RE: Incerta glòria Villaronga

Recordo que el meu interès per la guerra civil, va començar, precisament, pel fet que a casa meva no se'n parlava mai. I quan se'n parlava, era per dir que els rojos havien fet moltes maldats. De les maldats de l'altre bàndol: ni paraula. I això que el meu avi encara el busquem a hores d'ara, enterrat com un gos en vés a saber quina fossa.

He d'agrair al Montalban, Antony Beevor i Paul Preston, el saber que l'altre bàndol també van exercir la violència. Una de molt pitjor, de fet. Una violència sistemàtica, persistent en el temps i organitzada des del poder.

Des d'aleshores, la mal anomenada equidistància ( és a dir, la cantarella de què: "tots eren prou dolents", i jo que sóc més llest que ningú, no em mullo .. ) em fa urticària i fàstic. I no sols en el tema de la guerra civil.