RE: La Venedora de Claus (Seguim lisèrgicament 2)

El lector confús va entendre que havia d'asserenar la seva ànima uns instants i rellegir el relat múltiple, per veure si es manifestava la consciència col·lectiva i es revelava el missatge subjacent, la clau de tot l'intríngulis.

Va encendre unes espelmes oloroses per sentir la càlida carícia de la flama. Va encendre uns encensos per abandonar-se a la suau fluidesa dels fils de fum... Va arreglar uns coixins per poder asseure's còmodament i abandonar-se a tot aquest abandó. La barreja d'aromes (i el "trago" llarg de ratafia casolana que s'acabava de regalar) ja li començava a alliberar la ment i el cos astral. Paladejava el regustet de clau d'espècia, l'ingredient secret de la seva ratafia(junt amb el puntet d'estremoni) .
Va rellegir amb serenor tel·lúrica... El missatge de la flor (una flor, una imatge apetitosa d'un cony humit)... el primer intent mercantil per via ferretera ambulant (la imatge d'una clau erecte, dura, poderosa, freda, que obre implacable totes les flors)... l'espai de l'antiga ferreteria, porta al món oníric(nexe familiar, amb el jo ancestral)... l'abandó al desig i el plaer... la revelació de l'enorme poder que tenia a les seves mans i el dilema etern de triar entre la possessió material(el preu, els diners) o l'esfereïdora responsabilitat del poder (la clau dels desitjos). Per uns instants, el lector confús va encaixar nirvanosament el missatge, la resposta al dilema de la Clari. El poder de la clau li daria tots els altres desitjos del seu cor (i del seu cos). La resposta obria tres preguntes. Amb quina fi? Perquè ella? A quin preu?

Va fotre un segon "trago" de ratafia. La imatge de la Clari, fent lliscar sensualment la seva flor humida sobre la boca del Prepu. El gland del Prepu desapareixent a la boca afamegada de la Clari... La pau i la lucidesa zen es van fondre per una tensió urgent a l'entrecuix... Era bona aquella ratafia!!!

I tant si era bona aquella ratafia, que semblava aigua; a cada glop que feia, la tensió i la pressió a l’entrecuix del nostre estimat lector es feia més forta. Doncs el nostre amic, s’imaginava aquella trobada entre la Clari i en Prepu. Com envejava aquells joves amants, ell que feia que des de feia més de cinc anys no ha havia tornat a estar amb ningú.

Sort en tenia de la seva imaginació (augmentada moltes vegades a cops de ratafia) i la seva mà dreta. Aquella mà que sabia donar-li el plaer necessari per pal•liar la pèrdua de la seva antiga amant.

Amb la seva amant havien tingut una historia d’amor que en certa manera li recordava la historia de la Clari i en Prepu: amants fogosos, intensos, amants del plaer. Però un dia la va perdre, la seva estimada va desaparèixer sense deixar cap rastre ni motiu.

Durant molt dies la va buscar, però amb el pas del temps les forces per seguir amb la recerca es va anar esvaint, s’abandona i es dedicava gran part del dia a la seva nova amant, la ratafia.