RE: Qui vulgui...

" A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum...." . La nadala sonava meravellosa, encantada, feliç, a les veus del cor d'infants. Era el segon assaig. De sobte, unes mans enèrgiques reclamaren silenci.
-No, no! Aquest "fum" darrer. ..massa fort! Suau el volem, com els núvols acaronant els cims d'una muntanya.

I el 'pessebre' és sempre sexi-plomaire-miraculós. I si no, que li ho demanen a l'esperitcolom!
Au! Salut i rebolica!

L'home que havia alçat la veu no s'adonà de les carones preocupades dels infants; sortí al carrer amb l'únic desig que les bombetes blanques, grogues i vermelles dels comerços li retornessin la il·lusió perduda i començà a obrir-se pas, a cops de colze, entre la multitud que comprava els regals de Nadal.

De sobte apareix Mamá Noel portant col.lo cat un nas de Pallàs moltlt gran i tot el cor d'infants començar a riure i somriure. Tots els infants contents l'abraçar en.

De sobte aparegué el pare Nadal, venia amb el seu trineu perquè Rodolf i la mare Nadal
Havien desaparegut de Korvatunturi Fell, tothom sap que allà hi tenen la casa d’estiu.
Perquè la d hivern es mes amunt a tocar el Pol Nord mes amunt d´Svalvard Island.
El home molt esverat va veure com la seva muller repartia regals a tort i a dret i va
constatar que ho feia millor que ell mateix i va tenir por , no li prengués la feina.

Tots els infants contents van abraçar a Mamá Noel. De sobte aparegué el pare Nadal, venia amb el seu trineu perquè Rudolf i la mare Nadal
Havien desaparegut de Korvatunturi Fell, tothom sap que allà hi tenen la casa d’estiu.
Perquè la d hivern es mes amunt a tocar el Pol Nord, mes amunt d´Svalvard Island.
El home molt esverat va veure com la seva muller repartia regals a tort i a dret i va
constatar que ho feia millor que ell mateix i va tenir por , no li prengués la feina.