Detall intervenció

RE: REPTE 337: "QÜESTIÓ DE SEXE" Barcelona

Intervenció de: Cagalló | 14-07-2008


Us ho explico si no em censureu. He penjat un rellotge a la paret de sota la meva llitera. No ha estat una cosa fàcil. He agafat la perforadora i he fet un forat a la paret. El problema és que m'he passat. No sé si he agafat una broca massa grossa, però quan he retirat l'aparell he vist l'altra banda. I a l'altra banda hi ha les escales. M'he atabalat una mica i he sortit a fora per comprovar els danys. No es veia gaire, des de fora: l'escala és vella, tronada, els estucats de la paret cauen i no està ben il·luminada. Se m'ha acudit que, com que el mal ja estava fet, engrandiria encara més el forat, inspirat en les parets dels 'cuartos oscuros' de les discoteques més fosques de Barcelona. Tindria un 'cuarto oscuro' a casa! Em feia una il·lusió tremenda. Com no se m'havia acudit abans! M'és igual qui hi pugui haver a l'altra banda. Per tapar provisionalment el forat mentre no l'uso, n'he fet un altre més amunt i menys profund per penjar el rellotge. M'he passat unes quantes nits amb el llum apagat, ben a les fosques, tot imaginant que hi havia algú a l'altra banda, pujant o baixant les escales. Pujant i baixant. De dia, tot esperant que passés algun paleta d'aquests formosos que a l'estiu es treuen la samarreta per treballar (al pis del davant estan d'obres), la meva paciència ha donat fruits. L'altre dia vaig sentir un soroll de passes i em vaig arrambar a la paret ràpidament. Vaig notar uns fregadissos dubitatius a l'altra banda. Després una cosa calenta i humida. Després unes xuclades. Era com follar-se una paret. No, tota una casa!

Ara vaig pel carrer tot trempat mirant amb detall l'arquitectura barcelonina. M'he fet especialista en gaudir i capto la magnitud de l'obra de Gaudí. Passo les tardes a la Pedrera, al Park Güell... Aquelles formes sinuoses, aquelles xemeneies, uns trencadissos per aquí, uns racons amagats per allà... Cerco els punts erògens dels edificis i m'imagino com me'ls follo. I a l'altra banda hi ha la ciutat. Em follo tot Barcelona.


Respostes

  • RE: REPTE 337: "QÜESTIÓ DE SEXE" Barcelona
    Cagalló | 14/07/2008 a les 01:50

    Us ho explico si no em censureu. He penjat un rellotge a la paret de sota la meva llitera. No ha estat una cosa fàcil. He agafat la perforadora i he fet un forat a la paret. El problema és que m'he passat. No sé si he agafat una broca massa grossa, però quan he retirat l'aparell he vist l'altra banda. I a l'altra banda hi ha les escales. M'he atabalat una mica i he sortit a fora per comprovar els danys. No es veia gaire, des de fora: l'escala és vella, tronada, els estucats de la paret cauen i no està ben il·luminada. Se m'ha acudit que, com que el mal ja estava fet, engrandiria encara més el forat, inspirat en les parets dels 'cuartos oscuros' de les discoteques més fosques de Barcelona. Tindria un 'cuarto oscuro' a casa! Em feia una il·lusió tremenda. Com no se m'havia acudit abans! M'és igual qui hi pugui haver a l'altra banda. Per tapar provisionalment el forat mentre no l'uso, n'he fet un altre més amunt i menys profund per penjar el rellotge. M'he passat unes quantes nits amb el llum apagat, ben a les fosques, tot imaginant que hi havia algú a l'altra banda, pujant o baixant les escales. Pujant i baixant. De dia, tot esperant que passés algun paleta d'aquests formosos que a l'estiu es treuen la samarreta per treballar (al pis del davant estan d'obres), la meva paciència ha donat fruits. L'altre dia vaig sentir un soroll de passes i em vaig arrambar a la paret ràpidament. Vaig notar uns fregadissos dubitatius a l'altra banda. Després una cosa calenta i humida. Després unes xuclades. Era com follar-se una paret. No, tota una casa!

    Ara vaig pel carrer tot trempat mirant amb detall l'arquitectura barcelonina. M'he fet especialista en gaudir i capto la magnitud de l'obra de Gaudí. Passo les tardes a la Pedrera, al Park Güell... Aquelles formes sinuoses, aquelles xemeneies, uns trencadissos per aquí, uns racons amagats per allà... Cerco els punts erògens dels edificis i m'imagino com me'ls follo. I a l'altra banda hi ha la ciutat. Em follo tot Barcelona.
  • Per a la jutgessa
    Sol_ixent | 14/07/2008 a les 12:32

    Copiant el text a l'ordinador, em trobo amb que em diu que "erògen" s'escriu sense accent... que consti que jo ho hagués escrit com tu, però he buscat al diccionari de l'Enciclopèdia catalana i l'entrada diu el següent:

    erogen -ògena

    [de ero- i -gen]

    adj Que produeix l'excitació sexual o hi és sensible; erotogen.


    PD= És que estic a la feina i m'avorreixo una miqueta... :-)

    • jejeje
      angie | 14/07/2008 a les 13:58

      tota la raó, guapa!. Vaig posar erògena en un principi, però com em molen més els masculins, jojojo, vaig modificar-ho només esborrant la a.
      Si és que no es pot estar avorrit... jijijijiji

      angie
  • Pell clara
    jacobè | 16/07/2008 a les 08:06

    Des que en Miquel em va deixar, les nits del cap de setmana desitjava el pitjor a la mala pècora de la Sandra. S'havia d'enamorar precisament d'ella?

    Aquell dissabte, la Mireia em va convèncer d'acompanyar-la a un sopar d'un company de feina que inaugurava pis. Res, una trobada informal, amb pocs convidats.
    Quan vam entrar, a l'apartament només hi eren l'amfitrió i la seva dona, la Maria. Mentre entreteníem l'estómac amb quatre patates, ens van dir que una de les parelles convidades acabava de telefonar: l'àvia havia empitjorat i aquella nit li farien costat. Només faltava per arribar l'Alba, la cosina d'en Lluís, i en Francesc, l'ex de la Maria, amb el qual ara eren molt amics.
    Gairebé me'n vaig alegrar d'aquella circumstància. En dues hores de rellotge ho tindríem enllestit i aviat seria a casa.
    Tots a taula, entre amanides i embotits, la parella, orgullosa, va explicar com s'havien conegut en un speed dating. Els dos acompanyaven a amics, però van ser els únics de la trobada en triar-se mútuament. L'atracció física va ser immediata, però cap dels dos confiaven a alternar més enllà d'aquella nit.
    En Francesc es va animar a explicar, tot divertit, que amb la seva excompanya eren especialistes en locals d'intercanvi de parelles i que l'últim cop, ell, en va sortir sense. Tothom va riure entre licors dolços. L'única que no ho va fer va ser l'Alba.

    No havia pogut deixar de mirar-la des que va arribar. Era una noia menuda i graciosa. Pèl-roja i lletosa. Li brillaven els ulls, però la seva pell deia que feia temps que no somreia.
    Aquell reflex blanquinós estenia la meva zona erògena a tot el cos. M'esforçava a mirar cap a una altra banda. D'ençà que es van acabar les cites amb la Sandra, em vaig censurar el meu desig irrefrenable cap a les dones, almenys, fins a trobar l'home de la meva vida.

    Però el cos pot més que l'ànima. Em vaig despertar tota suada. Al meu costat hi jeia l'Alba.

  • Qüestió de mamelles
    Sol_ixent | 16/07/2008 a les 10:07

    Varem conèixe'ns en un bar del centre un divendres de juliol a altes hores de la matinada, quan l'alcohol em permetia no posar censura a la meva perversa imaginació i ella ja devia estar farta d'espolsar-se els bavosos que tota la nit l'havien rondat. Quedava poca gent, i ho vaig tenir fàcil. Per casualitat, em va mirar i em va somriure. Jo no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig atacar, que en aquells moments no em feia gens de vergonya.

    Com suposava, era estrangera. De tot el que va dir-me, tan sols vaig comprendre que m'invitava a la seva habitació, però ja en vaig tenir prou. La pensió on s'allotjava era a cinc minuts de rellotge caminant, i en aquest curt trajecte va tenir l'amabilitat d'agafar-me la mà.

    La seva habitació estava a la primera planta: perfecte. Encara no havia ni tancat la porta que ella ja em buscava els sostenidors per sota de la samarreta. En menys de dos segons els tenia fora i m'estava xarrupant ferventment els mugrons, que instantàniament se'm van posar durs. Jo li vaig treure tant ràpid com vaig poder aquell vestidet negre cenyidet, i vaig comprovar que a sota tan sols hi duia un minúscul tanga negre.

    Una davant de l'altra, nues, amb el sexe ardent i els pits a punt d'esclatar, vam començar a besar-nos. Mai ningú m'ho havia fet amb aquella passió, però alhora tendresa. Es notava de lluny que ella en això del sexe era tota una especialista.

    Les seves mans i la seva llengua furgaven dins meu i em feien xisclar de plaer, que era desmesurat. No em tallava gens, volia fer-li saber que m'agradava, i així no afluixava el ritme. Jo anava fent el que podia, li anava acariciant els pits, les cames, les cuixes, els cabells... però semblava no importar-li que hagués adoptat aquella actitud passiva de rebre molt i donar poc.

    *

    Ella va esfumar-se com la boira el dia següent. Vaig despertar amb el plaer encara entre les cuixes i els llençols blancs acariciant-me el cos nu. Sola, però amb un somriure permanent a la cara. Era la primera vegada que follava tants cops i tant bé, gaudint cada orgasme amb la mateixa intensitat... n'estic segura que aquella màquina sexual de pits perfectes i cos d'escàndol m'havia descobert aquell punt erogen del qual havia llegit molt, però que pensava que era tan sols literatura.
    • Qüestió de mamelles (revisió)
      Sol_ixent | 16/07/2008 a les 10:11

      Varem conèixe'ns en un bar del centre un divendres de juliol a altes hores de la matinada, quan l'alcohol em permetia no posar censura a la meva perversa imaginació i ella ja devia estar farta d'espolsar-se els bavosos que tota la nit l'havien rondat. Quedava poca gent, i ho vaig tenir fàcil. Per casualitat em va mirar i em va somriure. Jo no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig atacar, que en aquells moments no em feia gens de vergonya.

      Com suposava, era estrangera. De tot el que va dir-me tan sols vaig comprendre que m'invitava a la seva habitació, però ja en vaig tenir prou. La pensió on s'allotjava era a cinc minuts de rellotge caminant, i en aquest curt trajecte va tenir l'amabilitat d'agafar-me la mà.

      La seva habitació estava a la primera planta: perfecte. Encara no havia ni tancat la porta que ella ja em buscava els sostenidors per sota de la samarreta. En menys de dos segons els tenia fora i m'estava xarrupant ferventment els mugrons, que instantàniament se'm van posar durs. Jo li vaig treure tant ràpid com vaig poder aquell vestidet negre cenyidet, i vaig comprovar que a sota tan sols hi duia un minúscul tanga negre.

      Una davant de l'altra, nues, amb el sexe ardent i els pits a punt d'esclatar, vam començar a besar-nos. Mai ningú m'ho havia fet amb aquella passió, però alhora tendresa. Es notava de lluny que ella en això del sexe era tota una especialista.

      Les seves mans i la seva llengua furgaven dins meu i em feien xisclar de plaer, que era desmesurat. No em tallava gens, volia fer-li saber que m'agradava, i així no afluixava el ritme. Jo anava fent el que podia, li anava acariciant els pits, les cames, les cuixes, els cabells... però semblava no importar-li que hagués adoptat aquella actitud passiva de rebre molt i donar poc.

      *

      Ella va esfumar-se com la boira el dia següent. Vaig despertar amb el plaer encara entre les cuixes i els llençols blancs acariciant-me el cos nu. Sola, però amb un somriure permanent a la cara. Era la primera vegada que follava tants cops i tant bé, gaudint cada orgasme amb la mateixa intensitat... n'estic segura que aquella màquina sexual de pits perfectes i cos d'escàndol m'havia descobert aquell punt erogen del qual havia llegit molt, però que pensava que era tan sols literatura.
    • Nota per a la jutgessa (2)
      Sol_ixent | 16/07/2008 a les 10:12

      Ho sento per copiar el títol del repte, però en el context del relat aquest hi va que "ni pintat", jajaja!

      Petons, i esperem impacients el veredicte!

  • Suor salada
    XvI | 16/07/2008 a les 17:41

    Fidel fins a l'extenuació. Així es sentia. Com si l'haguessin arrossegada, sense demanar-li opinió, per l'àmplia avinguda de la vida. Dos fills, un marit tan insípid com irreprotxable, i el record d'aquella aventura que no va tenir. De vegades, s'alegrava de no haver-la tinguda. De no haver de conviure amb la por a la mirada. Altres vegades, però, s'entristia amb els ulls closos imaginant com hauria estat.

    Potser per això, es va sorprendre enèrgica i decidida. Havia plegat d'hora. Els nens eren amb l'àvia i el marit a la feina. Va dutxar-se de pressa veient, amb horror, com el rellotge devorava segons de complicitat. Calia afanyar-se i anar a cercar-lo. Gaudir-lo una estona sabent que no seria només seu. I fruir sense censura del fet que no hi hauria demà. Es va vestir sense miraments, perquè ell no seria exigent, ni ella tenia necessitat d'impressionar ningú; més aviat volia passar desapercebuda, fer espetegar els dits i trobar-se els dos al llit, a soles, d'amagat de tothom. Va ser quasi així de fàcil i mentre el duia escales amunt, va notar la recança a punt de frenar-la. Va dur-lo a l'habitació on el deixà sol mentre ella es tancava al bany per mirar-se al mirall. Les galtes vermelles i la manca d'aire que li provocava boquejades li confirmaven que no es faria enrere. Va despullar-se, sense apartar els ulls del seu reflex, i s'acostà lentament a la cambra. El seu amant jeia indiferent al llit. Ella, de genolls sobre el jaç, va recórrer el seu cos amb la mirada primer, amb un tímid dit després. Ell la va rebre en silenci, i ella es va descobrir assaborint el seu mutisme absent de dubtes i buit d'artificis. Va asseure's damunt el seu ventre erogen, acomodant el seu cos a mesura que creixia la tensió a les seves cuixes. La seva respiració es va tornar accelerada, rebatent la inseguretat amb que havia afrontat l'aproximació amb un tacte desconegut. I va abandonar-se al plaer sense conseqüències, llepant-se amb delit la pròpia suor. Suor salada trobada a enyor. L'excitació va donar pas a la bogeria, i aquesta a l'extenuació i al relaxament.

    El so de l'alarma la va omplir de culpa, era especialista en això. Però no hi havia temps per al remordiment. El Jordi no trigaria i havia de rentar el ninot inflable que li regalarien a la Glòria pel seu comiat de soltera.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.