Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: NO WOMAN, NO CRY Deixa que plogui i tot passarà....
Intervenció de: free sound | 06-03-2011(3/3/2011)
Respostes
-
NO WOMAN, NO CRY Deixa que plogui i tot passarà....
free sound | 06/03/2011 a les 13:06Deixa que plogui i tot passarà....
"Sinó era ahir, hagués estat avui. Més val caminar i deixar de pensar...
(No ploris sinó cal plorar, deixa que plogui i tot passarà...)"
No woman, no cry!!!!
No ploris sinó cal plorar,
deixa que plogui i tot passarà.
Mai he oblidat tot el que m’has dat,
però ho vas demanar i m’he deixat anar...
No he volgut fer mal, les coses són com són,
sinó era ahir, hagués estat avui.
Més val caminar i deixar de pensar,
les coses passen i s’han d’assimilar.
Paraules per tot, potser no has entès,
que el meu plaer està sempre estès...
Amb vent o passejant, o sol escalfant,
tempestes d’estiu, o nits per ser viu.
Amb veu transparent, difícil moment,
caient regalims pels vidres ben prims.
Amor, desamor, dolçor del meu cor,
sotracs o atraccions, bones sensacions...
Doncs mai dic adéu, sempre amb bon peu,
distància suau, millor viure en pau.
Remor amb fum dens, són altres moments,
potser el que sents, són simples moments.
(3/1/2011) Dona, no ploris. Viu contenta els teus somnis!!!
-
RE: NO WOMAN, NO CRY Deixa que plogui i tot passarà....
free sound | 06/03/2011 a les 13:16(3/3/2011)
-
Escampadissa
Xantalam | 09/03/2011 a les 23:56
Tot d’una ha començat la tristesa
a escampar paraules,
a rajar, líquida, pel corriol
de terra, galta avall,
a fluir pels ulls d’un desert
de pedra, cavorques abrasides,
sols rodolant en la desfeta.
Tot d’una, en el cor esmicolat
d’arena, encongit i groc,
ha començat l’escampadissa
de pols, donant veu a l’aire,
avivant la cendra emmudida,
ulls entelats, engrunes als llavis,
lentes i humides,
espurnejant de tristor la paraula.
-
diamant
perunforat | 10/03/2011 a les 12:54diamant
t’he polit totes les vedes
coent, roent la pell com fang
nit, miol, tan sols un luxe
de dia, nostàlgia, dol i sang
desgavell de crits aspres
cops, enuigs i temps d’agror
cap cot, tristor i pena
corc nodrit de més dolor
miner comanat pel dimoni
forca punxeguda d’acer rovell
impur, brut, malforjat i sàtir
tall que raja un riu vermell
desconsol, collaret de vidre
esberlant l’espessor viscut
sense tu no hi ha cadena
rude, mal home, home brut
sóc joia, la més bonica
roca ferma, bell cristall
esculpida amb mans d’argila
sóc dona I una dona com cal
-
La meva nena
Ogigia | 11/03/2011 a les 08:42Nena meva, aplego en una conca les teves llàgrimes dolces i amb elles rego el gessamí de flors blanques. Aquesta nit de juny veiem renéixer del seu perfum la vella dona, amb les seves antigues paraules màgiques... escolta, escolta, et parla:
La rialla,
perquè hem descobert un pensament,
un animal que tendeix a alliberar-se
i nia en les galtes i despulla.
La rialla,
perquè són escasses les possessions
i un misteri que obre la boca sap
ser poderós i, malgrat tot, gràcil,
saltarí.
La rialla, sí, la rialla
en aquesta situació insospitada
que cisella la rutina
i ja no poden prosseguir idèntiques
la desfeta i l’entrada de la mort.
Sí, la rialla:
tal vegada portes ridícul el barret
o és un peix que et mossega una orella.
¿Veus com ara ja no plores, nena manu? Ara tu ets també un perfum.
-
Pluja de vi agre
Fidel | 11/03/2011 a les 14:49Marcada per gènere, raça i classe, sempre a l’entresol
d’una escala de cargol del sud, rastrejo des de la foscor.
Em trobo el teu fràgil rostre negat. Gotes de vi agre
s’esllavissen entelant aquell coratge de maigs
de bandera alçada, punys i somriures de plata.
