Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Repte clàssic: Vuitè comentari a relat a l'atzar:
Intervenció de: Calderer | 28-04-2017Aquest inici, quan el vaig llegir farà uns trenta anys, em va semblar espaterrant, i perdoneu l'expressió una mica vulgar. Em va enganxar i no vaig poder de deixar de llegir fins acabar l’obra al cap d'un parell de dies. I és que un bon inici, sobretot en una novel·la és fonamental.
Primer de tot, la primera frase en un clàssic in media res però molt original i sobtat, introduint un assumpte (sortejaran cafeteres...) banal i anecdòtic.
Assenyalar que els connectors que fa servir són «i» amb abundància i uns quants «que» i «però» “perquè”. O sense cap mena de connector, juxtaposant les frases pel seu propi sentit “A terra hi havia pinyols de síndria i pels racons closques de síndria i ampolles buides de cervesa i pels terrats també engegaven coets. I pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois que es passaven el mocador per la cara. Els músics contents i toquem. Tot com una decoració. I el pas doble.” o amb atrevits salts de sentit amb un simple punt i seguit entre les frases. “ I els músics suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra.”
En la representació del pensament hi ha dues formes clàssiques: el monòleg interior i el flux de la consciència. El monòleg interior és lògic i estructurat, es podria llegir en veu alta i convertir-lo en una peça teatral. El flux del pensament, en canvi, intenta imitar el caós de la nostra ment: salts, incongruències, records, paraules o frases que ens arriben i no sabem d'on, un vagarejar que difícilment se centra en una idea o una vivència. Per a mi aquest capítol ve a ser una mena de flux de la consciència de la Natàlia, modificat ja que introdueix tant el que viu, com el que li diuen, com el que passa. Però l’estructura en bona part és aquesta. Un flux de l'escena, diríem. I això fa que sigui tan dinàmic i tingui un ritme tan viu i tan descriptiu del que passa.
També em sorprenen les repeticions sense cap mena de complexe.
I encara aquest
Finalment, aquest capítol serveix tant per començar la història, introduir un temps i un escenari, isobretot, presentar els dos personatges principals. I, especialment, començar a retratar el caràcter de la Natàlia. I ho fa amb algun apunt directe …… però sobretot indirectament
Respostes
-
RE: Repte clàssic: Vuitè comentari a relat a l'atzar:
Calderer | 28/04/2017 a les 21:42Aquest inici, quan el vaig llegir farà uns trenta anys, em va semblar espaterrant, i perdoneu l'expressió una mica vulgar. Em va enganxar i no vaig poder de deixar de llegir fins acabar l’obra al cap d'un parell de dies. I és que un bon inici, sobretot en una novel·la és fonamental.
Primer de tot, la primera frase en un clàssic in media res però molt original i sobtat, introduint un assumpte (sortejaran cafeteres...) banal i anecdòtic.
Assenyalar que els connectors que fa servir són «i» amb abundància i uns quants «que» i «però» “perquè”. O sense cap mena de connector, juxtaposant les frases pel seu propi sentit “A terra hi havia pinyols de síndria i pels racons closques de síndria i ampolles buides de cervesa i pels terrats també engegaven coets. I pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois que es passaven el mocador per la cara. Els músics contents i toquem. Tot com una decoració. I el pas doble.” o amb atrevits salts de sentit amb un simple punt i seguit entre les frases. “ I els músics suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra.”
En la representació del pensament hi ha dues formes clàssiques: el monòleg interior i el flux de la consciència. El monòleg interior és lògic i estructurat, es podria llegir en veu alta i convertir-lo en una peça teatral. El flux del pensament, en canvi, intenta imitar el caós de la nostra ment: salts, incongruències, records, paraules o frases que ens arriben i no sabem d'on, un vagarejar que difícilment se centra en una idea o una vivència. Per a mi aquest capítol ve a ser una mena de flux de la consciència de la Natàlia, modificat ja que introdueix tant el que viu, com el que li diuen, com el que passa. Però l’estructura en bona part és aquesta. Un flux de l'escena, diríem. I això fa que sigui tan dinàmic i tingui un ritme tan viu i tan descriptiu del que passa.
També em sorprenen les repeticions sense cap mena de complexe.
I encara aquest
Finalment, aquest capítol serveix tant per començar la història, introduir un temps i un escenari, isobretot, presentar els dos personatges principals. I, especialment, començar a retratar el caràcter de la Natàlia. I ho fa amb algun apunt directe …… però sobretot indirectament
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1197 lectures)
- RETORN AL NO RES (765 lectures)
- POST MORTEM (611 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (291 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (263 lectures)
- QUÈ FAS...? (236 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (205 lectures)
- Revisió (a cal metge) (201 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Un nou preludi (4 comentaris)
Nous més votats
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)
- Un nou preludi (Agrada a 2 relataires)