Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RE: El primer conflicte de la (pre)història

Intervenció de: iong txon | 13-02-2017

.


Respostes

  • RE: El primer conflicte de la (pre)història
    iong txon | 20/11/2016 a les 08:22
    [Respondre]
    Encara no havies nascut que ja et tenia mania
    quan eres un marrec ja em feies mala espina
    et vas fer un home i et vaig agafar tírria
    la vaig veure a ella, i era just el que em temia

    jo mateix vaig haver d'ensenyar-te
    a encendre una foguera en la nit
    a seguir les petjades i els rastres
    a caçar amb els llaços o amb l'arc

    Vaig ser prou oportú per salvar-te i vaig respondre corrents als teus crits
    sort que ja era molt destre amb la llança, el dia que us va atacar el linx
    o quan vaig encarar-me als llops, a mitjanit
    armat tan sols amb una teia roent

    i on eres quan em devoraven les hienes o els bacteris
    o quan vaig haver de morir, de fam i de fred
    només perquè els meus gens
    no eren prou bons per a tu?

    Hi ha qui diu que no tenim femelles
    com als llimbs, més sols que mussols
    i tant que en tenim, i sense elles
    res del fet no s'hauria resolt

    Però segur que cap no és com la teva
    al nostre erm una única flor
    qui hauria dit que podia donar-nos
    una joia de tan gran valor!

    I ara hauria de deixar-te fer l'home
    retirar-me a un racó per morir
    i deixar que t'emportis el premi
    que el Senyor ha reservat per a tu?

    Doncs et dic que no em dóna la gana
    o potser és que no em surt dels collons
    vés cridant, si vols, Déu i sa mare
    i que caiguin mil llamps i mil trons!

    Jo diria que me la puc fer meva
    i si no, temps al temps i ho veurem
    fem que triï per ella mateixa
    qui dels dos és el mascle més ferm!

  • RE: El primer conflicte de la (pre)història
    iong txon | 20/11/2016 a les 08:24
    [Respondre]
    Encara no havies nascut que ja et tenia mania
    quan eres un marrec ja em feies mala espina
    et vas fer un home i et vaig agafar tírria
    la vaig veure a ella, i era just el que em temia

    jo mateix vaig haver d'ensenyar-te
    a encendre una foguera en la nit
    a seguir les petjades i els rastres
    a caçar amb els llaços o amb l'arc

    Vaig ser prou oportú per salvar-te i vaig respondre corrents als teus crits
    sort que ja era molt destre amb la llança, el dia que us va atacar el linx
    o quan vaig encarar-me als llops, a mitjanit
    armat tan sols amb una teia roent

    i on eres quan em devoraven les hienes o els bacteris
    o quan vaig haver de morir, de fam i de fred
    només perquè els meus gens
    no eren prou bons per a tu?

    Hi ha qui diu que no tenim femelles
    com als llimbs, més sols que mussols
    i tant que en tenim, i sense elles
    res del fet no s'hauria resolt

    Però segur que cap no és com la teva
    al nostre erm una única flor
    qui hauria dit que podia donar-nos
    una joia de tan gran valor!

    I ara hauria de deixar-te fer l'home
    retirar-me a un racó per morir
    i deixar que t'emportis el premi
    que el Senyor ha reservat per a tu?

    Doncs et dic que no em dóna la gana
    o potser és que no em surt dels collons
    vés cridant, si vols, Déu i sa mare
    i que caiguin mil llamps i mil trons!

    Jo diria que me la puc fer meva
    i si no, temps al temps i ho veurem
    fem que triï per ella mateixa
    qui dels dos és el mascle més ferm!
  • Carat Iong
    Fidel Català | 20/11/2016 a les 14:23
    [Respondre]
    No soc cap entès en matèria d'àngels i dimonis, però d'on dimonis has tret aquestos versots dels àngels???
    • RE: Carat Iong
      iong txon | 20/11/2016 a les 17:04
      [Respondre]
      Dela Pastorets, esclar..!
      • Quin riure
        Fidel Català | 20/11/2016 a les 19:27
        [Respondre]
        no soc gaire amant del teatre i et confessaré que no els he vist mai, els pastorets.

