Detall intervenció

RE: La venedora de claus (seguim) (Lecram cedeix torn a lisboa) (temps fins dimarts, fa?)

Intervenció de: lisboa | 08-10-2018

La Clari va tornar a poc a poc.L'olor de les espelmes persistia encongida sota una pregona sensació de pèrdua. Va obrir els ulls i la família xinesa encara hi era. La miraven encuriosits. Avergonyida, va intentar dissimular com de mullada estava per allà sota. Mullada i dolorosament excitada pel record del Prepuci. Va sentir ganes de plorar d'enyor,
Va estossegar mirant de refer-se.
Aquesta clau obre la porta dels desitjos, va dir el pare, s'ho ha passat bé, senyoreta?, va preguntar sense ni una engruna d'ironia. Espero que sí, ja veu que la pot vendre per molts, molts diners. Jo li puc comprar. Que li sembla vol ser rica? Naturalment, haurà d'assumir que vostè ja no la podrà tornar a creuar-la mai més, aquesta porta.
La Clari va intentar silenciar les lànguides sensacions que encara li humitejaven les calces. Rica! Molt rica! Ja mai més s'hauria de preocupar de res. Només de viure i passar-s'ho bé. Va mirar al xinés, seriós i avorrit. Amb la boca seca i una seguretat que no sentia, va contestar .


Respostes

  • RE: La venedora de claus (seguim) (Lecram cedeix torn a lisboa) (temps fins dimarts, fa?)
    lisboa | 08/10/2018 a les 17:05
    La Clari va tornar a poc a poc.L'olor de les espelmes persistia encongida sota una pregona sensació de pèrdua. Va obrir els ulls i la família xinesa encara hi era. La miraven encuriosits. Avergonyida, va intentar dissimular com de mullada estava per allà sota. Mullada i dolorosament excitada pel record del Prepuci. Va sentir ganes de plorar d'enyor,
    Va estossegar mirant de refer-se.
    Aquesta clau obre la porta dels desitjos, va dir el pare, s'ho ha passat bé, senyoreta?, va preguntar sense ni una engruna d'ironia. Espero que sí, ja veu que la pot vendre per molts, molts diners. Jo li puc comprar. Que li sembla vol ser rica? Naturalment, haurà d'assumir que vostè ja no la podrà tornar a creuar-la mai més, aquesta porta.
    La Clari va intentar silenciar les lànguides sensacions que encara li humitejaven les calces. Rica! Molt rica! Ja mai més s'hauria de preocupar de res. Només de viure i passar-s'ho bé. Va mirar al xinés, seriós i avorrit. Amb la boca seca i una seguretat que no sentia, va contestar .
  • RE: La venedora de claus (seguim) (Lecram cedeix torn a lisboa) (temps fins dimarts, fa?)
    Mena Guiga | 08/10/2018 a les 20:11
    -Una clau entre claus ha estat una cosa ben curiosa, síiii. Oooh, encara no he paït el que ha succeït!- i sospirà i tremolà tota ella, notant un prec íntim que insistia, insistia, insistia en retrobar el sensual faquir que tan bé feia la seva feina. Els nipons obrien els ulls tan com s'ho podien permetre, esperant la resposta encara no donada.
    -Miri, tingui, unes calcetes fetes de paper d'arròs!- amablement li entregà la dona.
    Les nenes li van treure les altres, mig trencades, i les van donar al gos, que ja remenava la cuia, per tal que se les cruspís.
    La Vidència sentí una veu interior:
    "Si amb una clau així fas un clau aixà...no siguis tonta de perdre-la!"
    És clar que havent patit tota la vida d'una economia pobra, la Clari tenia ganes de poder adquisitiu.
    "Si els la venc per una fortuna...puc fer fer llits amb els claus que no he venut i posar un anunci per tal que vinguin fakirs d'arreu del planeta a usar-los amb la meva 'supervisió' i...oooohhhh (es va córrer d'orgull de tan genial idea) (de fet, els seus dintres més dintres s'havien quedat encisats amb la visita d'aquell fakir en particular...que, sí, la propaganda atrauria i retrobaria).

  • RE: La venedora de claus (seguim) (Lecram cedeix torn a lisboa) (temps fins dimarts, fa?)
    Mena Guiga | 08/10/2018 a les 20:17
    (crec que hi ha alguna incoherència i alguna descohesió al text entre tants, però ja ho arrenjarem. Cosetes. El cas és continuar. Està quedant que Lo Reboli...hahaha, no té més remei que dibuixar nipons i això ni se quita ni pon,hhahahhahahahaah)
  • RE: La venedora de claus (seguim) (Lecram cedeix torn a lisboa) (temps fins dimarts, fa?)
    rnbonet | 11/10/2018 a les 16:33
    (Fins ara, les veus dels narradors. Ara mateix, la 'consciència pensaire' d'un lector, que no s'aclareix)

    Redéu, recollons i el sant Crist per damunt els pins! Quin batibull és aquest? Quin desgavell? Unes mans relataires que se'n van per ací; unes altres que es disposen a narrar i caminen per Torreta; incoherències a dojo, a grapats. Dic jo si caldrà que fem una entrada al fòrum, reblem el clau, i els posem a parir! Bo; potser no tant. Que el fòrum és un lloc de participació, d'intercanvi de coneixements, de pau i harmonia entre els usuaris... Bé, alguna vegada, també hi ha hagut :males interpretacions, algun comentari àcid, certs intents de trifulques.... No estaria malament, però, d' avisar-los. Un toc suau, entre divertit i seriós... Que darrerament se n'estant eixint de mare; que no claven cap clau ni a tort i dret!
    I és que, a veure... ¿Com poden entendre's una senyoreta amb tres personalitat, un 'tiu' que ho rebolica tot, un altre que viu ben lluny, un 'reincident' amb tres xifres i altre ben antic a la pàgina?
    Doncs mal; malament! Per això el relat surt com surt!
    Demà mateix faig un post al fòrum! Què s'haurà cregut aquesta gent?
    • Hahahahaa, molt autèntic! Seguim, i tant. Si volen, jo ho passo tot 'a net' i continuem, apaliiiiiii.
      Mena Guiga | 11/10/2018 a les 16:56

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: