RE: RE: Avui ha mort la meva mare

T'acompanyo en el sentiment.

Per si et serveix de consol, vaig escriure aquest poema quan va morir la meva.


Mare,
enyoro el caliu de la teva falda,
els petons i les paraules
que alletaren la meva infantesa;
enyoro els teus ullets vigilants
que sempre protegiren
les meves porugues i agosarades petjades;
trobo a faltar la teva mà envellida
per la casa, l'aixada i el ganxet,
la teva veu enèrgica
sempre plena de la saviesa de les mares;
trobo a faltar la teva immensa maternitat
que sadollava, ella sola, la teva casa
i la dels teus fills.

Mare,
he vist afeblir-se els colors del teu rostre
i he sentit ofegar-se els batecs del teu cor esberlat;
he acompanyat la teva tràgica lluita
per allargar alguns instants
aquest menut, fràgil i fonedís filet de vida;
he viscut el teu morir-te
i amb ell t'has endut bona part de la meva petita vida.

Mare,
estic trist i preocupat:
amb qui aniràs de bracet en aquest viatge?
qui t'ajudarà, malalta com estàs,
a pujar al boirós vaixell de l'eternitat?
qui sap si sentiràs fred,
si et trobaràs perduda
enmig de tanta ombra desconeguda i esfereïdora;
potser no sabràs a quina porta trucar
i et quedaràs asseguda a una vorera
esperant el teu espòs.

Mare, adéu-siau:
reposa ja
i que el pes de la terra et sigui lleuger.

Moltes gràcies rautortor. Un poema que expressa sentiments com els meus que ara tinc confosos i nuats dins el cor.

No sé pas que dir-te, Montserrat...
Un petó ben fort!
—Joan—

Sento molt Naiade que hagis perdut la mare tan inesperadament
El meu darrer poema també parla d'una persona que ens va deixar a la primavera, però no era tan propera com ho era la teva mare.
Una abraçada.



On vas, si és aquí on fa falta
l'escalfor del teu somriure,
l'optimisme, simpatía,
l'amor que tu ens saps donar?

Des d'on veuràs com esclata
novament la primavera,
els colors i l'alegría
que et venen a acaronar?

El cel s'ha vestit de gala
i t'ha obert les seves portes
perquè et sembli que ets a casa,
però...on vas si a casa és aquí?

Ha mort, el seu cos. L'ànima vola, és lliure i t'acarona perquè t'estima.
Viu en qui la recorda i l'estima. Viu en tu.
Això no s'ho enduu la mort. Això no.

Rep una abraçada de llana tanta estona com et calgui,

Mena

Rep el meu sincer condol en aquest moment tan trist, Montserrat. Una abraçada.

Pilar

T'acompanyo en aquests moments tan dolorosos, estimada Montse.
Una molt forta abraçada.

Nonna

Ara fa dos anys,hagués hagut d´escriure aquest mateix missatge. No plovia però era fosc. Conec el dolor del que parles. Només puc dir-te..una forta abraçada...el temps no cura ni el buit es tapa...però els bons records et faran retrobar somriures ara invisibles.

La família relataire, escrigui com a resposta a aquest post o no, segueix recolzant cada membre, no en tinguis dubtes!


d.

Ho sento moot, el meh condol

Ho lamento, Montserrat. Mai no et fas a la idea que la mort ens pot sorprendre en qualsevol instant.

El meu sincer condol.

Un petó,

Sílvia
**

T’acompanyem amb el teu dolor
Una forta abraçada

Moltes gràcies per les vostres paraules, estimats companys. Juan Gausachs, magalo, Mena Guiga, brins, Nonna_Carme, Rubba Bertanero, deòmises, Montserrat vilaró berenguer, Llibre, Josep Ventura i tot els que heu pensat en mi. En aquets moments s'agraeix el consol i afecte dels amics.

Et sento a prop. La meva va morir aquest gener. Sentiràs moments vius barrejats de records. Fes una abraçada. Jo també.

Hola Montserrat. Una forta abraçada i un petonet ben fort. Trenta-un anys després de la mort de ma mare, la tinc tan present! Una altra abraçada de la Pinya de rosa.

Aleix