Ara tot ha canviat, Robbin Hood ha desaparegut
i el maleït ull de l’huracà us enxampa esmicolant ànimes
com la teva, perforant sòlides estampes de lluita
quan les emancipacions es divisaven entre dolços poemes
i la salabror d’un horitzó blau endevinava que tot era possible.
Però el bon vi va ser obert abans d’hora, el tap es va perdre
i l’acidesa va tancar sine els teus abrils. Perdudes les esperances,
els vincles, les il·lusions sovint soterrades al fons d’un oceà
d’impotències capcioses difícils de desxifrar; fins i tot evaporada
la ràbia interior, et vas quedar atrapada entre el plany i la solitud,
i del fatalisme en vas fer grisa doctrina. Les urpes de la fera
eren el pa negre de cada dia, i, reiteradament humiliada,
vas romandre pels segles i més segles, amén.
I Déu tampoc va fer res, i els teus dormien o emmudien,
i els ‘progres’ eren Funcionaris i els blancs benestants europeus
i els mercats i la Torre Efeld només compraven petroli en ofertes 2 x 1.
Torrenteres de vi agre vomitant vinagre, inundant les barraques
de fang de Nova Orleans, morint trista i democràticament
al delta del silenci on la platja de les cloïsses tancades.
Escàs consol, múltiples derrotes, nul·les esperances,
banderes trinxades i draps bruts. Cap rastre de plenitud.
No hi ha ningú que cridi ? Silenci. Distància. Plou i fa vent.
I a les bodegues d’occident els Grans Reserva
entre teranyines d’opulència esperant la seva frondosa hora.
Continuen plovent gotasses de mal vi per les dones pobres negres.
I davant de tot, tu, marcada pel fat, supurant llàgrimes negres:
les nostres excedències a les bodegues del nord
omplen de plors la teva subsistència al sud.
No és pena ni compassió; se’n diu explotació, INJUSTÍCIA !.
-
ABLACIÓ
Núria Niubó | 12/03/2011 a les 10:30
Era nena, era bonica.
Era junc, era gasela.
Era rialla, era feliç.
Van obrir-me ferida.
Van rompre’m per dins.
Van violar-me essent nina.
Sóc dona, sóc trencada.
Sóc sentiment, sóc tolida.
Sóc llàgrima, sóc infeliç.
No tinc rialla.
No tinc desig.
No em trobo bonica.
..............
Núria,
13 de març/11
-
Llàgrimes
deòmises | 12/03/2011 a les 17:59Aquí. Deixa aquí la petja de la llàgrima,
El reclam del plor, la vida de nena gran
Que no deixen créixer. Però atura les gotes
Salades que inunden la teva mirada.
Tems el demà, potser? L'aflicció de saber-te
Dèbil en un món on ets la immensa minoria?
(En els teus llavis l'estornell i l'alosa reposaran)
Entre les quatre parets de la pobresa extrema,
Enmig del torrent de buidesa que no sabrà
Mai que existeixes, malgrat que t'arrossegui,
Somiques al no-res, per trobar uns ulls afables.
I no guaites al teu voltant, perquè no intueixes
La llum absent, la sortida que ajudi a sobreviure
Al silenci, a caminar cap al futur sense llàgrimes.
d.
-
Cor insubmís
diamant | 12/03/2011 a les 19:07
Com un foc d’infern la tristesa
crema al teu pit nu, dona exhausta,
no el pot apagar la mullena,
l’oceà dels ulls, l’aigua blava.
Cap endins t’empasses la sofrença
amb els llavis closos, dolorosos,
i una ràbia xiscla dins la terra
veient-te vessar en plors foscos.
Una reixa et té presonera,
dona com un lluc tendre i fràgil,
aixafada arreu, ara i sempre,
esclafant-te aquell que es creu l’amo.
Asseca ara el plor, i pren força
del foc que et crepita, i just planta’t.
Tu ets la mestressa i senyora
del cor insubmís que et sents batre.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- Una màgia que pasa (2 comentaris)
- Déu de criatures... (14 comentaris)
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1195 lectures)
- RETORN AL NO RES (727 lectures)
- POST MORTEM (603 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (285 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (255 lectures)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (242 lectures)
- QUÈ FAS...? (229 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (204 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (9 comentaris)
- ORFES (7 comentaris)
- L'abraçada (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Preguntes amb resposta (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
Nous més votats
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (Agrada a 5 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- L'abraçada (Agrada a 2 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)