RE: Elecció. (corregit)

- Amb ulleres ho veig tot millor !
- Tot, tot ?
- Sí. Tot més clar !
- Jo prefereixo no portar ulleres.

Jo porto ulleres-diadema, segons me les posi davant dels ulls o a sobre el cap. El que fa la crisi!

Al nen miop les ulleres li permetien veure a la resta de nens nus.
Per sort, continuava sent un nen.

Ulleres grans, petites, de colors, negres, de sol, per veure, per amagar-se, per a que et vegin... Cadascú les seves.

Bolso, sabates i cinturó a conjunt; arracades, penjoll, polseres, rellotge, anells; mocador, barret... però li faltava el complement de moda!

Ulleres que no tapen i crien anys en bosses s'exposaven en rostres de tota mena al Museu de la Vida.


Mena (bé, hi ha llapis correctors i clíniques escurabutxaques contra això...que s'hi apunti Rita la cantaora... -opinió comentable-, of course!)

Amargament, un dia va decidir llevar-se les ulleres per sempre. Fou la seua manera d'evadir la realitat.