RE: foto de com serà un relat

Recordo els dies feliços en què tot s'omplia de Mar
I de música, i el camp ple de sol podia guarir enyors
I mancances, orígens diversos, i descobria reminiscències
Zíngares allà on la guitarra era tan mestissa com la sang
Barrejada amb l'esquàlida gota de vi dins de la copa,
I tot podia cabre en la palma de la mà, si es tenia paciència,
El vertigen de la força gravitatòria o la memòria, i bevíem
A glops llargs i assedegats aquest oceà d'aigües límpides,
Ample, davant dels ulls i no gosàvem respirar per no trencar
L'harmonia del món, acabat de néixer; la gerdor de l'herba
L'harmonia del món, acabat de néixer; la gerdor de l'herba
Sota els peus, en cada passa dubitativa, esdevenia romeu
Per acompanyar-nos en aquesta exploració iniciàtica,
En el pacte sagrat de la penombra i de la llum, a trenc d'alba,
Entre augustes vies i paus júlies del dit que cerca respostes.

Recordo l'aplec i la germanor, la vida i la lluïssor
D'un somrís entusiasta, com el foner atrapat en versos
Èpics mentre emana Natura, la casa curulla de rostres
Quan un sol dia albergava les estacions de l'any, llavis
Àvids de pell i l'or de l'espiga arrelat al camp més fèrtil
A l'espera del punt madur, del cor expectant d'emocions,
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
D'extrems i d'asilvestraments, en el tall transversal del temps
Com si el pleniluni acceptés almoines i pocions, brúixoles
Sense rumb, com el foc adolescent que crema descontrolat,
I la pols del camí era una pàtina de somnis vívids i reals
Abans de desempallegar-nos de la tristesa mil·lenària
Que s'entotsolava, ànima endins, fins a l'enquistament.
I avui torna la tornada apegalosa de quatre notes esparses
I mal comptades, i em remou el silenci que es trenca i ss''aallllaarrggaa.
I mal comptades, i em remou el silenci que es trenca