RE: Niporepte114+RPV230: Escaping from the wolves, de Dara Scully

Sempre endavant.
S'apropa el temporal,
ve del passat.

El llamp s'amaga
rere el cel turbulent.
Li fa contrast.

NIPO.

La persegueixen
i mira cap enrere.
La por l'ofega.

Si són darrere,
cap giragonsa:
passa més gran!

Canis Lupus

Ullals famolencs
arítmic alè febril,
neguit de presa.

Temor atàvic
dilatada pupil·la
quan torna el llop.

I aleshores, per primera vegada,
aparegué la temptació de fugir.

S’aliaren tristesa i soledat, ensems
i tothora m’assetjaven, sense pausa,
atiant tota mena d’obsessions.

Decebut de mi mateix, cercava en va
signes d’assossec i serenitat.
Tard o d’hora, traspuntaven flaixos,
records de tot allò malmès de franc.

Sobre el tauler endauat de la meva vida
estava en escac manifest i constant,
i qualsevol jugada en fals...

Calia, doncs, fugir o calia asserenar-se?

D’una banda, el murmuri del temps viscut
em mostrava els beneficis de la cautela
malgrat el balandreig dels dubtes.

Quant a fugir, segons el vell poeta,
el màxim a què hom pot aspirar
és a un canvi d’horitzó, de cromatismes;
les cabòries, tothom se les endú amb ell,
vagi on vagi.

Terbolí


La primavera em troba
amb una ànsia roent,
el cos del tot feliç,
l’amor en vessament.

S’arremolina el vent,
terbolí de passió,
se m’emporta rabent
enmig la xafogor.

Va barrejat d’enyor,
d’espera condensada,
d’una densa cremor,
de consciència isolada.

SENSE TU…

Sense tu, amor,
sóc plor, sóc lament;
sóc ànima solitària
que fuig esporuguida
per feréstecs camins;
sóc fulla resseca
que el vent mena;
la tristesa se m’estavella
contra els murs del cor,
mentre cristalls d'enyor
se’m claven a l’ànima.

Sense tu, amor,
sóc llàgrima sense assossec,
sóc vida sense rumb…

Mira enrera,
fuig esporuguida.
Són mals auguris.

Niporepte 114

BOIRA

La boira avança
mullant les teves passes
que d’ella escapen.

RPV 230

MENTRE TU NO EM FALTIS

Si em segueix la boira
jo vindré a cercar-te
i amb una mirada
altiva i glaçada
tu l’aturaràs.

No hi haurà cap núvol
no hi cabran tempestes,
a la meva vida
mentre tu no em faltis
sol sempre hi haurà.