Detall intervenció

RE: Felicitats a tots els relataires seleccionats

Intervenció de: salvatore vinyatti | 30-01-2005


M'afegeixo a les paraules de Martc Freixas, ell ja ho ha dit molt bé. Doncs, felicitats a tots.


Respostes

  • RE: Felicitats a tots els relataires seleccionats
    Thalassa | 28/01/2005 a les 12:47

    Doncs això, mil felicitats a tots i totes!

    Thalassa
  • RE: Felicitats a tots els relataires seleccionats
    David Gómez Simó | 28/01/2005 a les 14:25

    Enhorabona a tots i totes.
    Us desitgo molta sort. Quan el llibre arrivi a la llibreria el posaré a l'aparador, per que llueixí.

  • RE: Felicitats a tots els relataires seleccionats
    Josep Bonnín Segura | 28/01/2005 a les 19:36

    M'afegeix a la felicitiació per tots els relataires que heu estat seleccionats. Que maco que la poesia, el relat, la belleça surtiu al carrer en dies de certa crueldat i discordia. Necessitem poetes, escriptors i relataires que com deia en Leon Felipe a "Antologia Rota" "recuperin la cançó".
    Una aferrada pel coll a tots i enhorabona.
    Josep
  • RE: Felicitats a tots els relataires seleccionats
    Gorwilya | 28/01/2005 a les 20:28

    Enorabona a tots els selaccionats i seleccionades!! Moltes felicitats!!

    I els que no hagueu estat seleccionats una altre vegada serà!

    Vinga... Molta sort en la públicació!
  • RE: Felicitats a tots els relataires seleccionats
    salvatore vinyatti | 30/01/2005 a les 22:16

    M'afegeixo a les paraules de Martc Freixas, ell ja ho ha dit molt bé. Doncs, felicitats a tots.
    • Rprova
      Màndalf | 10/12/2005 a les 22:42

      Al final he pensat que el millor és fer un manualet i posar-lo aquí perquè mai se sap... i si li passa a un relataire?

      Instruccions per a l'operació trumfo per urbanites

      Cap al tardet, s'agafa
  • prova
    Xantalam | 15/08/2008 a les 00:16

    Melorepte 26: "Gota de pluja" de Chopin

    En aquests dies de canícula, a qui no li ve de gust escoltar com cauen les gotes de pluja?
    Tot serà que invocant la pluja acabi plovent...no voldria jo aigualir les vacances dels encara afortunats...

    Em penso que a Chopin la pluja el va martiritzar durant la seva estada a Valldemossa acompanyat de la l'escriptora George Sand, on va composar part dels seus Preludis. Chopin patia una malaltia pulmonar i va viatjar des de Paris a les Balears pel clima benigne de les illes, però aquell hivern va ser especialment plujós a Mallorca. I el seu piano que no arribava...(1834)

    Desitjo que aquestes gotes d'aigua us refresquin l'ànima i que, sobretot, us animeu a participar !!!! Jo penso que és una peça musical molt poètica.

    Podeu presentar els vostres poemes i prosa poètica, fins el dimecres 20 d'agost a les 23 hores.




    Compositor: Fryderyk Franciszek Chopin (1810-1849)
    Títol: Preludi nº15 en Re bemol mayor. Sostenuto o "Gota de pluja"
    Intèrpretació: Vladimir Horowitz (1903-1989)

    • RE: prova
      Xantalam | 21/01/2010 a les 00:37

      Port-au-Prince

      ¿Sents aquesta música,
      la més bella de totes?
      Oh, Port-au-Prince!,
      la ciutat amb nom de conte.


      Quan la natura és tan bàrbara,
      tan cruel i despietada
              a              amb l'home,
      quan el terra, de sobte una tarda,
      com qualsevol altra,
      es balanceja sota els peus,
      com un vaixell,
      es revolta i et sacseja salvatge,
      com una fera,
      quan les cases s'ensorren
      i no queden ni carrers ni ombres
      del que era el teu món,
      i la vida quotidiana s'enfonsa
      en una clota de desconsol;
      quan tot s'esllavissa...
      i només et queda la vida
                            a sobre,
      com una càrrega immensa...,
      llavors, que ningú no et parli
                            de coses belles.






    • RE: prova
      Xantalam | 21/01/2010 a les 00:41

      Port-au-Prince

      ¿Sents aquesta música,
      la més bella de totes?
      Oh, Port-au-Prince!,
      la ciutat amb nom de conte.


      Quan la natura és tan bàrbara,
      tan cruel i despietada
                                   amb l'home,
      quan el terra, de sobte una tarda,
      com qualsevol altra,
      es balanceja sota els peus,
      com un vaixell,
      es revolta i et sacseja salvatge,
      com una fera,
      quan les cases s'ensorren
      i no queden ni carrers ni ombres
      del que era el teu món,
      i la vida quotidiana s'enfonsa
      en una clota de desconsol;
      quan tot s'esllavissa...
      i només et queda la vida
                                   a sobre,
      com una càrrega immensa...,
      llavors, que ningú no et parli
                                            coses belles.






