Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RE: Hola M Pilar, sóc la Frida, tant de gust+n

Intervenció de: Maria Pilar Palau Bertran | 05-04-2007


Hola Frida igualment, ja he vist que ets una poetesa, els llegiré!

Respostes

  • Hola M Pilar, sóc la Frida, tant de gust+n
    Frida/Núria | 05/04/2007 a les 20:00
    [Respondre]

    • RE: Hola M Pilar sóc Josep Bonnín de Sóller- Mallorca, encantat n+
      Josep Bonnín Segura | 05/04/2007 a les 20:19
      [Respondre]

      • RE: RE: Hola M Pilar sóc Josep Bonnín de Sóller- Mallorca, encantat n+
        Maria Pilar Palau Bertran | 05/04/2007 a les 20:22
        [Respondre]

        Hola Josep Bonnín de Sóller, pensava que erets barceloní, de totes maneres molt de gust Josep!
    • RE: Hola M Pilar, sóc la Frida, tant de gust+n
      Maria Pilar Palau Bertran | 05/04/2007 a les 20:20
      [Respondre]

      Hola Frida igualment, ja he vist que ets una poetesa, els llegiré!
      • Hola M Pilar fa uns dies et vaig veure en una altra
        Frida/Núria | 05/04/2007 a les 20:31
        [Respondre]

        web de relats...així que ja veus que ja he llegit algunes coses teves.
  • jo et llegeixo de quan en quan, ja ho saps...
    angie | 05/04/2007 a les 22:14
    [Respondre]

    però no comento sempre...
    Espero estiguis bé i t'envio una forta abraçada i una de la Laia, que ja saps que gaudeix amb les teves auques...

    petons

    angie
  • RE: Em presento
    deòmises | 28/05/2010 a les 18:44
    [Respondre]

    Aigua per a l'aigua,
    Paraula que s'emporta
    La maldat del món.

    On s'engendra l'ànima
    De l'ona que recorda
    L'embat contra la roca? On?

    d.

    1. Purpúria absència.
    Crepuscle de porpra,
    I el mirall
    De la mar segueix el ball
    De les ones.

    Brisa endormiscada
    Entre el sol
    I la sorra, mut bressol
    Per a l'aigua.

    Recorro la platja
    Sense tu,
    Llavis i dits en dejú

    Del miracle
    De cercar-te al cos el món
    Gerd, pregon.

    2. Sínia pacífica.
    Per descobrir-te, he obert camins
    Entre mars inhòspites, obscures
    Que em duien fins als penya-segats
    D'una nit sense final.

    A ran de pell, a flor d'aigua,
    La carícia és famolenca i delerosa,
    Flama que crema pertot arreu.

    Per tenir-te, he despertat el desert
    I la tempesta, he remogut terrenys
    D'arenes movedisses i de perills.

    A les palpentes, cap als teus llavis
    De misteriosa delícia, sínia i pou
    D'humida pau, sabent-me sentinella
    De la tendresa dels teus somnis meus.

    3. Diàfana dèria.

    • RE: RE: Em presento
      deòmises | 28/05/2010 a les 18:51
      [Respondre]

      Aigua per a l'aigua,
      Paraula que s'emporta
      La maldat del món.

      On s'engendra l'ànima
      De l'ona que recorda
      L'embat contra la roca? On?

      d.

      1. Purpúria absència.

      Crepuscle de porpra,
      I el mirall
      De la mar segueix el ball
      De les ones.

      Brisa endormiscada
      Entre el sol
      I la sorra, mut bressol
      Per a l'aigua.

      Recorro la platja
      Sense tu,
      Llavis i dits en dejú

      Del miracle
      De cercar-te al cos el món
      Gerd, pregon.


      2. Sínia pacífica.

      Per descobrir-te, he obert camins
      Entre mars inhòspites, obscures
      Que em duien fins als penya-segats
      D'una nit sense final.

      A ran de pell, a flor d'aigua,
      La carícia és famolenca i delerosa,
      Flama que crema pertot arreu.

      Per tenir-te, he despertat el desert
      I la tempesta, he remogut terrenys
      D'arenes movedisses i de perills.

      A les palpentes, cap als teus llavis
      De misteriosa delícia, sínia i pou
      D'humida pau, sabent-me sentinella
      De la tendresa dels teus somnis meus.


      3. Diàfana dèria.

      Llisco dins teu, com l'aigua que s'endinsa en la mar
      -Càlida, pàl·lida, diàfana dèria per desvetllar-me-
      I sento perdre's el món que conec en un instant
      Mentre s'eixampla el regne dels teus besos al davant meu.

      Recorro el rompent del teu rostre amb els dits,
      Nàufrags que neden contracorrent un cop més,
      I dibuixo en la ment la teva silueta, amagada
      En la penombra, I delito el mossec i el glop.

      Per beure't i per devorar-te, sóc so sabent-me silenci,
      En assaborir-te la carn, en abeurar-me entre els teus pits;
      I ets aigua i sequera, humitat i xardor, presència.

      Per saciar-me i ofegar-me, et converteixo en oliva i en oceà,
      I cada porus s'omple de desig en pressentir-te propera,
      Com braçades vers la gota primigènia, la font del lliscament.



      d.
      • RE: RE: RE: Em presento
        deòmises | 28/05/2010 a les 18:52
        [Respondre]

        Aigua per a l'aigua,
        Paraula que s'emporta
        La maldat del món.

        On s'engendra l'ànima
        De l'ona que recorda
        L'embat contra la roca? On?

        d.

        1. Purpúria absència.

        Crepuscle de porpra,
        I el mirall
        De la mar segueix el ball
        De les ones.

        Brisa endormiscada
        Entre el sol
        I la sorra, mut bressol
        Per a l'aigua.

        Recorro la platja
        Sense tu,
        Llavis i dits en dejú

        Del miracle
        De cercar-te al cos el món
        Gerd, pregon.


        2. Sínia pacífica.

        Per descobrir-te, he obert camins
        Entre mars inhòspites, obscures
        Que em duien fins als penya-segats
        D'una nit sense final.

        A ran de pell, a flor d'aigua,
        La carícia és famolenca i delerosa,
        Flama que crema pertot arreu.

        Per tenir-te, he despertat el desert
        I la tempesta, he remogut terrenys
        D'arenes movedisses i de perills.

        A les palpentes, cap als teus llavis
        De misteriosa delícia, sínia i pou
        D'humida pau, sabent-me sentinella
        De la tendresa dels teus somnis meus.


        3. Diàfana dèria.

        Llisco dins teu, com l'aigua que s'endinsa en la mar
        -Càlida, pàl·lida, diàfana dèria per desvetllar-me-
        I sento perdre's el món que conec en un instant
        Mentre s'eixampla el regne dels teus besos al davant meu.

        Recorro el rompent del teu rostre amb els dits,
        Nàufrags que neden contracorrent un cop més,
        I dibuixo en la ment la teva silueta, amagada
        En la penombra, I delito el mossec i el glop.

        Per beure't i per devorar-te, sóc so sabent-me silenci,
        En assaborir-te la carn, en abeurar-me entre els teus pits;
        I ets aigua i sequera, humitat i xardor, presència.

        Per saciar-me i ofegar-me, et converteixo en oliva i en oceà,
        I cada porus s'omple de desig en pressentir-te propera,
        Com braçades vers la gota primigènia, la font del lliscament.



        d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats