Detall intervenció

RE: Repte clàssic: Vuitè comentari a relat a l'atzar:

Intervenció de: Calderer | 28-04-2017

Aquest inici, quan el vaig llegir farà uns trenta anys, em va semblar espaterrant, i perdoneu l'expressió una mica vulgar. Em va enganxar i no vaig poder de deixar de llegir fins acabar l’obra al cap d'un parell de dies. I és que un bon inici, sobretot en una novel·la és fonamental.
Primer de tot, la primera frase en un clàssic in media res però molt original i sobtat, introduint un assumpte (sortejaran cafeteres...) banal i anecdòtic.
Assenyalar que els connectors que fa servir són «i» amb abundància i uns quants «que» i «però» “perquè”. O sense cap mena de connector, juxtaposant les frases pel seu propi sentit “A terra hi havia pinyols de síndria i pels racons closques de síndria i ampolles buides de cervesa i pels terrats també engegaven coets. I pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois que es passaven el mocador per la cara. Els músics contents i toquem. Tot com una decoració. I el pas doble.” o amb atrevits salts de sentit amb un simple punt i seguit entre les frases. “ I els músics suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra.”
En la representació del pensament hi ha dues formes clàssiques: el monòleg interior i el flux de la consciència. El monòleg interior és lògic i estructurat, es podria llegir en veu alta i convertir-lo en una peça teatral. El flux del pensament, en canvi, intenta imitar el caós de la nostra ment: salts, incongruències, records, paraules o frases que ens arriben i no sabem d'on, un vagarejar que difícilment se centra en una idea o una vivència. Per a mi aquest capítol ve a ser una mena de flux de la consciència de la Natàlia, modificat ja que introdueix tant el que viu, com el que li diuen, com el que passa. Però l’estructura en bona part és aquesta. Un flux de l'escena, diríem. I això fa que sigui tan dinàmic i tingui un ritme tan viu i tan descriptiu del que passa.
També em sorprenen les repeticions sense cap mena de complexe.
I encara aquest
Finalment, aquest capítol serveix tant per començar la història, introduir un temps i un escenari, isobretot, presentar els dos personatges principals. I, especialment, començar a retratar el caràcter de la Natàlia. I ho fa amb algun apunt directe …… però sobretot indirectament


Respostes

  • RE: Repte clàssic: Vuitè comentari a relat a l'atzar:
    Calderer | 28/04/2017 a les 21:42
    Aquest inici, quan el vaig llegir farà uns trenta anys, em va semblar espaterrant, i perdoneu l'expressió una mica vulgar. Em va enganxar i no vaig poder de deixar de llegir fins acabar l’obra al cap d'un parell de dies. I és que un bon inici, sobretot en una novel·la és fonamental.
    Primer de tot, la primera frase en un clàssic in media res però molt original i sobtat, introduint un assumpte (sortejaran cafeteres...) banal i anecdòtic.
    Assenyalar que els connectors que fa servir són «i» amb abundància i uns quants «que» i «però» “perquè”. O sense cap mena de connector, juxtaposant les frases pel seu propi sentit “A terra hi havia pinyols de síndria i pels racons closques de síndria i ampolles buides de cervesa i pels terrats també engegaven coets. I pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois que es passaven el mocador per la cara. Els músics contents i toquem. Tot com una decoració. I el pas doble.” o amb atrevits salts de sentit amb un simple punt i seguit entre les frases. “ I els músics suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra.”
    En la representació del pensament hi ha dues formes clàssiques: el monòleg interior i el flux de la consciència. El monòleg interior és lògic i estructurat, es podria llegir en veu alta i convertir-lo en una peça teatral. El flux del pensament, en canvi, intenta imitar el caós de la nostra ment: salts, incongruències, records, paraules o frases que ens arriben i no sabem d'on, un vagarejar que difícilment se centra en una idea o una vivència. Per a mi aquest capítol ve a ser una mena de flux de la consciència de la Natàlia, modificat ja que introdueix tant el que viu, com el que li diuen, com el que passa. Però l’estructura en bona part és aquesta. Un flux de l'escena, diríem. I això fa que sigui tan dinàmic i tingui un ritme tan viu i tan descriptiu del que passa.
    També em sorprenen les repeticions sense cap mena de complexe.
    I encara aquest
    Finalment, aquest capítol serveix tant per començar la història, introduir un temps i un escenari, isobretot, presentar els dos personatges principals. I, especialment, començar a retratar el caràcter de la Natàlia. I ho fa amb algun apunt directe …… però sobretot indirectament

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.