Detall intervenció

RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?

Intervenció de: bloodymaruja | 22-11-2016

Un conegut meu tenia fama de molt gandul. Els amics, fent broma, li van regalar una figureta de Sant Pancraç. Si, si , aquell dels dos rals i del julivert. Tan bon punt la va veure, va creuar els dits com si haguès vist el dimoni i , sense voler-la tocar, es va apartar tot dient:
- Això no, que dona feina.....


Respostes

  • I plou...
    Montseblanc | 21/11/2016 a les 08:19
    La mandra són les ganes que té el cos de vegades de quedar-se en stand-by, per deixar que sigui només el cervell el que vagi remugant…
    • RE: I plou...
      Mena Guiga | 21/11/2016 a les 13:30
      La mandra és un dels matisos de la depressió, també.
      Hi ha mandra de tantes tipologies que...es podria escriure l'enclopèdia de la mandra. La Mandrapèdia. Quina mandra, posar-s'hiiiiiiiii!;)
  • RE: Què deu ser ben bé la mandra?
    aleshores | 22/11/2016 a les 08:29
    És com una sensació de "dolor articular" o "muscular", "tendinitis" previ al moviment que retreu de fer-lo; sovint es deu a la falta d'estímul, o a que per cansament allò estimulant no ho és, momentàniament o definitiva,...
    És un principi de retirada: què hi fem aquí? Un deix de frustració, també,...o de passivitat: que m'ho facin,...
    Es combat contra-intuitivament amb ´nova activitat que esborri la passivitat: el descans excessiu augmenta la mandra,...i l'activitat la disminueix,...
    Cal proveir-se d'estímuls suficients, dins del que es pugui,...
    • RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
      Mena Guiga | 22/11/2016 a les 10:56
      Molt bones observacions.
      Gràcies, aleshores.
      Fa anys vaig escriure i il·lustrar un conte, 'La senyora Mandra', per als meus dos fills més grans que llavors eren petits. I ho vaig gaudir. El missatge era poder amb ella, perquè era forta, però no tant. I en els darrers anys he observat que en deuria quedar un residu i que vivia en mi.
      Cadascú té la seva creu!
  • RE: Què deu ser ben bé la mandra?
    rnbonet | 22/11/2016 a les 16:45
    A...iii....xxx! Em sembla que MANDRA ' serà no fer-ne ni un brot... amb un badall ben obert... Repetitiu. Sense cap creu ni estímul... Simplement per badar boca... i fer un auuuuuuuuxxxx! ben gran i ben notori tot pensant -si de cas, que no és precís ni obligatori- .."què bé, ara"!!!!
    • RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
      Mena Guiga | 22/11/2016 a les 23:14
      Jo crec que la mandra és símptoma de canvi de vida dins de les vides que es té en una vida. Ara, això sí: el fotut és que no sempre es pot, per mil motius, o mil i un.
  • RE: Què deu ser ben bé la mandra?
    rautortor | 22/11/2016 a les 19:15
    Jo conec una antífona definitiva. Diu així.

    Santa Mandra gloriosa,
    guardeu-nos de treballar,
    que la nit és per dormir
    i el dia per descansar.

    Apa!
    • RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
      bloodymaruja | 22/11/2016 a les 21:44
      Un conegut meu tenia fama de molt gandul. Els amics, fent broma, li van regalar una figureta de Sant Pancraç. Si, si , aquell dels dos rals i del julivert. Tan bon punt la va veure, va creuar els dits com si haguès vist el dimoni i , sense voler-la tocar, es va apartar tot dient:
      - Això no, que dona feina.....
      • RE: RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
        bloodymaruja | 22/11/2016 a les 21:45
        Perdó:
        "dóna feina.."
    • RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
      Mena Guiga | 22/11/2016 a les 23:15
      M'agrada moltíssim. Em sembla que em fare devota total.
      • RE: RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
        Mena Guiga | 22/11/2016 a les 23:15
        faré
        • RE: RE: RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
          Mena Guiga | 22/11/2016 a les 23:17
          Havia contestat a rautortor. I ara a tu, bloodyíssima: el Pancraç aquest...ni que l'escurcem a Craç (quin nom més 'diver', per no posar 'tit', hahaha) no 'mola', m'agrada més la Mandra. ;)
  • RE: Què deu ser ben bé la mandra?
    iong txon | 23/11/2016 a les 07:13
    Jo suposo que deu ser bastant inevitable sentir-ne en algun moment. De vegades pot semblar plenament justificable per raons purament diguem-ne físiques o fisiològiques, però també he observat em mi mateix moltes vegades que és una cosa capriciosa i jo diria que molt espiritual (agnòstics, digueu-ne "psicològica") I aquí podríem entrar en això que diu n'aleshores dels estímuls, que segur que té tota la raó, però jo diria que més que res depèn de les connexions que establim en cada moment de la nostra vida, en funció bàsicament, com sempre, del nostre cor (les nostres emocions, sentiments, les nostres motivacions, objectius i propòsits en la vida) És a dir, de la nostra orientació espiritual. Jo diria encara que sobretot depèn de la nostra capacitat d'alinear-nos amb la direcció de la Providència central de Déu, però potser m'estic posant en un jardí i potser a algú li farà mandra ;-)
    Molt bon dia a tothom i fora mandra!
    • RE: RE: Què deu ser ben bé la mandra?
      aleshores | 23/11/2016 a les 08:17
      Parlar d'estímuls pot ser una manera de parlar una mica tosca o simplista; m'ho permeto perquè no soc tècnic en la matèria, però vull aclarir que la voluntarietat de la "mandra" o en la "mandra" no és completa, al meum entendre, precisament per això a que fas referència: " (les nostres emocions, sentiments, les nostres motivacions, objectius i propòsits en la vida)". I en la resta hi estic d'acord (sense bromes) sempre que "l'aliniament" a que fas referència es basi en una dialèctica en la qual es doni lloc a una nova situació que superi l'anterior. Tan si es tracta de mandra personal, com si es tracta de mandra social
    • Aquesta explicació també ajuda
      Mena Guiga | 23/11/2016 a les 15:38
      Apareix la mandra davant un buit. Durant la vida hi ha trams molt marcats i entre ells trancisions i el procés (no parlo de políticaaaa) té una durada. En ell pot aparèixer la mandra, perquè és una forma de por a 'haver de fer canvis' que se senten o des de dins (espiritual /psicològic) o des d'una pressió externa (laboral, social...). La mandra és una barrera malaltissa de no-acció. La mandra, ben analitzada, i esborrada progressivament, pot ser el llindar del proper tram. Bé, és una de les visions que em vénen (i ara mateix duc ulleres de 'vista cansadeta'). ;)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: