RE: Els iaiorelataires

Una servidora amb 65 anys era la nena del meu pare de manera que tots els que teniu 15 anys menys que jo sou per mi nens i nenes.
A la nonna Carme sense ànim de polèmica li faig saber que la més antiga de Relats soc jo. El meu primer relatet publicat es del any 2005 i ja en el començament de la pàgina havia connectat amb ells però no vaig enviar cap relat.
Som iaies però no veies. No faig més coses per limitacions de problemes fisiològics. Aviam( paraula banyolina) que us sembla, pinto quadros havent evolucionat cap a l’art abstracte que em diverteix més que pintar figuratiu. Faig escultura( ara no gaire), he passat també per la fotografia, tinc el meu laboratori que ara amb la fotografia digital no serveix .He obtingut alguns premis i escric moltes històries i un llibre sobre la meva ciutat de Banyoles.
Tot està molt bé, oi que sí? però me manca l’alegria de la joventut, el vigor, els projectes de futur, l’amor sexual (cal dir-ho com aquell no serà més) , el treball de l’escola...
Tot el que fem els iaios es per emmascarar la propera meta de la vida.
Veus els nets sí que donen vida cal tenir-los a prop.
Au!, ja s’ha acabat .
Adéu a tots .