RE: Premi per Dylan

Si la veus, saluda-la

Si la veus, saluda-la
Crec que està a Tànger.
Se’n va anar la primavera passada
i he sentit que hi viu.
Digues-li que estic bé
tot i que les coses van una mica lentes.
Si es pensés que l’he oblidat,
digues-li que no és així.
Ens vam barallar
com de vegades passa.
Y el record de com va marxar
encara m’esgarrifa.
I malgrat que la nostra separació
em va fer una punxada al cor,
encara viu dins meu
Com si mai ens haguéssim separat.

Si te la trobes,
fes-li un peto de part meva,
sempre la vaig respectar
per trencar i voler ser lliure.
Per qualsevol cosa que la fes feliç
Jo no en seria obstacle.
Encara noto el gust amarg
de la nit que vaig tractar de fer que romangués amb mi.
I sento el seu nom aquí i allà
mentre vaig de lloc en lloc:
mai m’hi he acostumat,
només he après a no escoltar.
Pot ser sóc massa sensible
o m’estic tornant tou.

Posta de sol, lluna groga,
Reinterpreto el passat,
em se cada escena de memòria:
va passar tot tan de pressa.
Si anés a tornar per aquí,
digues-li que sóc fàcil de trobar
i que em vingui a veure
si te temps.

Murakami, favorit indiscutible de la pròxima edició dels premis gramy.

Amics... a cosa feta, res de res!

I res en contra de Dylan. I res en contra de Murakami. Tots dos m'agraden. El primer, pel referent de les seues cançons allà els anys de jovenesa; el segon, per les seues històries llegides ara, quan sóc 'vellet'. Tots dos trencaren alguna cosa, cadascú al seu temps i al seu país..

Au! ja he dit la meua!

Salut i rebolica!

M'agrada molt el Dylan ( recomano un parell de C's anomenats "Miralls de Dylan" amb les cançons més emblemàtiques traduïdes al català per Jordi Batiste i Gerard Quintana ), m'agrada el Murakami ( i el copio, he fet relats intentant escriure com ell, ho confesso ).

Dit això, en la meva opinió, el Nobel de literatura no és un premi per un cantautor, per més emblemàtic i mític que sigui. No és una qüestió de si el Dylan se'l mereix o no, la cosa és més senzilla: no és el seu premi.

Salutacions.