RE: per a Salzburg, allan lee i relataires amb gossos...

Ho sento molt, fost.

Sé que els animals, uns més que daltres. Son persones....O gossos o gats, com en el cas dels últims mebres incorporats a la família. :-(

Ho lamento de tot cor, foster. Sé què significa aquesta pèrdua.

Ho sento.

(ara mateix aviso la Salz, que darrerament no acostuma a connectar-se per falta de temps)

Ho sento foster. Jo ara no tinc gos, però tota la vida hi ha hagut gossos a casa, tots collits del carrer. També gats collits del carrer. Ma mare encara té gats.
Jo tenia un gat amb el que teníem una química especial, es deia Tomita, com el músic japonès. I m'esperava sempre quan arribava de la facultat. Quan vaig marxar de casa dels pares, el gat va estar quatre mesos esperant el soroll del cotxe a l'hora en què jo acostumava a arribar. A ma mare se li trencava el cor quan el veia.
Ara, té una gata esquerpa però que s'ha adonat que el meu pare és mort, doncs només consola a la meva mare i no se separa d'ella.
Volia dir-te amb això que t'entenc moltíssim i que la relació amb els animals es regeix pels silencis, però l'amor que senten és immens i desinteressat, de manera que els vincles són molt forts i no s'obliden, ni cal oblidar-los. Queda't amb les coses bones, no estiguis trist. Reconcilia't amb la mort, si pots. Jo ho he intentat i paga la pena.

Una abraçada i molts ànims.

gypsy

jo vaig tenir una cocker preciosa (era meva, com no havia de ser maca) de nom "Vicky", és va morir deu fer uns cinc anys. Tampoc va patir, però recordarè aquell dia com un dels més tristos de la meva vida. T'entenc foster, ànims!

ho sento foster...és una pena que queixala i fa entristir molt. El petit de casa fa un anyet que també se'n va anar dels meus braços, un record trist que vaig intentar oblidar.
Un petò i una abraçada company

Entenc molt bé la teva tristor. Tot i que m'agraden moltíssim els gossos vaig tenir un gat molt carinyós que va viure nou anys i ens va fer sempre molta companyia. Curiosament no era gaire esquerp. El vaig mimar tant i tant... Quan el vam haver de sacrificar a causa d'una greu malaltia recordo que vaig passar un dies molt dolents. Encara ara l'enyoro. M'imagino tu com et sents. Ho sento, de veritat molt i molt.
T'envio una forta abraçada, foster.
Mercè

"pos sí", tot i que els gossos només són gossos,... i això que diuen, els que en tenim sabem el que dol perdre'n un. Jo amb el meu som un pack, on vaig jo va ell i t'entenc perfectament!

Ànims i petons de la pageseta!

Com que sé l'estima que se'ls hi té, i he passat per aquests moments durs diverses vegades, comprenc molt bé el que sents. Tots però m'han deixat molts records que em fan sentir feliç d'haver compartit un troset de la meva vida amb ells. Estic segura que el temps t'ajudarà a recordar la Rita amb un somriure.
Una abraçada

Tinc un quisso i li he dedicat un poema.
Accepta la meva simpatia i ànims que tens molts amics per compartir-ho.

sap greu, ho sento, jo vaig tenir un temps una gossa (i a mi no m'han agradat massa els gossos) i t'he de dir que la recordo sovint. Ànims!