RE: RE: Bona nit... i poema

Dona de vers obert i regalat
que plora senectuts blanes
que s'acosten per camins
sense encetar; la vellesa
també serà un miracle
com tot el que respira
el mateix aire que varen
alenar els nostres morts,
aquells que vam estimar
en un temps finit en una
capsa tancada,com de tresor
mai no vist i ara, sols ara
retornen els ulls a prop del plor
i les mans tremoloses d'aquells
que van ser carn i pensament,
somriure i emoció d'un temps
passat, però que encara
és ara i avui.
Mots que lligueu les ànimes,
descobrim que sempre en
feu miracle d'unir ànimes
desconegudes que bateguen
al mateix compàs.

;)