Detall intervenció

RE: Què vol dir salvatge?

Intervenció de: rnbonet | 26-02-2014


Diccionari CVB. "Que es troba en estat purament natural, sense..."

I em quede amb aquesta definició primera.


Respostes

  • RE: Què vol dir salvatge?
    rnbonet | 26/02/2014 a les 19:16

    Diccionari CVB. "Que es troba en estat purament natural, sense..."

    I em quede amb aquesta definició primera.
  • RE: Què vol dir salvatge?
    Endevina'm | 26/02/2014 a les 19:31
    Jo no hi estic d'acord.

    Salvatge, originàriament, volia dir que ve de la selva.

    Després, els benpensants varen donar aquesta descripció de qualsevol que no anés correctament abillat o reaccionés de manera insòlita i desproporcionada a un entorn que desconeix i que en principi hauria de ser civilitzat. Diríem que salvatge és oposat a civilitzat. Però ho crec erroni d'antuvi.

    El salvatge ve de la selva, aquell que la destrueix té altres adjectius i no seria bèstia, poca-vergonya potser seria el més suau, a partir d'aquest, poseu-hi els que millor us semblin i pujant en grolleria.

    No ens confonguem.

    Ara!, no tots els salvatges són tan salvatges com volien fer-nos creure els benpensants del passat.
    • RE: RE: Què vol dir salvatge?
      rautortor | 26/02/2014 a les 22:02
      Com a lingüista he d'estar absolutament d'acord amb tu, a propòsit de l'origen del mot, equivalent en sentit estricte a silvestre, sobretot respecte a indrets o medis naturals.
      Quant a les persones, realment, els benpensants que tu esmentes van atorgar de manera injusta, elitista i pejorativa aquesta denominació a qualsevol individu que no respongués als cànons de la civilització occidental. Ara bé, pensa que això ja venia de lluny. Els grecs i els romans, per exemple, consideraven bàrbara qualsevol societat que no formés part del seu àmbit cultural.

      Aclarit aquest punt, no és menys cert que, amb el temps, el mot salvatge ha esdevingut –tal vegada, erròniament– un adjectiu equivalent a brutal, ferotge i cruel, sobretot referit a pautes de comportament.

      De totes maneres, la vinyeta crec que es fixa en aquesta darrera accepció i aprofita el contrast per denunciar actituds impròpies dels éssers humans devers la naturalesa tan maltractada i arrasada, sobretot, per interessos econòmics.

      Gràcies per l’aclariment i per haver-te interessat per la notícia, ja que, en definitiva, d’això es tractava.

      Bona nit.
  • RE: Què vol dir salvatge?
    dallonses | 28/02/2014 a les 10:58
    Completament d'acord amb les aportacions de mbonet i rautortor. Però, sovint, al fer una valoració d'aquest tipus de situacions que forneixen conflictes morals, i/o sota d'una concepció de caire humanístic, es tendeix a qualificar conductes des d'una òptica binària o dualista: bé i mal, nit i dia, etc., oblidant els matisos -o clarobscurs- que hauria d'implicar l'adopció d'una perspectiva, en la què la circumstància, juga un paper decisiu a l'hora de jutjar una actitud des dels diversos angles que la ideologia, l'educació i els prejudicis cognitius que cada grup social arrossega inevitablement, i que contribueixen a impedir una percepció meditada, i deformant una trajectòria determinada (en aquest cas produint el mite del "bon salvatge")

    No hauríem de menystenir una evidència antropològica de gruix: Homo Sapiens, com a subjecte i factor de les seves grandeses o iniquitats, és un producte plenament natural; és fruit de la seva salvatgia evolutiva, com ho és qualsevulla altra forma de vida en el nostre planeta. I és així a qualsevol punt de la geografia terrestre; i és imprevisible en el sentit que no es tracta d'una evolució programada (fal•làcia del rellotger) El fet que els fills d'una única eva mitocondrial hagin produït cultures i races -que la correcció redueix a ètnies- i civilitzacions oposades no fa sinó certificar que l'evolució és una rifa.

    La història l'escriuen els vencedors els que dominen altri; qui, tal volta podrà amanir-la i assuavir-la, en virtut del corporativisme grupal, o nacional, o altres interessos que, al seu torn, poden ser qualificats d'espuris (Constitució vs. Procés)

    Haig de dir que les meves opinions sobre tema, no estan fonamentades per cap solvència acadèmica; només són reflexions d'un subjecte encuriosit per la conducta humana.

    I, de moment, res més, ja m'hi allargar massa, considerat i pacient llegidor.

    dallonses

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.