RE: RE: RE: RE: buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuffffffff

El codi que has de posar és el següent:

<A HREF="http://adreça_pagina_web_on_vols_enllaçar"> Nom_que_vols_mostrar </A>

Per exemple, si escrius:

<A HREF="http://www.imaginaserveis.com/manuals/"> Manual HTML en català </A>

el resultat serà:

Manual HTML en català

Somnio, suau i melosa
irrealitats, idealitats immaterials

Somnio, suau i melosa
irrealitats, idealitats immaterials

Clara i directa,
pragmàtica i lògica,
abrupta i rigorosa.



Freda i distant
- cercant la precisió
d'un glaç
mesurat en nanomicres -,



De fet, sóc inventada
com el traç de la lletra
que s'estén i no s'atura.

***
El meu món és la Terra

Hola, el meu nom és Iriha, i sóc la mare de Dalroc. Uns noms estranys? Potser sí que ho són per vosaltres, que encara no heu arribat on els meus viuen. Però no som gens estranys a vosaltres, ja que de fet, som la vostra generació perduda, un món impossible, una paral·lela situació a la vostra realitat, una escissió que algú va provocar. O potser sou vosaltres els que viviu una història paral·lela a la realitat, i sou vosaltres l'escissió.
El cert és que ara tenim un nexe de connexió, i ara us explicaré com hem viscut la nostra realitat, si voleu, mirarem de fer-vos viure-la en carn i ossos, però aquesta seria una altra història.
Potser alguns dels noms que sortiran, os seran familiars, d'altres no tant, i la majoria seran nous per a les vostres oïdes i per als vostres ulls... prepareu-vos, doncs, a viatjar pel temps i l'espai, sense moure-us d'on sou.
Que la meva nissaga us atraparà, no ho dubto gens.
En Dalroc, en Xolnir el vell, la Mareia, en Gruf el foll follet, en Jhonha de Daroban, Irua, i l'Armac, el meu company. Hi ha més gent, però els coneixereu a poc a poc i aviat, tot al seu moment.
En aquest temps no hi ha combustibles orgànics, ni forats a la capa d'ozó, i de les guerres ens en parlen els vells, com d'un fet horrible ja oblidat per la humanitat, tot i que no les tenim tan lluny, les darreres no van ser tan sanguinàries, potser no hi va haver cap holocaust, però l'última gran guerra, la varen perdre aquells que la varen començar, i sí, va ser l'última.
Però millor que us deixi amb aquestes paraules, que no fan més que allargar l'inevitable, entreu i gaudiu d'un món que potser és realitat, o potser no.
Veniu, on els meus viuen.
I si voleu conèixer en Xolnir, no deixeu de llegir...