        Ara sé alguna cosa més que abans no sabia, estic una mica més ben informat.

        quin riure!
  • RE: El primer conflicte de la (pre)història
    iong txon | 29/11/2016 a les 19:17
    [Respondre]











    El teu regal em dóna vida
    més que un teixit apedaçat
    és un vestit que fet a mida
    de la tristesa m'ha salvat

    No et dono tan sols un fil per sargir el teu cos
    vull ser el teu àngel guardià, el teu conseller
    units en un sol cor, un sol amor
    bategant a l'uníson, al teu diapasó


  • RE: El primer conflicte de la (pre)història
    iong txon | 04/12/2016 a les 18:45
    [Respondre]











    Ei, ja sé que la parauleta és políticament incorrecta però, i la Veritat què?
    Què dius que què?
    No, això. No havíem dit…
    Ho sento. L’Amor mana.
    Sí home, però… El full de ruta…
    És clar, però ja saps que depèn.
    Depèn, sí. Però llavors què? Mai…
    En principi cal ser prudents. Mirar de tenir en compte qui, quan, com i de quina manera. I perquè. Sobretot la motivació. Ja saps que no podem perdre el tres. “Sense el tres no farem res.”
    I tant, i tant. Però quedar-se només en el tres és una mica trist, també.
    Tot es caminarà. Però tingues paciència. I assegura’t que no fem cap pas en fals
    Això mai! Ja me’n cuido jo. Estigueu tranquil.
    Ja ho voldria… Però no podem abaixar la guàrdia. L’enemic és astut i no dorm mai.
    No heu de patir. Amb la nostra bateria de focus led i làmpades làser de baix consum podem escombrar la fosca de tot l’hemisferi nocturn!
    Tant de bo que això sol ens pogués portar a la victòria. Però amb la llum i prou no n’hi ha prou. No és tan senzill. Si fos fàcil ja estaria fet.
    A les seves ordres capità. Esperarem les seves instruccions.
    Tingues els instruments ben carregats i a punt, però deixa’m pensar una mica. He de meditar-hi una mica. Deixa’m reflexionar, deixa’m resar una estona…

  • RE: El primer conflicte de la (pre)història
    iong txon | 04/12/2016 a les 18:48
    [Respondre]









    Ei, ja sé que la parauleta és políticament incorrecta però, i la Veritat què?
    Què dius que què?
    No, això. No havíem dit…
    Ho sento. L’Amor mana.
    Sí home, però… El full de ruta…
    És clar, però ja saps que depèn.
    Depèn, sí. Però llavors què? Mai…
    En principi cal ser prudents. Mirar de tenir en compte qui, quan, com i de quina manera. I perquè. Sobretot la motivació. Ja saps que no podem perdre el tres. “Sense el tres no farem res.”
    I tant, i tant. Però quedar-se només en el tres és una mica trist, també.
    Tot es caminarà. Però tingues paciència. I assegura’t que no fem cap pas en fals
    Això mai! Ja me’n cuido jo. Estigueu tranquil.
    Ja ho voldria… Però no podem abaixar la guàrdia. L’enemic és astut i no dorm mai.
    No heu de patir. Amb la nostra bateria de focus led i làmpades làser de baix consum podem escombrar la fosca de tot l’hemisferi nocturn!
    Tant de bo que això sol ens pogués portar a la victòria. Però amb la llum i prou no n’hi ha prou. No és tan senzill. Si fos fàcil ja estaria fet.
    A les seves ordres capità. Esperarem les seves instruccions.
    Tingues els instruments ben carregats i a punt, però deixa’m pensar una mica. He de meditar-hi una mica. Deixa’m reflexionar, deixa’m resar una estona…

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats