Detall intervenció

RE: Genial, estic malalt i no tinc cura possible...

Intervenció de: Fidel Català | 20-11-2016

Sols algun moment de llum que encara em destarota més.

RE: La ment...sempre la ment!
aleshores | 19/11/2016 a les 06:36

[Respondre]

Sota el meu punt de vista, el que diu l'entrevistat és que hi ha una infelicitat d'origen intern i que depèn de nosaltres solucionar. Hi estic d'acord; si no fos així no existiria, per exemple, la literatura o seria molt diferent. Ara bé, la infelicitat exterior que provoca l'ordre social existent, s'ha de solucionar a part i prèviament. Això aniria bé, tan als que viuen del treball aliè, com als que han de sobreviure amb molt poc.

Genial, estic malalt i no tinc cura possible...
Fidel Català | 20/11/2016 a les 14:28

[Respondre]

Quien sufre inflige sufrimiento. ¿Cómo cultivar la felicidad genuina sin ser monje?

Hay que estar alerta a nuestro enemigo, la mente aflictiva cuyo producto es la rabia. Y cuando te sientes ofendido por un comentario o una actitud ajena, hay que recurrir al amor, la paciencia, la tolerancia y la amabilidad.

Pero...

...Sin cuestionarlo, se ha de convertir en un acto reflejo: acudir a la esencia.

RE: Genial, estic malalt i no tinc cura possible...
Fidel Català | 20/11/2016 a les 14:29

[Respondre]

Sols algun moment de llum que encara em destarota més.

RE: RE: Genial, estic malalt i no tinc cura possible...
Fidel Català | 20/11/2016 a les 14:33

[Respondre]

però la gràcia de tot plegat és la resposta de fet.
Però quan la resposta és mediocre, és estèril i banal. La resposta llefiscosa i ensucrada no té poder de curació.

Cal una resposta que ha d'eixir de dins de la teva pròpia intenció de curar-te, al de l'altre, no la meva. Jo ja faig, però no sempre la resposta és bona i genuïna.

Seguiré tocant allò que no sona?

R