Detall intervenció

RE: Eooo, Repte!

Intervenció de: Jaume Dargó | 31-12-2017

jo tenia una idea, i ara no la recordo... coses dels anys.. crec.


Respostes

  • RE: Eooo, Repte!
    Jere Soler G | 29/12/2017 a les 13:13
    Ara me'l llegeixo. Jo faré tot el possible per participar-hi.
  • RE: Eooo, Repte!
    allan lee | 29/12/2017 a les 13:15
    Bieeen!!!!
    • RE: RE: Eooo, Repte!
      Jere Soler G | 29/12/2017 a les 13:22
      Ja m'he llegit el teu repte. Et passa com a mi, miro enrere i ho veig tot fosc. Això que diuen que la infantesa és una època feliç, no ha passat a la meva vida. Trobo moments lluminosos, períodes de felicitat; però el fet de no tenir control sobre el que pots fer o dir o vestir-te o practicar o... La manca de llibertat de la majoria d'infants encara avui dia és esgarrifosa, i sovint les cadenes, la gran cadena, és l'amor vers els carcellers. Què puc fer? Intentar no ser un carceller amb els meus fills. Marcar els perills i les línies vermelles; però deixar que dins la zona de supervivència facin el que realment els vingui de gust, que caminin cap a on ells decideixin, i que es queixin de la infinitud de misèries que trobaran que els envolten.

      Encara m'estic pensant quina anècdota o període explicaré jo. Potser alguna experiència sobrenatural o d'imaginació sinestèsica. Res que pugui fer mal a ningú viu. I res que pugui deprimir ningú; això últim serà difícil.
      • RE: RE: RE: Eooo, Repte!
        allan lee | 29/12/2017 a les 14:15
        Els pares fem com podem, el millor que sabem, però una cosa sempre és certa, ells, els fills, han de fer el seu camí. No hi ha altra. I cada epoca té les seves mancances i grandeses. Jo no vaig saber enfrontar-me a les coses més nímies de la infancia. Però no dono la culpa als pares, perquè sé que van fer tot per educarnos i ens vn estimar molt, a mi i als meus germans. Potser sí que la teva infantesa és molt plena de negre i d'esclats de llum com la meva, però et juro pormismuertos que conec moooltes persones que diuen que van ser molt feliços de petits, que és de grans quan han sofert de veritat. Potser els que sofrim més dexics ens fem més forts després, jo ara sóc molt més alegre i tinc molts moments de alegria. Molts sabeu que vaig tenir un càncer, la cosa és unmal trago, però per sort tot va bé després de 12 anys. Molta gent suposava que era el pitjor que m'havia passat, però no pas; el càncer va ser un jardí comparat amb allò d'abans. No sofreixis pels teus nois; estic segura que ets el millor pare que poden tenir.
        I dita tal cosa, no pensis en si qui et llegeix es deprimeix o no; sovint, patiras més tu escribint, que no pas els lectors llegint; la tristesa dels altres a vegades ens consola de la pròpia tristesa. T'espero al repte, oido?
        • RE: RE: RE: RE: Eooo, Repte!
          allan lee | 29/12/2017 a les 20:19
          Jere, sobre au¡ixò que dius de una experiència sobrenatural, serà imaginat, o real? M'agradarà saber el que expliquis, segur.
          • RE: RE: RE: RE: RE: Eooo, Repte!
            Jere Soler G | 29/12/2017 a les 20:59
            Jo tampoc no culpo als meus pares, van fer el que van poder. El seu temps no va ser gens fàcil. I sí; el que explicaré serà real. I si és una experiència sobrenatural, o similar en la interpretació escèptica, també serà real. Encara no he decidit quina faré.
  • RE: Eooo, Repte!
    aleshores | 29/12/2017 a les 21:06
    Molt bé. Endavant amb més participacions.
  • RE: Eooo, Repte!
    transparent | 30/12/2017 a les 00:53
    JO NO QUE NO HI PARTICIPARÉ, PERÒ FARÉ PER AJUDAR...


    uiii com he cridat!!!
  • RE: Eooo, Repte!
    Jaume Dargó | 31/12/2017 a les 21:29
    jo tenia una idea, i ara no la recordo... coses dels anys.. crec.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: