaespatlles d'una de les fures, però penso que dono el perfil.

    Pel fum i l'olor de sofre, cap problema...m'acostumaré... abans de passar a l'esfera celestial havia estat fumador passiu. Ho teniu tot detallat al curriculum que he entregat a aquella senyoreta que ensenyava cuixa a l'entrada.

    Domicili actual?.... De fet, visc en un núvol atrotinadet, una centella me l'ha deixat de color marró i necessito donar-li una mà de sucre i cotó fluix, però és de propietat... N'és inconvenient?....amb un batre d'ales em planto aquí amb un segon...

    Grácies, una infusió de dent de serp coral.lina em sembla bé...
    D'acord, m'ho miraré mentre entrevisteu al següent.... Estic molt content d'haver passat la primera entrevista....


    Després d'estar durant quatre hores infernals mossegant-se les ungles.......


    M'agafeu?.Oh, avui és el meu dia..... Quan començo?.Per a qui demano?...
    Un moment que m'ho apunto..... Demà, a l'hora de l'Àngelus... mira que en sou de catxondos.....i pregunto per .......Madame Luxúria... buf.

    (Això de trobar una feina decent s'està posant difícil fins i tot pels àngels...)









    • RE: Ja tinc feina (modificat)
      angie | 15/12/2005 a les 11:51

      El meu nom és Gabriel i sóc un àngel. M'he presentat a la selecció perqué m'he quedat a l'atur i el cel és ple de col.legues buscant una feina. Les cues que es formen davant la secretaria d'Afers Terrenals són llarguíssimes... i el color esmorteit de les galtes era ja moreno paradís, la qual cosa no em puc permetre... un àngel és un àngel.
      El vostre anunci aparegué davant meu com per encanteri tot i que no m'havia proposat mai fer de guardaespatlles d'una de les fures, però penso que dono el perfil.

      Pel fum i l'olor de sofre, cap problema...m'acostumaré... abans de passar a l'esfera celestial havia estat fumador passiu. Ho teniu tot detallat al curriculum que he entregat a aquella senyoreta que ensenyava cuixa a l'entrada.

      Domicili actual?.... De fet, visc en un núvol atrotinadet, una centella me l'ha deixat de color marró i necessito donar-li una mà de sucre i cotó fluix, però és de propietat... N'és inconvenient?....amb un batre d'ales em planto aquí amb un segon...

      Grácies, una infusió de dent de serp coral.lina em sembla bé...
      D'acord, m'ho miraré mentre entrevisteu al següent.... Estic molt content d'haver passat la primera entrevista....


      (Després d'estar durant quatre hores infernals mossegant-se les ungles.......)


      M'agafeu?.Oh, avui és el meu dia..... Quan començo?.Per a qui demano?...
      Un moment que m'ho apunto..... Demà, a l'hora de l'Àngelus... mira que en sou de catxondos.....i pregunto per .......Madame Luxúria... buf.

      (Això de trobar una feina decent s'està posant difícil fins i tot pels àngels...)









  • El professional
    boigboig | 15/12/2005 a les 11:56

    Mireu, aquesta és una feina que demana molta dedicació, una feina vocacional, i que només després d'anys d'experiència s'arriba a dominar adequadament. El problema és que ara hi ha moltíssims amateurs, que pensen que dient el primer que els passi pel cap ja han complert. I al final això ens està portant molts problemes, a part de mala fama...

    Per mi, que tinc una clientela fixa aconseguida a base d'anys, cada cop el treball es torna més dur. I és que no es conformen amb les típiques frases fetes, o amb una simple sospir d'admiració (altres tipus de sorolls bucals, i encara més ensenyant les dents, són de molt mal gust i denoten una gran baixesa). I si un dia no estic especialment inspirat, em surten totalment esmorteïts, i arriben de mala lluna a casa i després no compleixen. Més d'un cop ha vingut un dels seus marits a queixar-se de la qualitat del servei!

    En canvi, si un l'encerta es produeix com una mena d'encanteri, se'ls il·lumina la cara i marxen amb un somriure als llavis i una mica de color a les galtes.

    Cada vespre, després de sopar, m'estic una bona estona preparant el material per l'endemà, amb l'ajuda de la meva dona, que és una poetessa excepcional. O és que us penseu que és fàcil pensar paraules que rimin amb marró? I no em digueu el que tots he pensat, grollers!

    I és que la feina de piropejador professional és a jornada complerta!

  • Japonès
    Joanra | 15/12/2005 a les 12:58

    - Anem a dinar al japonès?
    - Home... és car?
    - És potable i les cambreres semblen actrius porno. Et convido, nen.

    El nou cap d'en Tonet, i director de l'empresa, acostumava a parlar en aquest to: això havia conclòs en Tonet en la setmana escassa que feia que treballava com a número dos.

    Van entrar al restaurant, el director repassant amb la vista les cuixes i culs de les cambreres, per tot seguit fixar-la agressivament als seus ulls, com intentant produir en elles un rar encanteri que les fes caure als seus peus (o un pèl més amunt). En Tonet es mirava la cinta giratòria que anava passejant menjar: ara un peix vermellós embolicat amb arròs, ara una sopa marró fumejant, ara unes gambes torrades.

    Ja estava pensant en clavar-los les dents que el seu cap començà l'arenga: que si aquella secretària agafava la baixa sovint, que anés amb compte amb els del comitè d'empresa, que ningú mirava pel negoci només que ell (i ara en Tonet hauria de fer-ho, també), que tots eren uns egoistes que només volien cobrar el seu sou i sense retràs.

    En Tonet, màster en direcció d'empreses, assentia mentre remullava el menjar amb el sake que els havia portat la noia més alta del lloc. Sí que feia un bon cul, pensà.

    Quan ja havien buidat l'ampolla, el so del local s'esmorteí, i en Tonet ho veié clar: el primer eren els beneficis, i aquells empleats paràsits s'havien de tractar com es mereixien.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.