Detall intervenció

RE: Parlem de símbols

Intervenció de: iong txon | 04-07-2017


El món tan gran, enorme
tot és viu, tot és u
Jo sóc, nosaltres som
ells són
No som tan diferents
però cadascú carrega el seu propi feix
Tot tan divers, tan diversa sort
tan enormement injust
Aparentment? inevitablement?
distàncies interestel·lars
entre uns i altres
Per tal que hi hagi restauració
hi ha d’haver conflicte
una forma de violència, si es vol.



Allò que l’àngel no va voler fer
ens toca fer-ho ara nosaltres
Ell dirà: “Què esperàveu?
és que els ho havia de fer tot jo, als senyorets?
a sant de què?”
Però alhora tots som u
i ningú no és extraterrestre
“Allò que l’home ha fet
l’home ho pot fer”
En la llibertat i la responsabilitat humanes
rau la nostra dignitat inalienable
No hi ha escapatòria, a la llarga
la fugida no és possible
viure mai no ha estat cap broma.



Tots som u
estem fets de la mateixa pasta
inestable, corruptible
On algú va caure
tots hi podem caure
Com una fulla amb què el vent juga
ho som tot i no som res
Quan la fúria de l’univers es desferma
reconeixem amb humilitat
que necessitem l’ajut del cel
Per sempre la fe i la confiança
i el treball en equip.



Sabem que podem fer un bon equip
un equip imbatible
però la victòria no està mai garantida
és a les nostres mans
I encara caldrà la fe i la confiança
per creure, per saber
que malgrat tot
hi haurà un camí per a tothom.


Respostes

  • símbols, paràboles, metàfores, imatges…
    iong txon | 31/05/2017 a les 05:56
    Jo crec que no necessàriament. Hi ha diferents tipus de simbologies i es poden utilitzar amb intencions diverses. I fins i tot un mateix símbol pot actuar a nivell conscient en alguns lectors i a nivell del subconscient per altres. Suposo, això si, que l'efecte deu ser lleugerament diferent. No deu ser el mateix transmetre un sentiment (majoritàriament inconscient) que una idea, per fer servir el matís que ja especifiques en la pregunta. Que difícil, si és que possible, controlar l'autor tot això sense voler deixar-ho en mans del món espiritual!
  • depén ...
    Taller de narrativa | 31/05/2017 a les 16:32
    Crec que l'eficàcia d'un símbol no rau en el fet que el lector el capti de manera més o menys conscient. De fet, fer les coses més o menys explícites pel lector, no només els símbols, és una qüestió d'estil i de gustos.

    Us sona la frase "mostrar, no explicar"? És una mena d'axioma que si heu fet mai cap curs de narrativa segur que us han inculcat. Que pensi el lector, que tregui les seves pròpies conclusions. No li donem res mastegat, tampoc els símbols. Visca el món de la subtilesa i la imparcialitat!

    Doncs bé, sí, d'acord. Però només si ens ve de gust. A vegades potser és millor explicar-se una mica, o utilitzar símbols una mica evidents. Depèn. L'important és que el que expliquem sigui interessant, que el símbol sigui l'apropiat i no estigui massa gastat (allò dels "llocs comuns", altrament dits tòpics) .

    Hi ha una saga de fantasia moderna (actualment s'està escrivint una fantasia molt bona) anomenada "Malaz; el libro de los caidos" de Steven Erikson , que és imaginativa, intensa, espectacular, però increïblement difícil de llegir. L'autor no explica gairebé res. És un extrem. Ser tan avar amb les explicacions no aporta gaire o res, i fa que molts lectors es quedin pel camí.

    ( lisboa )
  • Més reflexions
    Calderer | 01/06/2017 a les 11:34

    En principi, atenent als comentaris del primer exercici, vaig pensar que el tema aquest dels símbols em quedava molt lluny, sobretot pel que fa a la pràctica de l'escriptura. Després recordant alguns dels meus contes m'he adonat que sí, que a vegades he utilitzat símbols. Hi ha, doncs, la possibilitat d'incloure en els propis textos aquest recurs sense ser-ne conscient. Curiós, oi?

    Com es constitueix alguna cosa (posem un objecte) en símbol? Jo diria, és una opinió, que hi ha diversos tipus de símbols: hi ha els universals, aquells que qualsevol persona, prescindint de la seva cultura, pot reconèixer; hi ha els propis d'una cultura en concret i encara aquells que tenen a veure amb una classe social, un grup, una família o, fins i tot, una parella. M'atreveixo a proposar una definició (sense mirar el google, té mèrit!): un símbol en literatura és tot allò que té un significat no literal i que serveix per transmetre una idea o una emoció complexes que no es pot (o no es vol) transmetre de forma senzilla i explícita.

    El fet que el significat del símbol pugui canviar segons les circumstàncies del lector pot implicar que si no estem atents es produeixi un problema de manca d'enteniment. Posaré un exemple: jo sóc jugador d'escacs, no tinc cap titulació tipus gran mestre o mestre internacional però en les meves millors èpoques era un fort aficionat. I havia jugat òpens internacionals arribant a enfrontar-me (i perdent) contra jugadors professionals. Alguna vegada he posat un símbol escaquístic en un dels meus contes: un taulell i les peces, dos jugant…, però sempre he acabat traient-los. Per què? Perquè per a mi aquests són símbols de lluita, batalla, apassionament, emoció; en canvi, per al comú dels lectors el significat d'aquests símbols seria activitat intel·lectual, freda i avorrida, problema abstracte, personatge distant i una mica estrany. Resulten, doncs, significats totalment contraposats que fan impossible l'aprofitament com a símbol. Llavors, ¿no podré fer-los servir mai aquests símbols amb el meu significat? Sí, però hauré de construir el símbol des de zero, crear per als meus lectors la vivència de la tempesta interior que implica jugar una dura partida d'escacs en un torneig.

    Salutacions

    Lluís
  • RE: Parlem de símbols
    Galzeran (homefosc) | 01/06/2017 a les 19:33
    Senyor jugador d'escacs, ja té un motiu novel·lesc més per escriure una història llarga.

    Això dels símbols em sobrepassa de llarg, m'agradaria ser prou bon escriptor com per, a sobre d'explicar un relat o una faula, poder escriure amb simbolismes, que em surten algun cop? Si això passa és perquè hi ha un context que ajuda a veure-ho, i aleshores no té gaire mèrit, és amb senzillesa que he utilitzat retòrica coneguda que la gent situa en un indret o en una situació social, per dir-ne alguna, i que ho reconeix o interpreta, com el dibuix d'un cor en el vidre humit d'un tren, a la primera part d'un relat, i que acaba amb un dibuix similar realitzat per la filla de qui va dibuixar el primer, també en un tren.

    Diria que això del simbolisme, la gran part dels lectors, ni ho veuen.

    O potser que els símbols estiguin tan ben amagats que ni es veuen, o que l'autor ni ho volia fer. o que sigui tan curtet que no tinguin cap volada simbòlica. Que els símbols no siguin d'una volada molt elevada, diria que sempre ho jutja el lector. L'autor fa allò que pot. Hi ha qui se'n surt millor.

    Ferran
  • RE: Parlem de símbols
    transparent | 10/06/2017 a les 10:10
    Què és un símbol? els símbols sou vosaltres!
  • RE: Parlem de símbols
    iong txon | 04/07/2017 a les 07:28

    El món tan gran, enorme
    tot és viu, tot és u
    Jo sóc, nosaltres som
    ells són
    No som tan diferents
    però cadascú carrega el seu propi feix
    Tot tan divers, tan diversa sort
    tan enormement injust
    Aparentment? inevitablement?
    distàncies interestel·lars
    entre uns i altres
    Per tal que hi hagi restauració
    hi ha d’haver conflicte
    una forma de violència, si es vol.



    Allò que l’àngel no va voler fer
    ens toca fer-ho ara nosaltres
    Ell dirà: “Què esperàveu?
    és que els ho havia de fer tot jo, als senyorets?
    a sant de què?”
    Però alhora tots som u
    i ningú no és extraterrestre
    “Allò que l’home ha fet
    l’home ho pot fer”
    En la llibertat i la responsabilitat humanes
    rau la nostra dignitat inalienable
    No hi ha escapatòria, a la llarga
    la fugida no és possible
    viure mai no ha estat cap broma.



    Tots som u
    estem fets de la mateixa pasta
    inestable, corruptible
    On algú va caure
    tots hi podem caure
    Com una fulla amb què el vent juga
    ho som tot i no som res
    Quan la fúria de l’univers es desferma
    reconeixem amb humilitat
    que necessitem l’ajut del cel
    Per sempre la fe i la confiança
    i el treball en equip.



    Sabem que podem fer un bon equip
    un equip imbatible
    però la victòria no està mai garantida
    és a les nostres mans
    I encara caldrà la fe i la confiança
    per creure, per saber
    que malgrat tot
    hi haurà un camí per a tothom.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: