Detall intervenció

RE: prova

Intervenció de: Dyonisos | 10-05-2009


A tots els que senten passió pels llibres

El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota
classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova
seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella
era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia
d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van
contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar
més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de
fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se
les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

Quan arriba a casa, es connecta al Web, i tria un autor. Es decideix per
Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa
molts anys. Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun
petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de
donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La
penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant...
Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre
notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en
derramar-se mar endins.

A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres.
Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia
de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia
cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

***


©Francesc Arnau i Chinchilla


Respostes

  • RE: Booonnndiiiiiii@@@@@@@@ kuuummppaaaanyii@@@!
    Epicuri | 15/03/2009 a les 17:57

    Sssssht!!! gipsy!!!

    ...que es diumenge i està tancat.

    Però ja que ho has obert...

    Gràcies, si que fa boºoºoºoºoºoºoºoºndia, fins i tot un xic massa calor ( A 08022 Sant Gervasi)
  • prova
    F. Arnau | 10/05/2009 a les 00:12

    A tots els que senten passió pels llibres

    El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota
    classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

    Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova
    seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella
    era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia
    d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van
    contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

    La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

    Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar
    més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de
    fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se
    les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

    Quan arriba a casa, es connecta al Web, i tria un autor. Es decideix per
    Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa
    molts anys. Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

    Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun
    petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de
    donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

    Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La
    penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant...
    Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre
    notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en
    derramar-se mar endins.

    A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres.
    Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

    Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia
    de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia
    cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

    ***


    ©>u>Francesc Arnau i Chinchilla

    • RE: prova
      Dyonisos | 10/05/2009 a les 02:47

      A tots els que senten passió pels llibres

      El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota
      classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

      Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova
      seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella
      era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia
      d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van
      contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

      La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

      Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar
      més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de
      fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se
      les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

      Quan arriba a casa, es connecta al Web, i tria un autor. Es decideix per
      Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa
      molts anys. Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

      Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun
      petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de
      donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

      Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La
      penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant...
      Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre
      notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en
      derramar-se mar endins.

      A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres.
      Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

      Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia
      de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia
      cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

      ***


      ©Francesc Arnau i Chinchilla

      • prova 2
        Dyonisos | 10/05/2009 a les 02:57

        A tots els que senten passió pels llibres

        El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

        Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

        La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

        Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-seles seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

        Quan arriba a casa, es connecta al Web, i tria un autor. Es decideix per
        Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa
        molts anys. Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

        Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

        Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La
        penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant... Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en derramar-se mar endins.

        A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres. Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

        Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

        ***


        ©Francesc Arnau i Chinchilla

        • prova 3
          Dyonisos | 10/05/2009 a les 03:14

          A tots els que senten passió pels llibres

          El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

          Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

          La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

          Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

          Quan arriba a casa, es connecta alWeb i tria un autor. Es decideix per Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa molts anys.Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

          Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

          Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La
          penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant... Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en derramar-se mar endins.

          A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres. Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

          Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

          ***


          ©Francesc Arnau i Chinchilla

          • RE: prova 3
            Dyonisos | 10/05/2009 a les 03:20

            A tots els que senten passió pels llibres

            El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

            Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

            La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

            Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

            Quan arriba a casa, es connecta alWeb i tria un autor. Es decideix per Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa molts anys. Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

            Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

            Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant... Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en derramar-se mar endins.

            A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres. Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

            Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

            ***


            ©Francesc Arnau i Chinchilla

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: