Detall intervenció

RE: Repte clàssic 540: SEX SHOP

Intervenció de: Silvia8 | 05-03-2013

Oh! cada repte proposat per la Mena és com un relat. Molt divertit!

Una pregunta sobre l'extensió, aquestes 111 cinc vegades com a mínim o 111 deus vegades com a màxim, que són? paraules o caràcters.


Respostes

  • RE: Repte clàssic 540: SEX SHOP
    Silvia8 | 05/03/2013 a les 14:11
    Oh! cada repte proposat per la Mena és com un relat. Molt divertit!

    Una pregunta sobre l'extensió, aquestes 111 cinc vegades com a mínim o 111 deus vegades com a màxim, que són? paraules o caràcters.
    • Paraules, són paraules!
      Mena Guiga | 05/03/2013 a les 14:32
      Ei, això vol dir que t'hi presentes.....endavant!!!!!
      Va, que la SEX SHOP espera...i qui espera desespera (que vagin dient!).

      Mena
  • RE: Repte clàssic 540: SEX SHOP
    T. Cargol | 08/03/2013 a les 17:56
    Buscant un descans etern

    Travessava el carrer mirant en la direcció del cotxes, quan la moto d'aquell despistat em va venir al damunt tot baixant de la vorera contra direcció. “Ai! Ho sento”; quina badada” - va dir! - “No l'havia vist”, i va fotre el camp a tota llet, mentre jo passava a millor vida.
    Era just al costat de sex shop, ara tancat per la competència d'Internet. Que se n'havia fet de la caixera?

    Ulleres fumades i aire d'avorriment suprem,..o de fàstic dels clients, fugissers, embarassats, amb ganes de marxar de l'escena del crim.
    S'agafava els articles per llegir el preu amb la lectora, tan tranquil·la, permetent semi involuntàriament que el client de darrera, també apressat per la vergonya o simplement amb ganes boges d'arribar a casa per tal de aconseguir la dosi d'alleujament buscat, talment com en estat de mancança del producte o “mono” que n'hi diuen, se n'assabentés de quina era la dèria mental del veí. Quelcom que agafat amb certa dosi de fredor i de sorpresa feia basca vaja!; però ja se sap que la gent no tenim fredor, sinó calentor! I certes baves són de vegades nèctar i altres com si diguéssim mucositats de llimac.

    Com s'ho feia la caixera, estoica i serena davant de tans nervis per calmar? Tenia un secret; més ben dit, un amant secret. A esquenes de la seva mare, estimava el mosso d'esquadra. Es trobaven a la màquina de cafè de l'estació de servei i muntaven i paraven allà la seva relació afectiva. Un amor inigualable,..que la va portar, també, allà on era jo. I què hi feia allà? Estava a la caixa? Llegint els porno-preus celestials amb la màquina? Hi tenia un gran amor allà dalt? A mi, per cert, m'havia tocat darrera d'una columna i no veia ni deu. Havia tingut sort, tanmateix!: tot just havien acabat de tancar l'infern perquè era inhumà i desagradable,..i feia pudor de carn cremada. Tothom sap o hauria de saber, que la carn de mascle és horrorosament pútida a diferència de la de la dona que per sort nostra té més greix, renoi!

    Li vaig dir “ens coneixem, oi?”. Ella amb sorpresa en contestà amb una facècia: “Escolti que hi fa vosté o jo aquí?”. “M'he agafat una baixa molt llarga, amic”. Sap el mosso?, aquell mosso tan ben plantat?” - prosseguí – “Sí, el de la seu central del govern” - li vaig respondre - “Doncs m'enganyava amb la castanyera! Jo que m'ho havia cregut fins al moll de l'òs!, que surava quan el veia!, que m'arranjava les pells de els ungles per semblar-li perfecta! Al metro amb una maquineta me les deixava perfectes. Però bé per ser precisos, era un adicte al sexe, com vostè.” Em vaig encongir d'espatlles davant aquella rotunda veritat que m'agafava ja al Hades desprès de travessar-lo i havent vist al gos dels tres caps que corria per allà.“Me'l vaig trobar fent-se passar els nervis, aquest sopor que es veu que els domina als homes, per l'absència de res reconfortant i atractiu, renoi! aquesta depressió que els aplana o no sé!”; “I sap com?” - Es va fer la pregunta, retòricament i per donar pausa a la sobtadament sincera conversa que teníem - “Per Internet i amb la castanyera, la que ven festucs i fruits secs fora de temporada! Una altra de solitària, que també treia foc pels queixals, sexualment parlant, vull dir!” Quin mal gust, quina baixa estofa” - Va continuar emprenyant-se per moments- “parlar-li per l'Skype! Quina manca de delicadesa i de categoria! Es veu que jo no l'apaivagava, no! Però el meu amor era honest i sense límits!” “Vaja, vaja!”, vaig fer per a esperonar-la i que continués el soliloqui-.
    “I vostè que hi fa per a qui? Com és que l'han admès amb el seu curriculum cada cop més pujat de to? Al final jo no sabia de quin costat estava vostè, amb tanta admiració per l'eina exuberant, escolti” -Em va etzibar -. “Jo ja provava de dir-li subtilment – deixant-lo una mica en ridícul davant dels altres clients - que la grandària no és definitiva, però vostè vinga i vinga a buscar la retòrica del narcisisme a fer-se veure amb el traste!”

    I arribat a aquest punt es va posar trista de cop, instant que vaig aprofitar per dir-li al meu torn: “Era una addicció insatisfactòria, la seva, com totes, com la meva, només que una addicció al sentimentalisme – perdoni'm – un pel tronat, a un romanticisme primitiu i absolut...i perillós, no sé si té cura...”
    “Jo ja ho entenc” – es va refer i va sortir del seu silenci- “vostè ha pujat per descansar: un descans etern, aquest cop! Com jo. Miri miri la bala del mosso! Però bé!, I quina bona parella que faríem vostè i jo aquí a l'hiperespai! Sense exigències hormonals ni ànsies intempestives de cap tipus.”
    “O això, escolti, o dedicar-se en cos i ànima a la literatura!”
  • RE: Repte clàssic 540: SEX SHOP
    chusteriana | 09/03/2013 a les 23:09
    Eren tres quarts de dotze de la nit i la meva amiga i jo sortíem del restaurant xinès amb un parell de chupitos de flors de més. Júlia, que així es deia, m’estava animant a sortir i fer vida social després del meu divorci. Vint-i-tres anys casada amb el mateix brètol, sense haver conegut home i portant una vida de desgràcies, patiment i llàgrimes, es van acabar feia poc més de mes i mig.
    Ara la vida em somreia i, amb la Júlia, més que mai, per això ho havia d’aprofitar. Després d’una nit de confessions de llit i rialles, la meva amiga ho tenia decidit.
    - Noia, demà te porto de cap a un sex shop!
    - Què dius, ara?
    - I tant! No pot ser que amb quaranta-sis anys no sàpigues què és un orgasme en condicions.
    Aquella matinada vaig caure al llit i vaig quedar dormida al instant, però amb un somriure dibuixat als llavis perquè sabia que el dia següent seria l’inici d’un munt de sensacions noves que esperaven per mi.

    A l’endemà, amb el corresponent mal de cap per la ressaca, esperava amb impaciència que Júlia em vingués a buscar. Vam fer una volta i vam anar de compres. Mentre preníem una cervesa amb festucs, va avisar-me de la mena de joguines que veuria en aquella botiga, que els temps havien canviat molt i que havia d’evitar escandalitzar-me. Em va suggerir que havia de fer el paper de dona amb experiència que buscava nous entreteniments i que tot allò se’m quedava petit. Em va semblar tant divertit que no veia el moment de començar la meva actuació. Pel camí anàvem practicant la mena de frases que diríem a la dependenta del sex shop:
    - Perdoni, estic en el gremi d’actors pornogràfics i busco joguines d’últim model – bromejava la Júlia. Quina facècia!
    - Disculpi, però crec que he entrat en la zona infantil, on compren els adults? – vaig interpretar.
    - Apa, nena! Si que tens perill, tu!! – rigué la meva amiga.

    I, finalment, vam arribar a davant de la botiga. El dibuix d’una noia amb disfressa d’infermera sexy presidia la porta. Vam entrar. A dins, el local estava decorat amb quadres eròtics i una gran bola de discoteca al sostre. Les parets estaven cobertes de vellut vermell. Tota una paret de lleixes suportaven milers de consoladors, pits de plàstic, vagines artificials, olis exòtics i un munt de diverses joguines sexuals més. A l’altra banda, tot de DVD’s pornogràfics i una pantalla de televisió que reproduïa algunes escenes sense so. En el centre hi havia una estàtua d’una dona vestida de cuir i mitges de reixes, amb una safata a les mans que oferia diferents classes de manelles. Al fons, un parell de dependentes anaven atenen a un munt de clients, la gran majoria homes grans i parelles joves.
    La meva amiga i jo vam recórrer cada racó de la botiga i amb cada objecte se m’obria un nou món inexplorat. Vam riure de valent quan vam topar amb un consolador que s’anomenava LLIMAC. En l’explicació de la capsa deia que era tou i desprenia el seu propi semen artificial només tocant un botó.
    - Me’l compro!! – vaig cridar enmig del sex shop amb una mica d’entusiasme de més, mentre tots els clients van quedar-se mirant-me. – Com actriu del cinema eròtic que sóc, haig d’aportar noves idees a la indústria.
    No sabia si havia aconseguit no semblar una principiant, però el que sí sabia es que aquella mateixa nit em disposaria a deixar de ser-ho.
  • Andròmines
    deòmises | 10/03/2013 a les 21:05
    Després d'anys de monotonia i de matrimoni amb més daltabaixos que moments d'alegria, la nostra relació ha quedat en una via morta. Les tertúlies amb els companys de feina o amb els amics de la colla de tota la vida no sempre són per passar l'estona i, de vegades, inclús porten sorpreses. Això em va passar la darrera vegada i, entre cerveses i riallades, vam tocar els temes típics. Des del futbol al rànquing entre les paies que treballen a l'oficina i les que veiem als programes de televisió o a les revistes. Aquest darrer tema, inevitablement i infal·lible, duu cap a les nostres dones, xicotes o el nom que cada cas concret tingui. En aquella ocasió, l'alcohol ingerit, amb poc aliment sòlid (les patates braves de rigor, festucs, cacauets, olives farcides,... més per enganyar l'estómac que perquè esdevingués un tiberi pantagruèlic), va brindar-me l'ocasió d'or de parlar del meu matrimoni i de la situació real. Les crítiques van recaure en ella, sens cap dubte, amb exageracions i facècies diverses que van divertir-nos més que lamentar la meva sort.

    Les conclusions d'aquell dantesc espectacle, enmig de paraules pujades de to i rots i d'altres sorolls que m'estalvio detallar, van portar-me a entrar al sex-shop. Havíem debatut els pros i els contres dels vibradors i dels consoladors. Realment era prou difícil saber què podria satisfer millor les necessitats de la meva senyora i com que havia de ser una sorpresa, no vaig gosar consultar-li-ho pas, malgrat tenir dues setmanes de marge per al nostre aniversari. A més, deixant de banda les tertúlies, un servidor no sol desplegar un atreviment desmesurat (podria dir que inexistent), així que l'entrada a l'establiment fou més aviat caòtica i sense rumb concret. Tampoc no va ajudar que la persona que atenia darrere del mostrador fos del sexe femení. Per tant, tot cohibit, vaig anar directe a les cabines, on s'emetien diversos tipus de cintes pornogràfiques dels gustos més diferents (inimaginables per a mi fins a aquell moment, encara que costi de creure).

    La vergonya inicial va desaparèixer al cap de cinc minuts de veure quin pa s'hi donava allà dins i, fent honor als malnoms que ens solen definir (des de llimac fins a mico, i tot un reguitzell d'animals prou relacionats amb el tema del cardar), la visió d'aquelles escenes tan explícites va provocar-me una excitació insòlita que ni la millor de les nits podrà superar mai. Només destorbada per la fi del crèdit, que m'enganxava a contrapeu, cosa que em feia córrer regirant les butxaques a la recerca de monedes o bitllets per seguir gaudint de l'espectacle audiovisual. Sabia que aquesta no era la finalitat d'entrar al local, però no podia sortir amb aquell entrecuix tan inflat. El compartiment amb mocadors de paper van ajudar a eixugar-me la conseqüència de tantes monedes invertides en aquella cabina, abans de sortir-ne, dissimuladament.

    La trajectòria dubitativa entre les prestatgeries van fer menys evident allò que acabava de succeir allà dins. Encara que penso que tothom ho deu saber. Més tranquil i relaxat, l'exploració del sex-shop va ser bufar i fer ampolles. De mides i de colors variats, l'extensa oferta i la col·locació dels objectes que cercava era idònia per acabar de perdre'm del tot dins d'aquella mar d'estoc novíssim per al meu tarannà de bocamoll i de xerraire sense haver vist tant de món com gallejava. No vaig obrir boca i vaig engrapar el més gros dels cilindres per poder fugir d'allà el més ràpid possible. A l'hora de pagar, ni un sol mot va sortir dels meus llavis, roig com un tomàquet com devia estar... Ho notava. Notava el rubor en les meves galtes, indicador de la meva primera vegada, encara que hagués agafat aire per omplir-me el pit i aparentar experiència i seguretat en allò que feia i comprava.

    No hi havia ningú a casa. I, en arribar, l'operació de comprovar les característiques de l'estri obtingut va ser fàcil i m'omplia de satisfacció haver-me'n sortit tan bé. Molt més fàcil que la tria, sincerament. Però el que va fer-me tocar de peus a terra i dubtar de la bona elecció. Un “Made In China” imprès a la capsa va esdevenir una esgarrifança i suor freda immediates. Calia comprovar que aquells materials no fossin defectuosos ni posessin en perill la meva senyora. Que una cosa és no tenir una relació òptima i l'altra desitjar el mal a algú... Ara encara hi penso, en el risc que vaig córrer en aquell moment. Però, en aquell moment, vaig ser temerari per primer cop en la meva vida i, per l'estimació d'anys de convivència, vaig fer de conillet d'Índies per assegurar-me que aquella andròmina no era més perillosa per a la salut que satisfactòria per a les carències sexuals.

    A aquestes alçades, no puc dir que estigui penedit d'aquella arriscada comprovació. Al contrari, crec que hi ha excepcions en els productes fabricats en el país asiàtic. Un d'ells, el consolador. L'únic inconvenient era que la nova visita s'hauria evitat si hagués estat més confiat i previsor. Per dues raons. La poca predisposició per agradar-me tot allò vingut dels xinesos, i no haver-ne agafat un parell d'aquells artefactes, en lloc d'un de sol (no m'hauria semblat correcte del tot donar-li un aparell d'aquelles característiques i per a aquella finalitat usat abans...). Per això, la nova visita al sex-shop va ser gairebé forçosa. No sóc de desdir-me'n, la veritat, de la idea original. I la idea original sempre havia estat la compra d'un producte d'allà dins. Tot agafant aire, vaig estirar la porta d'entrada de l'establiment. De nou tota aquella gamma de colors i formes em seduí. I, inconscientment, a les mans m'hi va arribar un consolador un xic més gran que el que ja tenia a casa. Els ulls, amb la mateixa inconsciència, també van fitar endavant. Una disfressa de caputxeta vermella tan curt com rebaixat de preu em posà entre l'espasa i la paret.

    Avui, finalment, la data de l'aniversari ha arribat. Ella no espera que me'n recordi, ho sé, i per això no m'estranya la cara d'incredulitat que l'aclapara. Em besa en desembolicar el paquet embolicat amb la màxima professionalitat i discreció. La disfressa és perfecta i, amb una mirada prou picardiosa per saber què pensa, m'agraeix el detall que ens donarà una segona oportunitat per salvar el nostre matrimoni. Aquesta nit segurament ens aprofitarem de tot el joc possible de la nostra imaginació, gràcies a ella. I esperaré amb desfici que ella marxi cap a la feina amb un somriure d'orella a orella demà al matí per provar l'altra adquisició i comparar-la amb la primera andròmina.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.