Detall intervenció

RE: felicitats n+

Intervenció de: ANEROL | 22-07-2009



Respostes

  • moment històric
    qwark | 22/07/2009 a les 07:59

    Això sí que és històric! Després de 218 edicions, per fi he guanyat el nano!

    Gràcies a tothom, estic molt emocionat. Tinc poc temps però ara us penjo en nou nano.
    • RE: moment històric
      Joan G. Pons | 22/07/2009 a les 11:01

      Enhorabona sensible i sensacional qwark !!!
  • Felicitats al guanyador i gràcies a l'organitzador (no+)
    berenguer | 22/07/2009 a les 11:07

  • Rprova
    Galzeran (homefosc) | 28/05/2010 a les 22:42
    • RE: Rprova
      Galzeran (homefosc) | 29/05/2010 a les 00:03

      ELS COMENTARIS

      Negra llum - allan lee
      Comentari:
      Amb una forta càrrega de prosa poètica i dins d'un estil d'inspiració gòtica, ens presentes el domini d'una femella sobre el seu amant, que per referències sabem que ha de ser un mascle. La seva última nit de plaer, un comiat amb sorpresa final. Una femella que com la mantis, devora el plaer sexual que li ofereix el mateix plaer de la possessió del cos de l'altre.
      En el quart paràgraf diria que hi falta una coma, després de la frase entre guions, per donar-li un sentit més comprensible.
      Has fet una petita modificació en aquesta segona versió, petita, però eficient, ja que quedava força minvada sense aquesta frase afegida, i fins et diria que amb aquesta aportació, podries acabar el relat, ja que els últims paràgrafs rebaixen, pel meu gust, el nivell gòtic del relat, fent-lo més banal, més humà, cosa que en la resta de la narració assoleix un nivell d'irrealitat força engrescador. Podries potser, però, canviar l'ordre dels paràgrafs, i els que ara tens al final, fent petits canvis de temps narratiu, dotar-lo d'una grapa més engrescadora, cap un final que no per previsible, pot deixar de sobtar, per com l'has descrit. (Una visió personal, que no cal compartir.)
      Com detall, no sé si volgut, la frase on dius He viscut a l'ombra que sona força comuna en moltes històries de domini submís, aquí pren una nova dimensió, si pensem que Venus, el planeta, durant nou dies desapareix del nostre horitzó nocturn, per reaparèixer a l'altre costat d'on es va amagar l'anterior cop, passant del matí al vespre, o del vaspre al matí, segons l'època de l'any.
      Bona feina allan!

      a href="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=978212"> Venèria - deomises
      Comentari:

      Has triat relacionar el relat per la vessant de la cançó en el mite venusià, on jugues amb la Venus de carn i os que segueix el ritme de la música, i en un flaix bac (en el que entres i surts sense gaires contemplacions, però amb coneixement), ens transportes als anys seixanta, on el protagonista ens explica la seva presumible primera història d'amor fallit, cosa que sembla el marca per a noves relacions amb el sexe femení. Tot pot tenir remei, si un posa de la seva part.
      He notat un cert abús dels possessius, dels "meus" i dels "seus" en tot el relat, i alguna frase repetida "moriria per ella..." de la que pots cercar-ne sortides similars.
      Un relat d'una prosa rica, malgrat aquests petits detalls reiteratius que són de fàcil arranjament, i que ens parla amb coneixement d'un petit món particular de relacions humanes, mal digerides, i les seves conseqüències a llarg termini. Hi veig una certa direcció a la solitud del protagonista, que malgrat assolir convèncer en la seducció al sexe femení, hi manté una certa distància, o això em sembla entendre del relat.
      Bona feina deomises, i mercès per participar.




      Em teníeu - sulfúric
      Comentari:
      Per un moment m'he traslladat al poeta Gil de Biedma en la seva aventura Tailandesa i ràpidament m'he situat en l'ambient humit del riu, de les cases de fusta els carrerons estrets, i no sé si era aquesta la teva intenció, ja que el protagonista està connectat via conferència visual amb el seu interlocutor, tot i que en carrers semblants de l'Indià a Venarés més concretament, jo he vist nens jugant amb la consola a la tele de casa, i et parlo de fa uns anys.
      He trobat que és un relat intel·ligent i agosarat que ens parla de l'amor i de les relacions humanes. La natura pot cometre errors, com ho fem els humans, dia a dia, vivint en un estadi vital on podem arranjar allò que espatllem, o allò que ens sembla fora de lloc per natura. Els diàlegs, els pensaments i el mateix narrador es barregen una mica, malgrat podria complicar la lectura, no ho fa del tot, obligant a rellegir algun paràgraf ja llegit. Una segona lectura fa llum sobre un decorat que el narrador no ens mostra en cap moment, fora del llit on s'estan la parella d'amants. Una bona història, malgrat grinyola un xic l'estructura narrativa a la que hi falta una certa frescor.
      Molt original el nom del noi; Tan Haser, molt operístic. De tota manera, en triar noms, vigila que no puguin fer confondre al lector, cosa que m'ha passat un parell de cops.
      Si em contactes per correu t'explico algunes coses que he vist, que poden perfilar millor el relat.
      Gràcies per participar.


      Penitència - sangifetge
      Un microrelat molt ben narrat, amb molta imaginació que juga oníricament amb els mots i els noms, i que en algun moment, ens porta a la confusió de somni i realitat, (bé, això m'ha passat a mi, que a voltes sóc una mica dispers...) i amb un final de pel·lícula.
      Sols agrair-te que sigui fora de concurs, perquè tenies totes les de guanyar, però seria el segon repte amb la meva participació de jutge que et faria guanyar, i algú podria sospitar coses que no hi són, ja que de fet, no tinc costum de guanyar tants reptes.
      Una petita perla de relat, una pinzellada magistral que ens mostra la teva precisa prosa literària. Si et dic que m'ha agradat molt, no t'estic dient res de nou, i com el relat és curt, el comentari també.
      Gràcies per deixar la teva petja en aquest repte.


      Ja t'ho vaig dir

      Comentari:

      Una bona crònica costumista, narrada amb una precisió i correcció estilística envejable i amb un final que en el fons és un creixement personal i una assimilació de la realitat, cosa que el fa contrastar amb aquell insegur que comença el relat. La veritat és que no sé que més comentar-te, ja que has assolit explicar la història amb tanta precisió i amb les paraules justes, i has encabit a Venus amb tanta gràcia, que sols puc felicitar-te. La veritat és que comences d'una manera col·loquial, però això no fa que deixis de llegir el que li passa en aquest protagonista, cosa que parla bé de l'estil que uses i de com l'uses.
      Sols, si em permets un comentari, que potser no jutja aquest relat en la seva extensió, és que hauries de començar a fer narracions més agosarades, donar un pas més i anar més enllà. Ho fas bé, però has de fer un pas més, passa't de la ratlla i recrea noves visions de la realitat, enceta noves maneres de veure allò que tu veus. Sé que has fet alguna cosa en algun altre relat teu, però han estat aparicions esporàdiques. Com dirien aquells cantants; Llença't! Que tens fusta.
      Gràcies per participar, m'ha agradat molt el teu relat.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: