Detall intervenció

RE: LA TAULA PARADA. Opció a seure i compartir.

Intervenció de: Leela | 15-11-2012

Per mi és símptoma de bona salut tenir sovint preguntes per fer-se. I espero tenir-ne de pendents fins l'últim segon de la meva vida. Personalment és la meva eina per gaudir d'aquest món.

Associat, inevitablement, hi ha les respostes. Depèn de les capacitats, interessos, de cadascú el buscar-les i que ens satisfacin o no. De vegades potser ens podem obsessionar o capficar, però amb el temps t'adones que, com moltes coses de la vida, les respostes les has de deixar fluir (venen quan han de venir i d'una forma més o menys adequada perquè te'n adonis). Quan això passa, pots viure alguns instants meravellosos on sembla que tot el món "encaixi". De totes maneres penso que no has d'oblidar que no són més que mecanismes de la teva ment per (sobre)viure en un món canviant.


Respostes

  • Ai, les respostes!
    Mena Guiga | 15/11/2012 a les 14:21
    A vegades em pregunten i jo responc amb una altra pregunta...o la mateixa.
    Hahaha. I no és fer trampa.

    Respostes pendents? Segurament. Potser pengen d''un estenedor amb pinces i esperen que la intempèrie, sol, fred, pluja, vent...tot plegta les curteixi i siguin segures, creïbles, alleugeridores. O no. Si és que no, buf, per alguna cosa és. Entendre les respostes (que ens autoresponem o els altres responen) és un exercici dur i hostiaire. Crec que, segons quina resposta trobem, un bon glop de vi -només un glop!- pot ajudar a pair-les. I que vingui un somriure, que la vida és això: pregunte i respostes i les respostes generen preguntes i ...tot plegat una cançó enfadosaaaaaaaaa

    No es tracta tampoc d'anar preguntant en plan periodista tafaner.
    Parlo de les preguntes i respostes importants.

    Mena
    • Aportació a Mena
      Joan G. Pons | 15/11/2012 a les 16:03
      Opino com important.... cal creure en la nostra capacitat de trobar respostes als pantejaments, que a vegades nosaltres mateixos notem. Preguntes pendents no ajuden.
  • RE: LA TAULA PARADA. Opció a seure i compartir.
    Leela | 15/11/2012 a les 15:00
    Per mi és símptoma de bona salut tenir sovint preguntes per fer-se. I espero tenir-ne de pendents fins l'últim segon de la meva vida. Personalment és la meva eina per gaudir d'aquest món.

    Associat, inevitablement, hi ha les respostes. Depèn de les capacitats, interessos, de cadascú el buscar-les i que ens satisfacin o no. De vegades potser ens podem obsessionar o capficar, però amb el temps t'adones que, com moltes coses de la vida, les respostes les has de deixar fluir (venen quan han de venir i d'una forma més o menys adequada perquè te'n adonis). Quan això passa, pots viure alguns instants meravellosos on sembla que tot el món "encaixi". De totes maneres penso que no has d'oblidar que no són més que mecanismes de la teva ment per (sobre)viure en un món canviant.
    • Comentari a Leela
      Joan G. Pons | 15/11/2012 a les 16:05
      Opino que una pregunta pendent, massa temps, no ajuda a caminar i crèixer.
      Cal ser valent i experimentar respostes... encara, a mi em passa, generen noves preguntes.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: