RE: REPTE 131 - Laura

quin pont celebreu?

Quina sort, tres dies seguits!!!

Una abraçada llarga, doncs,
Una quimera

Em llevo, obligada. Em dutxo, ràpid. Desperto la Noa, mandrosa. Esmorzem, juntes. Em vesteixo, informal. Vesteixo la Noa, encisadora. Beso el Cesc, adormit. La Noa s'acomiada del pare, tendres. Marxem totes dues, apressades. Engego el cotxe, glaçat. Porto la Noa a l'escola, contenta. Ens acomiadem, enamorades.

Estic parada a la carretera, habitual.

La cua no es mou, insuportable.

Arribo tard a l'oficina, reincident. El cap em fa mala cara, avergonyida. Em poso a treballar, desanimada.

M'avorreixo com una ostra, resignada.

Em ratlla aquest treball, insuls.

No passen les hores, llargues.

No avancen els minuts, lents.

No corren els segons, fastiguejants.

Somnio amb el cap de setmana, llunyà. El Cesc, la Noa i jo, junts. Amor, compartit. Felicitat, total. Paisatge de muntanya, bucòlic. El cap em torna a mirar malament, ogre.

Treballo molt, cansada.

Miro el rellotge, aturat.

Faig feina, inacabable.

Torno a mirar el rellotge, gandul.

Escric frases, absurdes.

Rendeixo, esclavitzada.

Miro el rellotge, alegre!

Surto a dinar, sola. Telefono el Cesc, estimat. Parlem com dos enamorats, reals. Ens acomiadem fins al vespre, llunyà.

Torno a l'oficina, puntual. El cap em somriu, estrany. Em poso a treballar, endormiscada. No avança la tarda, pesada.

El cap em fa una broma, inútil.

El temps es deté, traïdor.

No passa res, usual.

Faig uns comptes, avorrits.

Els comptes no em surten, tossuts.

Comença a enfosquir-se el dia, hivernal.

El cap se'n va, esperançada.

L'alarma del rellotge m'avisa, fidel.

Me'n vaig, contenta. Em trobo la Gemma, amiga. Xerrem i riem, xiroies. Tornem a l'adolescència, alegres. Passegem i mirem botigues, atractives. Ens acomiadem amb dos petons, sincers. Ens desitgem bones festes, joioses.

Arribo a casa, càlida. El Cesc ha fet el sopar, servicial. Ens besem dolçament, lliurats. Agafo la Noa a coll i l'abraço, feliç. Comencem a sopar, deliciós. Felicito el Cesc, orgullós. Parlem del cap de setmana, engrescats. Allitem la Noa, junts. Seiem al sofà, esgotats. Escoltem música, relaxant. Diem d'anar a dormir, rendits. Ens despullem i ens posem els pijames mútuament, tradicional. Ens posem al llit, propers. Ens abracem, estimats. Ens adormim, confiats. Ens estimem tota la nit, molt.

Em llevo, obligada. Em dutxo, ràpid. Desperto la Noa, mandrosa. Esmorzem, juntes. Em vesteixo, informal. Vesteixo la nena, encisadora. Beso el Cesc, adormit. La Noa s'acomiada del pare, tendres. Marxem totes dues, apressades. Engego el cotxe, glaçat. Porto la Noa a l'escola, contenta. Ens acomiadem, enamorades.

Estic parada a la carretera, habitual.

La cua no es mou, insuportable.

Arribo tard a l'oficina, reincident. Des de la gerència, el cap em fa mala cara, avergonyida. Em poso a treballar, desanimada.

M'avorreixo com una ostra, resignada.

Em ratlla aquest treball, insuls.

No passen les hores, llargues.

No avancen els minuts, lents.

No corren els segons, fastiguejants.

Somnio amb el cap de setmana, llunyà. El Cesc, la Noa i jo, junts. Amor, compartit. Felicitat, total. Paisatge de muntanya, bucòlic. El cap em torna a mirar malament, ogre.

Treballo molt, cansada.

Miro el rellotge, aturat.

Faig feina, inacabable.

Torno a mirar el rellotge, gandul.

Escric frases, desullada.

Rendeixo, esclavitzada.

Miro el rellotge, alegre!

Surto a dinar, sola. Telefono el Cesc, estimat. Parlem com dos enamorats, reals. Ens acomiadem fins al vespre, llunyà.

Torno a l'oficina, puntual. El cap em somriu, estrany. Em poso a treballar, endormiscada. No avança la tarda, pesada.

El cap em fa una broma, inútil.

El temps es deté, traïdor.

No passa res, usual.

Faig uns comptes, avorrits.

Els comptes no em surten, tossuts.

Comença a enfosquir-se el dia, hivernal.

El cap se'n va, esperançada.

L'alarma del rellotge m'avisa, fidel.

Me'n vaig, contenta. Em trobo la Gemma, amiga. Xerrem i riem, xiroies. Tornem a l'adolescència, alegres. Passegem i mirem botigues, atractives. Ens diem adéu amb dos petons, sincers. Ens abracem, tàctils.

Arribo a casa, càlida. El Cesc ha fet el sopar, servicial. Ens besem dolçament, lliurats. Agafo la Noa a coll i l'abraço, feliç. Comencem a sopar, deliciós. Felicito el Cesc, orgullós. Parlem del cap de setmana, engrescats. Allitem la Noa, junts. Seiem al sofà, esgotats. Escoltem un vals, relaxant. Diem d'anar a dormir, rendits. Ens despullem i ens posem els pijames mútuament, tradicional. Ens posem al llit, propers. Ens abracem, estimats. Ens adormim, confiats. Ens estimem tota la nit, molt.

Com cada dia, es queda fins tard treballant a la oficina. És cert que té un munt de feina acumulada, però és el simple pretext amb què s'excusa. Sempre hi ha temps per a fer-la!
Si fos per ella, no tornaria més, a casa. Es llogaria un piset amb la seva filla i viurien la mar de tranquil·les. Però això, ara per ara, és impossible. La seva ombra les posseeix, les encega i les anul·la per complet.

Desullada de tant mirar fixament la pantalla de l'ordinador, decideix anar a refrescar-se
la cara al lavabo. Són més de les deu. La nena ja deu fer estona que dorm, i ell ja deu anar pel tercer o el quart whisky. És la rutina de cada dia. Si estigués a casa, ja faria estona que els crits i les amenaces haguessin començat, però amb la pallissa de dos dies abans, ja en va tenir prou. Tapa amb maquillatge els blaus del coll i dels braços, però a hores d'ara ja s'ha esvaït tot.

Tot va començar quan ell va perdre la feina, just dos mesos després de casar-se. Feia de repartidor. Però un desafortunat accident amb el cotxe de l'empresa, va arruïnar-lo. Després d'aquesta, en van venir unes quantes més, però totes acabaven sent temporals. Ara feia més de sis mesos que estava a l'atur. Quan a ella li van oferir la gerència de l'empresa, la cosa va anar encara pitjor. No podia ser que una dona tingués un càrrec tant important. Al final va decidir no acceptar-ho i continuar amb la seva feina de sempre. No fos cas.

Altre cop davant de l'ordinador, introdueix les dades necessàries per a que estiguin disponibles els diners pertinents al caixer exterior de l'oficina bancària, que els clients obtindran a través de la pantalla tàctil. Llavors engega el seu discman, que li serveix per a oblidar les penes. I, a ritme de vals, sent com les parpelles li pesen i el cap li cau sobre la taula...

La Laura era a la seva taula, perduda al bell mig d'una enorme oficina. Des.de el seu petit racó d'intimitats invisibles ningú no la observava.
El departament de gerència era realment eficaç en la detecció d'elements que fugien de la norma.

Escoltava música, un vals arravatador, que se li enduia la consciència més enllà de totes les rutines inédites i futuribles.

Somiava en una vida millor, desullada de la seva,
de casa a la feina, de la feina a casa.
Una casa buida on ningú no la esperava.
Encara guardava la esperança de trobar, ja no, el príncep blau, tan sols un home què l'acaronés en dies de pluja i de tristors amargues,un ulls amb una vida al darrera, unes mans que li obrissin
tot un univers de sensacions tàctils, auditives, sublims.

Sovint pensava per què en Joan no es va casar amb ella, després de set anys de festeig. Potser no estaven prou enamorats, però la majoria de matrimonis funcionen així. No tot són flors i violes.

L'ordinador, les carpetes, els arxivadors i la fotografia dels seus pares a la taula.
La Laura es va mirar les mans obertes, com si no fossin seves, buides, va pensar. Què tenia?
Res, una vida grisa i avorrida. Ningú, es fixava en ella, passava totalment desapercebuda.

En Josep, era el seu cap, el seu primer superior, amb l'unic què hi tenia cert contacte. Tenia uns ulls verds de bosc, de gespa mullada, un somriure ample i sincer i uns llavis molsuts i tendres.

Cada cop que se li acostava, el cor li bategava furiosament, alhora que s'enrojolava sense poder fer-hi res.

"Laura, em podràs fer aquestes fotocòpies per demà sens falta? i sisplau anula'm totes les visites que tenia al mati. Gràcies, ets un Sol!,
què faria sense tu?".

La Laura va agafar els papers i va veure marxar aquells ulls de gespa mullada. Va mirar el rellotge, volia plegar. Estava cansada i desitjava arribar a casa i arraulir-se en el sofà.

Quan vaig tancar la porta del despatx, ho vaig fer amb tota la meva mala llet. Necessitava sentir l'espetec del roure contra el marc, el ressò del vidre i el sorollet de la placa del Sr. Suàrez ballant d'un costat a l'altre. Sense girar-me vaig endevinar la cara que va fer el gerent abans de l'impacte, posant-se les mans al cap greixós tot tancant els ulls com si esperés la sorollosa detonació d'un petard.
-Sóc un home lliure! -em vaig dir mentre m'allunyava content-.
Portava tres anys desitjant canviar de feina. Però sempre esperava aconseguir un treball millor que em fes sortir d'aquell clavegueram.
La primera setmana d'atur la vaig passar a casa, veient televisió de forma compulsiva. Canviant de canals sense buscar res, fent zaping alhora que menjava qualsevol cosa sense nutrients.
La següent setmana vaig anar a lliurar el meu currículum a un centenar d'empreses per si necessitaven a un oficinista amb experiència.
Però no va ser fins a la tercera setmana quan em vaig adonar, que el què havia de fer, era, un canvi radical! De veritat volia estar al càrrec d'una gerència exigent i tornar a veure desullar la meva vida? No! De cap manera!
Vaig obrir l'ordinador. I tot resseguint el dits en el teclat tàctil vaig escriure un anunci pel diari:

"Estàs farta de fingir? Sóc l'home que busques! No te'n penediràs, sinó què repetiràs. Molta discreció per davant de tot. Atractiu, fort, alt, intel·ligent, tendre, apassionat, net i polit. Si necessites que unes mans fortes et rodegin o que un bon amant et faci l'amor dolçament com si ballessis un vals, aquí em tens! El teu marit no et fa cas? Fa temps que no et toca? Jo et treure la roba sense fer servir les mans... No tinc pressa. Tu tries el lloc, tant m'és fer-ho en un còmode llit com si vols excitar-te canviant l'avorrit decorat conjugal i fer-ho apassionadament sobre l'enfarinat marbre de la cuina o tancar-nos tot aquest pont de juny en un despatx solitari. Disposo de molta experiència. L'orgasme sempre està assegurant, del contrari et torno els diners".



Gemma34

Ell.
Enceta la rutina de seguretat: repassar panys, assegurar accessos, comprovar l'antiincendis, connectar l'alarma i el circuit de vigilància, enviar la senyal tàctil a l'agència central: OK!
Sol al seu reialme nocturn, relaxa el gest professional i es permet un sospir que recorre el vestíbul d'entrada.
Puja. Primera Planta: Atenció al públic. Verificat.
Amunt. Segona Planta: Gerència. Calma total. No queda ningú desullat davant les pantalles, on dansa lentament el logotip de l'empresa. Controlant-se, detecta una part d'ell que s'impacienta.
Segueix. Segona Planta: Sales. Sent un bri de decepció: la Cambra de Juntes havia resultat un emplaçament molt interessant la nit passada.

Ella.
Passat el control, s'acomiada de la companya amb un gest. Dins l'elevador de servei, es transforma. Sense sorolls, arrossega el carret fins al lavabo, retoca detalls davant el mirall. Guarda l'equip al traster, penja la bata.
Camina descalça fins als arxius amb els estris necessaris als braços. Enganxa la senyal a la porta, somriu pensant en la sorpresa que tindrà ell quan descobreixi el lloc triat per aquesta vetllada. Un cop dins, col·loca l'aparell damunt la taula i l'endolla, situa l'espelma al costat i l'encén, es posa les sabates de taló, s'atalaia i espera.

Ell.
Continua. Tercera Planta: Despatxos. Acabant de donar el tomb, distingeix el Post-It clar sobre la fusta fosca, polida, de la porta. La placa diu ARXIUS. El somriure li canvia la cara. Una opció estimulant, un indret sense massa espai.
Obre.
Res no queda d'aquella dona uniformada, muda, anònima, que li varen presentar com a companya del personal autoritzar de serveis. Res! Davant seu, una fetillera teúrgica, amb ulls brillants d'òliba i cos vehement de ballarina, inflama les hores obscures del torn nocturn.
La llum de la flama, fada generosa, regala un aura màgica. Respira el seu perfum, follet entremaliat: molsa, herbei. S'amara.
Avança; seguint el ritual, pitja el botó. Reconeix la melodia d'un bolero. Ahir, un vals en torn a la gran taula oval de caoba. Avui, una peça lenta al mig d'un bosc classificat de l'A a la Z i per dates.
S'atansa i oferint-li la mà, la treu a ballar.