RE: El senglar, el seglar, el mossèn, el senegalès i l'obsidiana (AQUÍ)

La taula era parada amb les millors viandes, les cadires amb coixins eren preparades per les més altes autoritats, ja que eren de cul fi. Tothom es va disposar a asseure´s a la taula, tot i tenir cura de no aixafar el follet que amb prou feines arribava a pujar a la cadira. Amb la fal.lera de no perdre mossegada ningú va advertir la presència del "baldufa", un impressionant mastí dels pirineus que havien recollit ja feia uns quants anys a la rectoria. Al "baldufa" li agradava posar-se als peus del mossèn a l´hora de sopar,aquell dia però hi veia masses cames sota la taula, de totes maneres el dringueig d´una campaneta li va cridar l´atenció.

Li va recordar els seus dies joves per la muntanya i hi va atansar el nas, aquella campaneta li recordava tant els remenats de bolets que li feia la "Baldiria", la masovera de la seva antiga casa. No va poder estar-se de començar a llepar aquell objecte de metall, amb regust aboletat, i com més llepava més notes sortien notes musicals d´aquella campaneta. Tothom va pensar que el mossèn havia posat una cinta de cassette d´aquelles de les benzineres amb nadales. Al senegalès, se li anaven posant els ulls en blanc.

En Baldufa i el senegalès, extasi-abstretos, un va senegalar (que vol dir udolar a la senegala manera) i l'altre va clapir i ho van fer tan compassadament i rítmica que tots els presents van picar de mans. El follet va aprofitar per intentar agafar l'obsidiana encara per tractar. Volia treballar-la i una de les aplicacions seria una boleta mesurada amb peu de rei per tal que en Bon B pogués anar més digne sota els calçotets. Mira que n'és ple, el món, de bons follets!
S'enfilà a la taula i s'anava amagant rere les copes fent trams d'una a l'altra vigilant molt moltíssim. Però la vista d'aligot del cardenalici no perdonava...(/TGNK)


****proper mot: interstici**********

La mirada del cardenalici, envejosa, va mostrar uns ulls amb parpelles de to cera llardosa que es tancaven i mostraven un interstici sospitós. El gos va saber de què anava i va anar directe a buscar una possible campaneta junior. Però no...allà sota no hi havia res més que una mena de ciri il·luminant la roba santificada. En Baldufa va pensar que era una menja feta a la brasa, encara incandescent. Va clarvar-li queixalada brutalment, que li calia segon plat, esquàlid com estava, de gana que passava amb pinso per a gallines ponicanes caducat.
El dolor del religiós atrevit va traduir-se en un cop de copa com si fos un m'ho jugo-tot d'una final de partit de tenis (tenis!) i de resultes el follet prudent va anar a petar de dret contra la dentadura del mossèn Nigne, que era adquirida en un basar oriental infra-passa-com-menys-puguis i se li va fer a miques. El follet, mentre tothom estava escandalitzat, va aprofitar per mesurar amb un peu de president aquest cop obertures bucals de l'afectat, per tal de fer-li una nova dentadura amb l'obsidiana, que donava per a molt, i tot mercès a com n'era, de bon follet, aquell follet. I tot seguit, a amagar-se entre el pèl del senglar que dormitejava entre el seglar (que no estava massa a gust entre tanta feligresitat) i sa dona de pit generós ben tapat i protegit amb una creu que li era una creu.
Com que l'àpat havia de ser un dinar i com que les autoritats missaires s'havien avançat en l'arribada, les postres estaven encara congelades. Uns deliciosos palos de crema, nata i trufa, de la pastisseria de la beata (el seu nom és Ricarda, no cal escurçar-li) i el seglar (el negoci és el negoci i els vots són els vots, lema d'interès total i gens parcial, sumat al rètol sota l'entrada de l'establiment 'demà es fia, avui no pas').(/Tyb)

----proper mot: purga

Mentre la pastissera preparava els congelats palos al microones, i per fer temps, s'encetà la conversa. Fins ara, cada mesiànic -convidat a taula o a 'mesa'- no havia dit ni xufa. I com que el temps era magnífic, no calia encetar-la parlant de l'ídem.
- I que pensa "vuestra Excel·lència" dels crematoris?- s'atreví a insinuar el seglar marit de la 'Carda' -(amb perdó!, TyB i lectors/es amabilísssims/es)-.
-De quina murga en parleu, bon cristià? - demanà, esvalotant-se.
Com un huracà força força força caribeny, com un terratrèmol 9,99 hispànic, el bisbe s'aixecà de la cadira, feu tres o cinc manotades -no s'hi posen d'acord els cronistes del fet-,tirà per terra quatre coberts, sis plats,buits i plens, i tres gots, exactament, alhora que el coixí -ara sí estan d'acord- i... la truita de bolets anà a parar enterra.
I no veureu com el "Baldufa" s'encarregà de fer-ne un mos....

**** propers mots (A TRIAR): sativa/pau*****