RE: no és tan senzill com sembla però...

Molt bones Joan,
això de "caure bé" és un tema complicat. Hi ha persones que afirmen que no necessiten cauré bé a ningú. En certa manera, és veritat. Si per caure bé a algú fas un paperot o demostres quelcom que no ets, un paper, també és mala senyal. Un s'ha de mostrar tal i com és, intentant no fer mal a ningú. I mai cauràs bé a tothom, fins i tot pots resultar antipàtic a la major part de la gent. Ja sabem però, que tot allò que surt de la mal anomenada "normalitat" sempre costa.
Em ve al cap, també, el que he sentit alguna vegada que "més val caure en gràcia que ser graciós".
Un somriure,
Anaïs

El tema "habilitats diplomàtiques" és complicat per a mi.

Penso que no cal ser sempre transgressor ni violentar la gent, però caure bé o malament, al final és una suma de factors, alguns mesurables, o racionables, i d'altres de ben tel·lúrics i misteriosos.

Moltes gràcies Joan.

vestir-se cada matí amb la samarreta de persona senzilla, no amb la toga de jutge