    • RE: prova
      Xantalam | 21/01/2010 a les 00:43

      Port-au-Prince

      ¿Sents aquesta música,
      la més bella de totes?
      Oh, Port-au-Prince!,
      la ciutat amb nom de conte.


      Quan la natura és tan bàrbara,
      tan cruel i despietada
                                       amb l'home,
      quan el terra, de sobte una tarda,
      com qualsevol altra,
      es balanceja sota els peus,
      com un vaixell,
      es revolta i et sacseja salvatge,
      com una fera,
      quan les cases s'ensorren
      i no queden ni carrers ni ombres
      del que era el teu món,
      i la vida quotidiana s'enfonsa
      en una clota de desconsol;
      quan tot s'esllavissa...
      i només et queda la vida
                                       a sobre,
      com una càrrega immensa...,
      llavors, que ningú no et parli
                                       coses belles.






    • RE: prova
      Xantalam | 21/01/2010 a les 00:46

      Port-au-Prince

      ¿Sents aquesta música,
      la més bella de totes?
      Oh, Port-au-Prince!,
      la ciutat amb nom de conte.


      Quan la natura és tan bàrbara,
      tan cruel i despietada
                                          amb l'home,
      quan el terra, de sobte una tarda,
      com qualsevol altra,
      es balanceja sota els peus,
      com un vaixell,
      es revolta i et sacseja salvatge,
      com una fera,
      quan les cases s'ensorren
      i no queden ni carrers ni ombres
      del que era el teu món,
      i la vida quotidiana s'enfonsa
      en una clota de desconsol;
      quan tot s'esllavissa...
      i només et queda la vida
                                          a sobre,
      com una càrrega immensa...,
      llavors, que ningú no et parli
                                      coses belles.






    • RE: prova
      Xantalam | 21/01/2010 a les 00:49

      Port-au-Prince

      ¿Sents aquesta música,
      la més bella de totes?
      Oh, Port-au-Prince!,
      la ciutat amb nom de conte.


      Quan la natura és tan bàrbara,
      tan cruel i despietada
                                             amb l'home,
      quan el terra, de sobte una tarda,
      com qualsevol altra,
      es balanceja sota els peus,
      com un vaixell,
      es revolta i et sacseja salvatge,
      com una fera,
      quan les cases s'ensorren
      i no queden ni carrers ni ombres
      del que era el teu món,
      i la vida quotidiana s'enfonsa
      en una clota de desconsol;
      quan tot s'esllavissa...
      i només et queda la vida
                                             a sobre,
      com una càrrega immensa...,
      llavors, que ningú no et parli
                                          de coses belles.






    • RE: prova
      Xantalam | 21/01/2010 a les 00:51

      Port-au-Prince

      ¿Sents aquesta música,
      la més bella de totes?
      Oh, Port-au-Prince!,
      la ciutat amb nom de conte.


      Quan la natura és tan bàrbara,
      tan cruel i despietada
                                               amb l'home,
      quan el terra, de sobte una tarda,
      com qualsevol altra,
      es balanceja sota els peus,
      com un vaixell,
      es revolta i et sacseja salvatge,
      com una fera,
      quan les cases s'ensorren
      i no queden ni carrers ni ombres
      del que era el teu món,
      i la vida quotidiana s'enfonsa
      en una clota de desconsol;
      quan tot s'esllavissa...
      i només et queda la vida
                                               a sobre,
      com una càrrega immensa...,
      llavors, que ningú no et parli
                                      de coses belles.






    • RE: prova
      Xantalam | 21/01/2010 a les 00:53

      Port-au-Prince

      ¿Sents aquesta música,
      la més bella de totes?
      Oh, Port-au-Prince!,
      la ciutat amb nom de conte.


      Quan la natura és tan bàrbara,
      tan cruel i despietada
                                                amb l'home,
      quan el terra, de sobte una tarda,
      com qualsevol altra,
      es balanceja sota els peus,
      com un vaixell,
      es revolta i et sacseja salvatge,
      com una fera,
      quan les cases s'ensorren
      i no queden ni carrers ni ombres
      del que era el teu món,
      i la vida quotidiana s'enfonsa
      en una clota de desconsol;
      quan tot s'esllavissa...
      i només et queda la vida
                                                 a sobre,
      com una càrrega immensa...,
      llavors, que ningú no et parli
                                    de coses belles.






  • RE: Felicitats a tots els relataires seleccionats
    ninona | 06/04/2014 a les 16:55

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.