Detall intervenció

RE: Persones intel·ligents, i en conseqüència, crítiques. Què en penseu:

Intervenció de: Cavaller de Moncaira | 22-09-2005


I què és tenir més intel.ligència? L'escola d'abans tenia molts defectes també alguna qualitat. La d'avui doncs deu reals del mateix. Aquesta darrera parla molt de l'auto estima i la solidaritat i sembla que considera cosa de poques taules la consideració i el respecte a l'autoritat siga ella del caire que sigui politica,religiosa,empressarial etc.
De totes formes per bé o mal una i altre han ensenyat quelcom


Respostes

  • Jordi
    foster | 22/09/2005 a les 20:25

    Em sembla que el dilema que et planteges per desgràcia és molt antic i sembla que irressoluble. Però bé, si deixem fer no anirem mai enlloc, no és cert?
    Ehem, no reptes avui? Ja he penjat la proposta una mica més avall. T'espero!
    • RE: Jordi
      jordi domènech i arnau | 22/09/2005 a les 20:32

      Estic escrivint una cosa que necessito pel dissabte, i tinc que cercar moltes dades.
      Ho sento, però això dels reptes per a mi és una qüestió de rampells, si quan ho veig tinc alguna idea és un moment, sinó cal anar a dormir perquè vingui la inspiració, i aleshores ja és massa tard.
      I, sincerament, el d'avui, no sé de què va.
      • Opinió molt personal
        marc (joan petit) | 22/09/2005 a les 20:43

        Jordi:

        Si del que es tracta és de fer persones, crec que tens tota la raó. No he tingut mai la sensació de que s'hagi pensat l'educació per a fer persones. (sempre, és clar, hi ha molte i bones excepcions)

        Si del que es tracta és de fer professionals, aleshores ja està bé com està. Molts cops penso que valors com la sinceritat, humiltat, etc. no només no triomfen, sino que molts cops resten (son usats en contra).

        Un treball que es valori més pel continent que pel contingut, va en aquesta segona línia que exposava.

        És només un parell d'apunts. Des d'un dia gris.

        marc.
        • Més o menys
          jordi domènech i arnau | 22/09/2005 a les 21:10

          Crec que és correcte, però la mena de professionals que pot formar és la del subordinat ordenat sense problemes, però que no té la capacitat de resoldre't un problema de debò.
          • Certament
            marc (joan petit) | 22/09/2005 a les 21:17

            Jordi:

            Hi estic totalment d'acord.
            Jo crec molt en la persona. I també em frustra veure segons quin tipus de valor aplicat.

            Marc.
  • RE: Persones intel·ligents, i en conseqüència, crítiques. Què en penseu:
    Cavaller de Moncaira | 22/09/2005 a les 20:50

    I què és tenir més intel.ligència? L'escola d'abans tenia molts defectes també alguna qualitat. La d'avui doncs deu reals del mateix. Aquesta darrera parla molt de l'auto estima i la solidaritat i sembla que considera cosa de poques taules la consideració i el respecte a l'autoritat siga ella del caire que sigui politica,religiosa,empressarial etc.
    De totes formes per bé o mal una i altre han ensenyat quelcom
    • intel·ligeència, autoestima i autoritat.
      jordi domènech i arnau | 22/09/2005 a les 21:07

      Per a mi intel·ligència és poder decidir autònomament i encertar-la, en contraposició a saber seguir molt bé unes regles que hi ha a un llibre.
      L'autoestima és un mite dels anys seixanta que a alguns psicòleg de segona línia se li va acudir dir que molts problemes del jovent venien de tenir poca autoestima.
      Com que es va convertir en una mena de dogma que no es podia criticar han tingut que passar trenta-cinc anys perquè alguns psicòlegs i pedagogs comencessin a fer treballs seriosos, que han convençut a la majoria dels seus col·legues, que mostren que més aviat és el contrari, que persones amb massa autoestima acostumen a ser conflictives i que davant un problema d'aprenentatge de res serveix potenciar-la.
      Clar que la majoria de mestres i professors encara no se n'han assabentat.
      Respecte a l'autoritat, si s'imposa sense conviccions no és més que una lluita de voluntats que a la primera de canvi provoca exactament el contrari del què pretén, si l'autoritat es guanya el respecte de qui ha d'obeir, no acostuma a tenir problemes.
      Mai donant classe he tingut problemes d'autoritat, això sí, m'ho he tingut que treballar davant els alumnes, començant per admetre que m'equivocaria moltes vegades.

      No, més aviat crec que els problemes importants de l'escola venen de la formació del professorat, de programes molt dolents i d'objectius globals inconfessables.
    • RE: RE: Persones intel·ligents, i en conseqüència, crítiques. Què en penseu:
      Thalassa | 22/09/2005 a les 21:15

      Ejem... educació...

      No sé per on començar, tanta cosa m'atabala...

      Hi ha diversos àmbits educatius, plantegem escola, educació no formal, àmbit familiar, el grup (com a col·lectiu d'amics, companys), la vida en general (com a societat).

      Personalment crec que en l'àmbit escola es planteja el problema bàsic del respecte mutu professor-alumne i viceversa. No é dolent que un nen bagi a l'escola a aprendre com es va fer quan jo anava a l'escola. Adquiria coneixements, cultura general i convivència.

      Àmbit familiar, que fàcil és donar al nen el que vol i que em deixi tranquila despré de treballar...(estic generalitzant, eh pares)

      Educació no formal: un grup de joves que es deixen la vida i el temps lliure per tal d'educar en el respecte, la solidaritat, la vida, la cooperació, que siguin crítics, etc, etc, etc... Sense que estigui regulat, encara, es canvien coses i moltes, ho asseguro. Es el parking dels pares pels caps de setmana...

      A partir d'aquí, ha sorgit un col·lectiu d'educadors que pensen que els nens son fets de cristall de bohemia, que si bufes es trenca, i això està provocant que pugin com pugen, estem creant màquines de destrucció massiva.

      Si més no, aquesta és una part de la meva opinió, que no la exposaré tota, perquè no podria anar a dormir...

      Thalassa

      P.S.: jo estic molt contenta de quasi tots els educadors que m'han tocat al llarg de la vida, i molt especialment dels meus pares
  • RE: Persones intel·ligents, i en conseqüència, crítiques. Què en penseu:
    quetzcoatl | 22/09/2005 a les 21:12

    Tens tota la raó.

    El treball de recerca, per posar un exemple clar: el vaig fer sobre la relació entre la búsqueda de valors i el consum de 'drogues' (el treball es centrava en la recerca de la felicitat), però es veu que hi vaig posar una mica massa de la meva part -perquè havia reflexionat bastant sobre el tema, i treia conclusions sociològiques i antropològiques al meu parer molt interessants. Després d'un debat amb el claustre, d'entre els quals hi havia professors que m'acusaven de plagi (d'algun llibre que no em van saber dir quin -?), van decidir posar-me un 6 amb un asterisc: l'oportunitat a aportar una bibliografia que expliqués d'on havia tret les idees.
    Evidentment es va quedar en un 6.
    • RE: RE: Persones intel·ligents, i en conseqüència, crítiques. Què en penseu:
      jordi domènech i arnau | 22/09/2005 a les 21:29

      A la meva filla, la que ara va per mestre, li va passar una cosa similar fa dos anys.
      A partir d'una qüestió que jo havia parlat un dia a casa, va voler fer un treball experimental sobre les diferències en la visió del color entre els homes i les dones.
      De bibliografia n'hi havia poquíssima, la més interessant en francès, llengua que es veu que desconeixien els professors implicats.
      A més cap dels professors era físic i no entenia que amb un CD es pot fer un espectrògraf, ni coneixia les beceroles de la teoria del color.
      Total que no li volien admetre.
      Vaig haver de demanar auxili a un catedràtic d'òptica de la facultat de física, perquè truqués personalment al tutor del treball -què és biòleg- i amb bones paraules li digués que s'havia mirat el treball i que ja voldria que els seus alumnes de carrera fessin coses així.

      • RE: RE: RE: Persones intel·ligents, i en conseqüència, crítiques. Què en penseu:
        quetzcoatl | 22/09/2005 a les 21:33

        Ostres, quin treball més interessant!
        Doncs sí... vau tenir sort de comptar amb algun expert que salvés el tema!
        Jo em vaig quedar amb un 6 però la veritat és que em va encantar fer el treball. Almenys no em van suspendre... :-)
        • La història va acabar bé
          jordi domènech i arnau | 22/09/2005 a les 21:56

          Quan a la universitat, li va ensenyar el treball al professor de didàctica de les ciències, va quedar tan impressionat -també per un projector de llum amb color regulable que va fer amb tres LED- que li va posar matrícula d'honor i cent euros que ens hem estalviat a la matrícula de segon. I cent més per la de matemàtiques…
          Com és nota que el seu germà diu que és la filleta del meu cor.
          (però ell també va treure matrícula de càlcul a primer)
          • RE: La història va acabar bé
            quetzcoatl | 22/09/2005 a les 22:04

            que bé! Me n'alegro de que algú sabés apreciar la creativitat...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: