RE: Lorca, als 76 anys del se assessinat

Hi va haver un temps en que es deia que quan puja la marea totes les barques pugen amb ella i que no importava si el gat era blanc o negre mentre que cacxés rartolins,...ara ens adonem que tamb´erea necessari repartir la riquesa, controlar-la i que els gats tinguèssin un color propi. Ens vam empassar els seus cops d'ullet, la seva suposada complicitat: una complicitat falsa amb els nostres problemes; ens vam creure que podiem avançar sense seguir de prop els temes, deixant-los en mans expertes. Tampoc era molt importatn de criticar el franquisme perquè rra un temaq passat.
Ens hem empassat massa coses, en especial dels nostres sofistes domèstics: aquests esforçats artedans de la mentida,...i ens trobem que hi ha un govern dels millets,...

Lorca és una passada. El vaig descobrir a l'adolescència i em va fascinar, junt amb Neruda em van fer escriure algunes coses. Més tard descobrí també a Estellés, Martí i Pol, Marçal, Whitman i tants altres. De xicoteta xicoteta llegia a Gloria Fuertes!
Acabe de vore un documental que es diu "La educación prohibida" que està molt però que molt bé. La cultura, l'art, l'imaginació, l'amor fan tant de bé a la humanitat i es fomenta tan poc!! Gran el Lorca. I visquen les biblioteques!!

Gran Lorca...

Els cavalls, ben negres són,
les ferradures són negres,
damunt les capes, llueixen
taques de tinta i de cera.
Tenen, per això no ploren
de plom fred, les calaveres,
i l'ànima de xarol
ja ve per la carretera.
Geperuts i taciturns,
allà on animen, ordenen
silencis de goma fosca
i terrors de fina arena.
Passen si volen passar,
i al cap hi amaguen la melsa
d'una vaga astronomia
de pistoles inconcretes.

(Fragment traduït del Romanç de la Guàrdia Civil)

Jo no el traduïré, el poema de Lorca que, fa uns anyets, el meu fill segon va aprendre al parvulari, l'any Lorca:






EL LAGARTO ESTÁ LLORANDO



El lagarto está llorando.

La lagarta está llorando.

El lagarto y la lagarta

con delantalitos blancos.

Han perdido sin querer

su anillo de desposados.

¡Ay, su anillito de plomo,

ay, su anillito plomado!

Un cielo grande y sin gente

monta en su globo a los pájaros.

El sol, capitán redondo,

lleva un chaleco de raso.

¡Miradlos qué viejos son!

¡Qué viejos son los lagartos!

¡Ay cómo lloran y lloran, ¡ay!,

¡ ay!, cómo están llorando!

Federico García Lorca

Mena (és com un conte!)