RE: Felicitats...

Sort Aspectes formals:

"Truquen la porta" crec que aquesta és una d'aquelles excepcions en què el CD va amb "a", és a dir "Truquen a la porta".

Aquest fragment: "En els ulls grisos de gat se li veu la cacera, les arrugues del somrís li marquen la perversió del mal."
Jo l'hauria puntuan així: "En els ulls grisos de gat, se li veu la cacera. Les arrugues del somrís li marquen la perversió del mal."
I en lloc de "En els ulls" hauria posat "als ulls"
"Als ulls grisos de gat, se li veu la cacera. Les arrugues del somrís li marquen la perversió del mal."

D'altra banda se'm fa confús que les arrugues puguin marcar la perversió del mal, potser es podria posar el mateix, però ajustant-se més a la realitat. Realment unes arrugues poden marcar la perversió del mal?
El fragment:
"Corro a la cambra del nadó dorm al costat de la seva mare"
el posaria:
"Corro a la cambra del nadó. Dorm al costat de la seva mare."
La frase:
"La mare obre els ulls i en el meu rostre endevina el que passa" Jo posaria: "La mare obre els ulls, i, en mirar-me, endevina què passa" o bé: "La mare obre els ulls, em mira, i endevina què passa"
Després dius: "Deixà anar un esgarip" és a dir passes al passat de cop (potser t'has descuidat l'accent)
"El rostre del bon jan surt a la del costat" en aquesta frases converteixes en protagonista de l'escena al rostre. No és convenient. Sempre que convertim en subjecte de l'acció una part del cos, el relat perd força. El subjecte hem d'intentar que sigui sempre una persona. És a dir, jo posaria: "El bon jan treu el cap per la finestra del costat" o alguna cosa similar.
"En Joan l'agafà" en passat, deus voler dir "en Joan l'agafa"
"Sento un llamp que em crema per dins" el llamp no és la millor imatge per a expressar una cremor interior, el llamp més aviat fa pensar en una energia que ve de fora. Jo hi posaria: "Un foc em crema per dins" o "L'infern bull al meu interior" o alguna cosa així.
Aquí "L'Anna corre i es llença de caps a la paret pero no té força per obrir-se el cap i morir e" seria "L'Anna corre i es llança de cap contra la paret" la segona part de la frase, la de no tenir força per morir és delicada, segons com es faci pot expressar una situació una mica esperpèntica. Jo la posaria un xic velada: "La mort, però, no és tan senzilla" o bé "el cel de la mort, però, no és tan senzill d'aconseguir" o alguna cosa similar.
"La sang rega el rostre que em mira amb una desesperada interrogació" Novament em trobo una expressió que converteix en subjectes a dos elements no humans: la sang i el rostre, i a més poses "desesperada interrogació" invertint l'ordre natural de l'adjectiu. Jo buscaria una altra solució: "Em mira submit en la desesperació, amb el rostre ensangonat, sense arribar a comprendre el que està passant"
Dius: "Somric: és el meu darrer acte de llibertat" Segur que no somriuria, és incorrecte posar "somric".
Dius "Em tenen estirat de boca a terra", a mi m'agrada més: "boca terrosa"
Dius: "He tingut sort sento com em fiquen una corda al coll" Jo milloraria la puntuació: "He tingut sort, sento que em posen una corda al coll" millor posar que ficar. Ficar té una significació més semblant a introduir.

Com a virtut de la forma d'aquest escrit puc parlar de les frases curtes, que fan que el relat no es faci gens pesat i que l'acció sigui ràpida.

Argument:
L'argument és bastant lineal, sense sorpreses. Per això, potser, l'interès no és creixent. Potser es para massa en detalls escabrosos, i cau en errors psicològics importants. Li manca un xic de realisme en els sentiments de moment, a cops exagera i a cops es queda curt en aquests sentiments.

d'en Joan de Xavier Valeri

En l'any del Senyor de 1348 per ricard


Aspectes formals

"Mentre observava com una rata voltava..." possiblement estigui bé sintàcticament, però porta a confusió al lector, en el sentit que quan comença a llegir, comença entenent que el subjecte "observava com una rata", i un segon després pot entendre que observava una "rata que voltava" i no és fins que ha llegit l'expressió sencera (que és bastant llarga) que acaba comprenent tota la significació. Per aquest motiu, jo la canviaria.

"fins el dia en que seria jutjat" jo hi posaria l'accent a que: "fins el dia en què seria jutjat"

"en que va ser condemnat" pel mateix motiu "en què va ser condemnat"

En aquesta expressió:
"Aquests, el dia de l'execució, es posaren en fila i van anar rebent les abraçades efusives i algun que altre esquitx..."
jo evitaria el "Aquests" és possible que sigui correctíssim, però literàriament no m'atorga bones sensacions. L'expressió "algun que altre" tampoc no em fa el pes.
No hi veig cap més pega, tot i que potser jo no hauria escollit les mateixes solucions lingüístiques. És a dir, crec que està bé, però que ni que estigui bé l'expressió es podria millorar en el sentit d'aconseguir més intensitat.

Aspectes argumentals

Pel que fa a l'argument, m'agrada molt. És intel·ligent, interessant, capaç d'atraure l'atenció del lector, força original, retrata molt bé les manies dogmàtiques de l'època que valien més que la vida de les persones. Alhora és força realista i versemblant. És un argument que dóna per fer un relat més llarg.

L'apostasia d'en Joseph d'en Josep Bonnín Segura

Aspectes formals

Ja em disculparàs si "fico la pota" i et corregeixo alguna expressió que és perfectament correcta en la variant mallorquina del català.
Algun "en el" jo el canviaria per "al". Per exemple: "en el seu regne" jo posaria "al seu regne"

Aquí:
"Amb el cor encongit es demanava, quan acabaria tota aquella incultura i ignorància i se'ls tornaria a respectar com el que eren:"
Jo hi canviaria la puntuació. Per exemple:
"Amb el cor encongit, es demanava quan acabaria tota aquella incultura i ignorància i se'ls tornaria a respectar com el que eren:"
Fins i tot potser aniria bé insistir en el quan:
"Amb el cor encongit, es demanava quan acabaria tota aquella incultura i ignorància, i quan se'ls tornaria a respectar com el que eren:" És clar que fent-ho així tenim la repetició del quan, però segons com pot quedar més clar, això va a gustos.

Aquí:
"Joseph havia tret tot el seu coratge i valor, quan anà a signar l'acte d'apostasia de la fe catòlica als seus 54 anys"
la coma no cal perquè el complement circumstancial de temps no està canviat d'ordre, i crec que és millor posar els nombres amb lletres.

Aquí:
"Creia en un ser suprem pero en absolut amb els que es deien els seus representants"
davant el però, hi aniria bé una coma.

D'una manera general, vull destacar el bon estil del llenguatge; àgil, ben construit, sòlid, sense escletxes. Malgrat no ser de frases curtes, està tan ben trenat que no grinyola gens, i atorga força a la narració.

Aspectes argumentals

Argument històric, intueixo que biogràfic, frapant. De vegades la història supera en originalitat i interès a la ficció. Per aquesta raó no crec que el fet que sigui un relat històric li tregui mèrit, ans al contrari, crec que de la història en podem treure la millor inspiració per a fer literatura, i que en certa manera, fent-ho, estem servint la humanitat. Considero que és un relat que per la temàtica, per la ràbia que suscita la intolerància i el tancament de ment, es fa interessant i força el lector a prendre partit, a no restar indiferent.

Ferro roent, tarda ensopida de Feedback

Aspectes formals


Aquí:
"El blau grisós de la plaça quedava estripat pels esgarips procedents de la sala."
no sóc partidari d'estripar un color amb un so. Potser m'agradaria més si en lloc de "blau grisós" posés "silenci" o "tranquilitat" o similar.

Aquí:
"Des de feia més d'una hora seia en un banc acompanyat d'altres inquisidors que, com ell, encara havien d'acabar la jornada"
hi ha dues opcions al meu parer. Si es deixa com està, hi afegiria una coma darrere "hora". Però jo canviaria l'expressió i posaria:
"Feia més d'una hora que seia en un banc, acompanyat d'altres inquisidors que, com ell, encara havien d'acabar la jornada"
"les seques llàgrimes" sona anglès, jo posaria "les llàgrimes seques"
El diàleg fent servir cometes en lloc de guionets se'm fa lent de comprendre.
"vuluptuosa" diria que s'escriu "voluptuosa"
Aquí: "Dos pagesos tossuts i un intel·lectualoide messiànic i la vacant al consell seria seva"
tal com està puntuat, els pagesos tossuts, l'intel·lectualoide messiànic i la vacant al consell, em semblen tres elements d'una mateixa sèrie; i després de llegir-ho unes quantes vegades he arribat a entendre que només hi ha dos elements a la sèrie: els pagesos tossuts i l'intel·lectualoide messiànic. I que la vacant al consell és la conseqüència de martiritzar els dos primers. Per aquesta raó jo canviaria la puntuació, o la frase una mica:
"Dos pagesos tossuts, un intel·lectualoide messiànic; i a la fi conseguiria la vacant al consell"
o alguna cosa similar.
Com a comentari general diria que m'agrada força l'estil desimbolt que fa servir sovint expressions planeres enmig d'una maduresa lingüística manifesta.

Aspectes argumentals
Se m'ha escapat una mica l'argument, perquè el diàleg (ja ho he comentat) se m'ha fet poc comprensible. Al final, amb l'última frase l'he entès un xic millor. És una visió de l'aspecte professional que a ulls dels botxins podia tenir la inquisició. No sé si és gaire realista (versemblant amb la realitat històrica), potser sí. Però no deixar de ser un punt de mira interessant.

Sense embolicar-me més, i tenint en compte l'argument i la forma, proclamo guanyador del repte 264 Inquisició a



Josep Bonnín.

Et toca a tu de preparar el 265. I ben aviat rebràs el premi sucós de dos comentaris sucosos meus a dos relats sucosos teus.

Felicitats!