RE: RE: Suposo que qui va prendre camins de mort, i qui mai va estar a l'ombra de l'oasi, malgrat els

Anna, crec que tothom pot participar al repte. I ho saps. No cal estar convidat. És reviure, revifar, una bona època on els reptes eren prolífics i havia bon rotllo. I l'oasi era un indret, potser sí, per romandre a l'ombra, o per sentir-se ignorat. I ara, quina importància té? Allà la llengua va ser la nostra pàtria, almenys la meva. I no sento recança de res ni ningú. Només he aprés fins i tot dels errors. I m'agrada recordar la màgia d'aquelles nits antigues. El meu pare és mort. Encara l'enyor com a molts amics de les paraules.

Escric si tu també escrius. Fa?

Anna, hem de reconèixer que aquells poemes de nanit, que sorgien així, embogits, eren una pallisa pels pobres que llegien el fòrum. Un dia mira..., però tants poemes en un lloc comú, potser no era el més adient. Algú ens ho va fer veure i vam deixar els poemes nocturns. I vist en perspectiva, va estar bé. No ens adonàvem que podíem ser unes autèntiques ploms.
Tot és per bé, per renéixer i prendre noves formes. Per beure de noves fonts, per abandonar el passat, per sobreviure, per lluitar per qualsevol il.lusió petita. Encara hi som de pas.

Uehhhhh ramooonnn!
Encara som vius! Saluut i moolta rebolicaa!!!

Petonàs enorme, mestre.

gyps

...fes cas a la zíngara, que té mala llet quan s'emprenya...

I a mi em faria goig rellegir-te en un Repte! I al mestre del Sud del Gran Riu també ;)
I a la gitaniua, i a la Carminya, i a...


d.