RE: Per què serveixen els homes?

I no ho dic perquè tingui tres homes i un nen a casa!

Mira, em ve al cap l'obra còmica HOMES de les T. I parlaven d'estereotips o hiperbolitzaven.

Per a què servim, els éssers humans? Per ser complicats, tant senzill que podria ser tot. Però no!

Mena


* Conec una dona que no suporta la sèrie DORAEMON perquè troba insufrible com presenten la mare del Novita (sempre netejant , fins i tot de genolls) i la Jizuka com una nena tonteta. (i té força raó) (i d'aquí ja passaríem a l'Afrodita A que, és clar, no era prou forta ni tenia prou armes al costat del Mazinger. ...i blablabla d'homes i dones i nens i nenes i robots i robotes. Bona nit, homes i dones del cap dret...cantava en Patufet).

Entenc que la pregunta funciona com a provocació i, si mireu la web de Tere SM, i el context en què es planteja, potser la cosa perd importància. Es pretén incitar a la participació, de manera que es fan servir tàctiques d'estil publicitari.

En qualsevol cas, també he de dir que comprenc les persones que s'hagen sentit ofeses. La pregunta, així de sobte, pot provocar rebuig.

Tot i això, no considere que Tere SM es plantege eixa pregunta literalment tal com sona -i amb la suposada afirmació implícita que inclouria: "És difícil trobar-los (als homes) una utilitat!".

la pregunta és: com és que hi som? En el sentit que encara no ens hem extingit,...segurament una part de nosaltres s'extingirà, alguna branca innecessària però no afectarà al conjunt!

Existim..... Visca les persones
M'apunto el que diu la bloodymaruja. Homes i Dones. Dones i Homes som Persones. Jo canviaria el servir per existir. I a partir d'aquesta existència hi ha un conjunt de possibilitats. Una d'elles la RELACIÓ, amb tot el seu conjunt emocional enriquido i a vegaes potser perturbador.
Un brindis amb cava per la nostra existència.

Si els homes es prenguéssin seriosament aquesta pregunta, és clar que poden sentir-se molestos. A mi el què em sobta és que la majoria s'ho prenen com una inconveniència més degut a les corrents d'ara: a una dona- parlo del món consumista, de propaganda- no se la toca; ella sempre és la millor. En canvi a un home se li pot fer "broma" ( vegeu diversos anuncis cada dia: si canviem de sexe, la broma es transforma en una agressió als drets de les dones). Hi ha un anunci que m'irrita particularment: dos pedants que treballen en no sé quin museu en hores baixes, i ell li fa el compliment a ella- perquè tenia mal de cap i ha estat capaç d'anar a la farmàcia a preguntar- que és "una dona sàpiens". De debò us creieu que les dones sóm idiotes del tot per no veure que se'ns està ensabonant de la manera més grotesca per no sé quina raó politicament correcta? De debò creieu que als homes no els ha de molestar veure's sovint a la picota, de "broma"? És una reflexió en veu alta, només. Sobre el post, vull pensar com en Vicent que és més que cap altra cosa una estratègia per rebre respostes, com en altres temps les parrafades- molt ben construides- de'n Calderer obeïen a un desig de debat més que no pas un greuge als familiars dels difunts. Ara, una cosa: no és el mateix escriure al fòrum, que fer-ho a través d'un relat. El relat no es pressuposa una directa vivència o punt de vista de l'autor, tot i que sol ser-ho, però es tracta d'una creació literària en primer terme. En canvi, escriure al fòrum és fer-ho- i potser vaig errada- directament, és "parlar" en una "conversa", una cosa més informal i directa.
I per acabar i és una opinió. Si algú diu o escriu qualsevol cosa que ofèn a una altra persona, s'ha de tenir en compte a aquesta persona ofesa: per respecte, simplement. Bona tarda.

Quina una que n'he muntat!

Nois, i noies, la pregunta és i era una broma, naturalment.

Ja em coneixeu. Amb els anys que fa per volto per aquí, ja sabeu que la meva especialitat com a bombera d'RC és liar-la amb les meves idees estrafolàries.

L'únic que pretenia amb el títol de la Crida d'aquesta quinzena era, com sempre, que la gent s'animés a escriure un minirelat. El més destacat de la setmana era el dia de la dona treballadora i és una festivitat que sempre m'ha fet gràcia. No treballem cada dia de l'any, potser? Demà ens bombardejaran amb missatges plens de mel: les millors mares, filles, àvies, empleades,... Ens diran tantes coses maques i, per un dia, ens diran que ho fem tan bé, que vaig decidir jugar amb l'argument i portar-lo a l'extrem. D'aquí va néixer la pregunta que encapçala aquest missatge.

No hi busqueu segones lectures. No tragueu frases de context. És un joc, simplement, una excusa per jugar amb les lletres una quinzena més.

Us puc assegurar que si la pregunta fos formulada seriosament no l'hauria penjat en aquest fòrum. L'hauria penjat en el de l'ONU, o el de la Casa Blanca, o el de la Merkel, i hauria demanat mesures urgents per posar-hi remei. I això si que podria ser l'origen d'un gran relat! hehe

Una abraçada enorme, relataires. Feia molt que no vivia una de les nostres discussions furomils i ja les trobava a faltar.

No canvieu mai ;)



Tere SM
www.vullescriure.cat

Canvien els noms, fins potser canvien les persones, però no canvia l'ànim de relats ;-)) a liar-la bombera, que no tots saben qui ets i no saben amb qui se la juguen.

I per cert, ara que hi penso: BON NADAL!