RE: Meditació. Pregunta

Hi ha la meditació de ioga asseguts en la postura perfecta (prepareu l'esquena, que ha d'estar ben recta, tot i que es pot repenjar contra una paret i es fa per qüestions d'energies), tancar els ulls i mirar de no aferrar-se a res, és a dir, pensaments, records, imatges, tot el que sempre ens està passant i omplint el cervell no destorbin aquests moments de benestar, de connexió amb el tot (potser semblo imbècil posant-ho així, eh, que no sóc de cap secta, jo vaig molt per lliure, ja m'aneu coneixent). Totes aquestes 'històries' no fer-ne cap cas: arriben, deixar-les passar, vénen, deixar-les passar. Es tracta, SOBRETOT, d'estar molt conscient de la respiració, font de vida. Fixar-nos en l'aire com entra i el diafragma s'infla i quan surt en com es desinfla. Això relaxa, treu tensió. Només estar per això, en OBSERVAR el moviment d'aquest múscul.
Hi ha variacions de respiració. El pranayama és molt potent, però no en faré ni un resum, que per això hi ha místre google.
Dir-vos que, per començar, també podeu practicar la respiració estirats d'esquena a terra, amb les mans sobre el plexe solar, ulls tancats, cos relaxat. Només pendent -sí, la respiració és bàsica- de l'aire, de la seva entrada i sortida. Entra energia i vida, surten problemes, maldecaps, mals rotllos. Hi ha qui fa visualitzar un núvol daurat en inspirar i un núvol gris en expirar. Confesso que aquí no hi arribo, però que no passa res.
Amb el segon paràgraf venia a dir que la respiració és el pilar de la meditació.

Però qui contempla un paisatge des de l'ànima i sent benestar i se sent acomplert, en comunió amb la natura, també medita.

La meditació és molt aconsellable en els temps estressants que vivim. Calma els nervis, dóna pau, serenitat.
És bo començar uns minuts i anar ampliant. I també està bé fer-la sempre en el mateix lloc (no és obligatori, però sí que es 'sent' alguna cosa allà on s'ha meditat). El sllenci de la meditació en grup trobo que també és enriquidora.

He fotut un solemne rotllasso. Potser que mediti més abans de verbolejar pels descosits.

Mena (jo us recomano la meditació amb el ioga).

I en risoteràpia diem, i és ben cert, que quan assoleixes el riure aquell que ve des de dins, l'autèntic, aquell que no pots parar, que potser fins i tot et ploren els ulls o enlaires les cames i les bellugues com un bebè...com que no estàs pensant -que és impossible- estàs meditant!
És la meva meditació preferida, no cal dir-ho.

I plego! :-D

Ningú que et demani diners a canvi, té res a ensenyar-te sobre meditació. Moltes suposades meditacions no condueixen a cap lloc més que a les fondàries de tu mateix, a l'inconscient, al calaix de sastre de les pors i dels complexos. Conec gent que quan fa meditació es posen a xerrar amb déu, i vinga i vinga.. i de meditació res, perquè la meditació és silenci d'un mateix.

Hi ha moltes maneres de fer meditació, però ningú te les pot ensenyar, i encara menys demanar-te diners a canvi. La meditació no necessita tècniques, sinó condicions, actituds... i més que fer... és "no fer".
De condicions t'anomenaria la solitud; però no la solitud literal, perquè pots estar en un estat de contemplació envoltat de gent, però han de ser desconeguts, i no dirigir-se a tu.
Una altra condició és, durant la contemplació, no pensar en el passat ni en el futur, sinó només en el que perceps a l'instant present que estàs vivint. En el moment en què estàs contemplant no hi ha d'haver res més al teu cap que el present, ni preocupacions, ni neguits, ni records, ni projectes... la ment ha de reposar en el que percep en l'instant, que pot ser divers: la gent que passa pel carrer, un bosc, una espelma en la foscor, els sons de l'habitació, les veus llunyanes d'uns infants, el so del vent...

Després vénen més coses, però cadascú se les troba sol. L'ideal és aconseguir que un dia, la vida sencera sigui meditació. Per cert, la paraula meditació no m'agrada gens, perquè fa suposar una activitat mental intensa, quan en realitat aquest estat del que parlo és com una dutxa per la ment. Jo l'anomenaria contemplació, o simplement "mirar", deixar descansar la ment una estona.

però el que deia abans, encara que és un camí que s'ha de recòrrer sol hi ha gent que necessita un guia per sentir-se segur (quin horror de frase!).

I en efecte, la paraula meditació sembla que t'ocupis de donar voltes i voltes a un tema.

Lluís

Si es té voluntat (xiiulo i miro a dreta i esquerra, amb dissimul) fóra bo de fer una estona de 'meditació' de bon matí, tot i escoltant els ocellets com piulen i refilen, abans, per exemple, de Suria Namaskar (salutació al sol, sèrie d'asanas molt completes que preparen el cos a nivell muscular i orgànic) i d'aquesta manera (no gens senzilla, és disciplina, implica esforç i el cervell no vol ) tindrem cos i ment a punt per començar, per seguir...un nou dia.
I diuen, també, que per agafar un costum cal fer-ho vint-i-un dies seguits. No és el mateix temps que una lloca cova? Bé, és igual, jo vaig fer-ho aquest temps...i sempre et queda un deix...unes ganes de voler reanudar-ho. Si més no, ho vaig intentant. Per motius de calma, de salut, digues-li de connexió amb la font d'on venim i tornarem (ostres, deixa'm ser un raig ben fort mentre no em toqui!). Ah, i intentar meditar no ha de ser motiu de patiment, al contrari: rostre relaxat, un lleu somriure. No estar pendent del cos. I la resta...vindrà soleta!

Mena

Jo tinc un parent que ho va demanar al Monestir de Montserrat i no li van posar cap pega. S'hi va estar uns mesos separat de la seva dona i fills.
Després va marxar però de tant en tant hi feia estades perquè ho necessitava. No li van cobrar res.

Ara, d'això ja fa uns anys.

Petons

Jo en vaig fer, o almenys una cosa semblant al que s'explica: desconnectar la ment, en un lloc tranquil, "visualitzant" imatges de pau ( un paisatge net, amb ocells o arbres, el mar, etc) però m'hi havia d'esforçar tant que ho vaig deixar. Al meu parer, forçar la situació ( respiració pausada i fonda, imaginar paisatges) em feia l'efecte de qui es munta la pel.licula que a sobre li programen els altres. En fi, no em facis gaire cas. Segurament a altres persones els funciona. Bona tarda a tothom.

Ja sé que el video que et posaré a continuació no et servirà de gaire, però personalment sempre m'és útil.
Durant els meus embarassos feia kundalini ioga (al happyioga universitat, del carrer pelai). La veritat és que m'anava molt bé. Pel que veig al seu web els dilluns fan activitats gratuites de meditació, també ofereixen la possiblitat de provar una setmana ... ) (http://www.happyyoga.com/universitat.html)

i ara: éeeeer video!

és aquest:
http://youtu.be/F6eFFCi12v8