Detall intervenció

RE: Em sento molt trista

Intervenció de: Anna Rispau | 03-07-2012

Estimada Mercè,acabo de parlar amb tu.
Tot just ahr al vespre parlàvem de la Sílvia.
Gràcies a tu, l'he anat coneixent al llarg d'aquests dos anys i mig i m'he quedat corglaçada quan he sabut que mentre parlàvem d'ella,lluitava amb el seu últim alè i hores més tard s'acabava aquest terrible patiment sense sentit.

No tinc paraules, estimada amiga, tan sols sentiments i emocions que t'envio,a tu i a tots en una abraçada immensa com el nostre mar blau.

Per a tu, Sílvia:

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar sobtadament, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol.


Respostes

  • RE: Em sento molt trista
    Aina_R | 03/07/2012 a les 17:52
    La gent diu t'acompanyo en el sentiment, però això no és cert, ningú ens pot acompanyar en una cosa així, malauradament és una cosa que ens toca passar sols, però que durant el procés posem sentir-nos acompanyats.
    En la distància a través de les lletres t'acompanyo, perquè sé com et sents, ho he passat diverses vegades ja, la darrera encara no en fa 2 mesos...
    al final, l'única cosa clara que n'he tret, és que cada dia m'esforço perquè quan tinc la temptació de maleir que ja no hi són, el que miro de fer és donar gràcies per haver-los tingut.
    Una abraçada molt i molt forta i càlida.
    Anna
  • RE: Em sento molt trista
    Entremons | 03/07/2012 a les 18:17
    Sobreviure a les pèrdues és una de les proves ingents que la vida ens posa al davant però és una part inextricable de la mateixa.
    Em sumo al comentari de l’Aina que diu que les absències només són l’altra cara de la moneda: les presències. Haver pogut omplir un trosset de la nostra vida amb algú estimat és el tresor impagable que ens queda.

    Rep una abraçada molt forta i serena també de part meva, Mercè.

    Lucía
  • RE: Em sento molt trista
    magalo | 03/07/2012 a les 18:35
    Ànims Mercè!! Jo també et vull fer costat amb unes paraules, que encara que les escric amb el teclat de l'ordinador, surten de més endins.
    Una abraçada
    Marta.
  • RE: Em sento molt trista
    rautortor | 03/07/2012 a les 18:48

    Perdre un amic és perdre una trosset molt important de tu mateix. Amb ell se'n van bona part dels nostres secrets en comú. i, sobretot, perdem aquella falda, abraç i refugi que quan vénen mal dades cerquem com els petits infants cerquen la seva mare, l'única que realment els comprèn.

    Ara farà dos mesos escassos -la diada de Sant Jordi- que jo vaig perdre un bon amic, un dels que més amunt n'he exposat les qualitats. I et deixa tocat.

    Per això, com que comprenc el teu sofriment, et vull acompanyar en el teu sentiment i em plau recomanar-te la lectura d'allò que vaig escriure en honor seu i per alleujar una mica el meu dolor.

    Diada de dol

    Una abraçada ben afectuosa

    Raül
  • RE: Em sento molt trista
    Xantalam | 03/07/2012 a les 18:51

    Ho sento, Mercè, ànims, una bona abraçada
  • RE: Em sento molt trista
    Mena Guiga | 03/07/2012 a les 18:59
    Hi ha els records i els moments que es queden, les paraules i les imatges. Es queden dins nostre i així aquella persona, d'una forma diferent, un xi, viu. El meu avi va morir fa quasi nou anys i encara puc imaginar el volum del seu cos quan l'abraçava, recordo força nítidament el seu somriure i, si la sentís, reconeixeria la seva veu. Em queda molt d'ell, com a tu et deu quedar de la teva amiga i a tots de tots els que ens han deixat.
    T'acompanyo en el sentiment.
    I et deixo uns versos de Miquel Martí i Pol:

    TARDA
    "Ja tot és diferent ara que mous la mà
    per dir-me adéu i dius alguna cosa
    just al moment que el tren comença a córrer.
    (...)
    I ara penso
    que aquest adéu no és pas igual que els altres,
    que no tornaràs més i, tanmateix,
    no he deixat d 'estimar-te."

    Una abraçada de llana.
    Mena
  • RE: Em sento molt trista
    Llibre | 03/07/2012 a les 20:34

    Cap paraula no podrà fer fora aquest tristor que ens mostres. Per tant, no ho intentaré.

    Només: ànims.

    Un petó,

  • RE: Em sento molt trista
    Nonna_Carme | 03/07/2012 a les 21:25
    Com m'agradaria , en aquest moment tan dolorós per a tu, estar més aprop teu i abraçar-te ben fort i deixar que ploressis en la meva espatlla.
    Saps que encara que no tinguis la meva presència física al teu costat , tens tota la meva estimació que , tu ho saps , és molta.
    Ànims, Mercè ! !Molts petons.
  • RE: Em sento molt trista
    brins | 03/07/2012 a les 21:27
    Rep una abraçada plena d'estimació en aquest moment tan trist, benvolguda Mercè. Ànims!

    Pilar
  • RE: Em sento molt trista
    joandemataro | 03/07/2012 a les 21:49
    Ho sento mercè

    rep una abraçadeta des de mataró
    joan
  • RE: Em sento molt trista
    Vladimir | 03/07/2012 a les 22:28
    El meu condol, Mercè.
    Vladimir
  • Una abraçada
    Núria Niubó | 03/07/2012 a les 23:11
    de tot cor, Mercè, perdre una amiga que tant estimes ha de ser un cop molt dur, les teves emocionants paraules mostren els teus sentiments, jo tinc una gran amiga i no puc imaginar com em sentiria si em faltes.
  • Una abraçada
    Carles Ferran | 03/07/2012 a les 23:31
    El meu condol. Pensa en el que et deixa, no el allò que s'ha endut.
  • RE: Em sento molt trista
    Anna Rispau | 03/07/2012 a les 23:52
    Estimada Mercè,acabo de parlar amb tu.
    Tot just ahr al vespre parlàvem de la Sílvia.
    Gràcies a tu, l'he anat coneixent al llarg d'aquests dos anys i mig i m'he quedat corglaçada quan he sabut que mentre parlàvem d'ella,lluitava amb el seu últim alè i hores més tard s'acabava aquest terrible patiment sense sentit.

    No tinc paraules, estimada amiga, tan sols sentiments i emocions que t'envio,a tu i a tots en una abraçada immensa com el nostre mar blau.

    Per a tu, Sílvia:

    Parlem de tu, però no pas amb pena.
    Senzillament parlem de tu, de com
    ens vas deixar sobtadament, de les teves
    coses parlem i també dels teus gustos,
    del que estimaves i el que no estimaves,
    del que feies i deies i senties;
    de tu parlem, però no pas amb pena.
    I a poc a poc esdevindràs tan nostre
    que no caldrà ni que parlem de tu
    per recordar-te, a poc a poc seràs
    un gest, un mot, un gust, una mirada
    que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

    Miquel Martí i Pol.
  • RE: Em sento molt trista
    Anaïs | 04/07/2012 a les 07:25

    Ho sento Mercè, la mort no és pas una de les coses més justes que hi ha al món; el càncer, encara avui i tot i que ja es pot agafar aviat en molts casos, continua sent una malaltia duríssima.
    Poc et puc dir, i les paraules que a vegades tan ens ajuden a vegades sobren, per tant aquí acabo i sàpigues que em sap molt greu.
    Un somriure,
    Anaïs
  • RE: Em sento molt trista
    FolletTrapella | 04/07/2012 a les 11:01
    Em sap molt de greu, Mercè.
    Petonets,

    Follet Trapella
  • RE: Em sento molt trista
    bloodymaruja | 04/07/2012 a les 14:47
    Entenc la teva pena i com et sents.. L'únic que consola en aquests moments són les abraçades dels altres amics, que , encara que virtuals, també conforten.
    Un petó i mil abraçades d'aquelles de cor.
  • RE: Em sento molt trista
    Naiade | 04/07/2012 a les 20:57

    Ho sento molt Mercè, Res del que et pugui dir aliviará la teva pena, tan sols saber que ja no pateix és un consol.
    Ànims
    Un peto
  • RE: Em sento molt trista
    crohnic | 05/07/2012 a les 16:54
    Ànims Mercè... Em sap molt greu... A vegades la vida és tan injusta...
    Una abraçada.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: