Detall intervenció

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)

Intervenció de: Mena Guiga | 07-10-2015

Però però però (=arximegaultraperò) el politista de l'instrument de vent i el polític d'altres instruments intangibles van notar que les seves energies no lligaven, no hi havia connexió de cap tipus...i una ràbia (no pas 'làbia') interior va començar a pugnar per emergir i fer-ne alguna. Quan es vol tenir l'èxit individual, segones persones són sobreres (oh, aquests mots sí que els van pensar a l'uníson i van ser igualitos igualitos). El de la flauta la va farcir de dards per tirar contra l'altre quan no s'adonés i que caigués...pel camí. Com que rates i cargols estarien pel simple fet d'anar tirant no hi hauria ni autòpsia ni res de res. Àdhuc se'l cruspirien. Llavors ells, el Gran Hameliquincaire, conduïria aquella fauna, la peluda i cuapelada, i la closcaire o descloscada i llefiscosa, cap al majestuós camp ponioler (els calzes acampanats farien sonar alguna cosa èpica) o polioler (els calzes tubolosos fliparien per un tub(ulós)). Aquest era el 'pla' únic (no sabia tenir plan B) del de les rates. I l'altre...tenia alguna estratègia pensada...o li tocaria fer el traspàs víctima d'un dardanisme (que no darwinisme) ?????

***qui segueixi...que tingui en compte el formatge!!!!**** ;)

Respostes

RE: I ara ve el NUC de la historieta... i el dibuixet! (Ja està fet; ara caldrà penjar-lo )
rnbonet | 07/10/2015 a les 14:27

[Respondre]

I per no perdre la pista del camí hameliquincaire del polític poliolaire, les rates hamelinianes i els caragols pencaires van fer un pacte: que cada caragol interessat en la mata de poliol pujara a llom de cada rata interessada en menjar formatge.

I així ho feren. (No cal afegir que els altres caragols i les altres rates van fer la seua via. Ai, perdó, el seu camí!)

I tots a una, xino-xano de vegades, i de vegades al trot, s'hi van dirigir al llunyà i exòtic país del formatge que criava matetes de poliol.

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)
rnbonet | 07/10/2015 a les 14:34

[Respondre]

I Mena... 'Unifiquem' mots? "poniol/poliol", sobretot.
Una consulta a l'Alcover Moll:

""""PONIOL m.:
V. poliol.

POLIOL m.
|| 1. Planta labiada de l'espècie Teucrium Polium, de fulles oblongues o lanceolato-linears, flors blanques i a vegades purpúries, en capítols terminals ovoides o globulosos, amb calze acampanat; cast. poleo, zamarrilla.
|| 2. imatge Planta labiada de l'espècie Mentha pulegium, de fulles petites, ovades o el·líptiques, flors rosades o liliàcies en glomèruls axil·lars multiflors, compactes, calze tubulós, pelut, amb cinc dents lanceolato-acuminades; és planta d'olor molt agradable i es cria per la vora de l'aigua i llocs humits; té aplicacions medicinals i s'empra també per a aromatitzar les sopes......"""""

I segueix, i segueix....

....amb salut i rebolica!

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)
Mena Guiga | 07/10/2015 a les 15:18

[Respondre]

Però però però (=arximegaultraperò) el politista de l'instrument de vent i el polític d'altres instruments intangibles van notar que les seves energies no lligaven, no hi havia connexió de cap tipus...i una ràbia (no pas 'làbia') interior va començar a pugnar per emergir i fer-ne alguna. Quan es vol tenir l'èxit individual, segones persones són sobreres (oh, aquests mots sí que els van pensar a l'uníson i van ser igualitos igualitos). El de la flauta la va farcir de dards per tirar contra l'altre quan no s'adonés i que caigués...pel camí. Com que rates i cargols estarien pel simple fet d'anar tirant no hi hauria ni autòpsia ni res de res. Àdhuc se'l cruspirien. Llavors ells, el Gran Hameliquincaire, conduïria aquella fauna, la peluda i cuapelada, i la closcaire o descloscada i llefiscosa, cap al majestuós camp ponioler (els calzes acampanats farien sonar alguna cosa èpica) o polioler (els calzes tubolosos fliparien per un tub(ulós)). Aquest era el 'pla' únic (no sabia tenir plan B) del de les rates. I l'altre...tenia alguna estratègia pensada...o li tocaria fer el traspàs víctima d'un dardanisme (que no darwinisme) ?????

***qui segueixi...que tingui en compte el formatge!!!!**** ;)

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)
Rubba Bertanero | 10/10/2015 a les 22:09

[Respondre]

I ve-t´ho ací que el poniol s'estenia a tort i a dret, però del formatge ni rastre. A algú se li va ocórrer recórrer a un llibre de la literatura d'autoajuda ("¿Quién se ha comido mi queso?), però, no va servir de res. Llavors per evitar una revolta rateril, els dos dirigents es van inventar el poniol amb gust de formatge (que era una guarrada...però guarrada de les gordes), i així tothom content. Els dos polítics a contracor es van haver d´aliar, i somreien a totes les fotos, encara que per l'esquena es clavaven punyals més grossos que el que tenia Tarzan.

I mentre cargosl i rates pasturaven menjant poniol amb gust de formatge. Algú en alguna part del país, que era un altre país, perquè aqui ja teniem el nostre. Doncs, aquest algú s´estava menjant tot el formatge sense pensar en cargols ni en rates ...

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)
Mena Guiga | 11/10/2015 a les 16:48

[Respondre]

Aquest algú no era en realitat ningú però si es creia algú, cagadarra. I com li fas entendre que no val ni un duro ni mig euro? L'algú tenia el formatge bo, el curat, el fet amb llets tretes de bèsties que havien pasturat sense estar tancades en mig metre de terra, que havien tastat la llibertat.
L'algú menjava formatge amb torradetes de pa de sègol i d'espelta, o llescat fent 'rollitos' farcits de carn trinxada que no fos de vedell boig, o gratinat sobre pasta italiana de blats selectes, tot acompanyat de vins d'alt standing. Va passar que una rata que vivia a les golfes del palau d'aquest ser va ensumar la gran traïció i mentre l'algú dormia li va rosegar el cervell...no el va trobar!
De seguida va córrer la brama que l'algú no tenia pesquis. El polític i el hameliquincaire, en saber de la gran pèrdua...van somriure. Calia, llavors més que mai, desfer-se de l'altre i així no quedaria ningú més que ell (ja fos politicastre o hameliquincaire). Una ferum d'emocions involutives i putrefactes perfumava el camp pseudoformatgepon/l/ionler...(fins aquí Mena)

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)
Tanganika | 12/10/2015 a les 15:12

[Respondre]

Però hi havia una llenca on hi tocava la llum astral més pura, al prat ponioler o ponioler, i allà les plantes feien l'efecte que era de menester: extirpar mals de panxa. No tenien sabor formatjós. Eren autèntiques. Una pagesa anomenada Incondionalina, n'era la responsable. Cuidava aquelles plantes i els somreia des de l'ànima. Les rates i els cargols que van assolir aquella zona es van imbuir de misticisme...bé...no tant...l'Incondicionalina, -i ella encara no havia descobert- tenia un aspecte tan "generós" que quan tota la fauna, flora i homínids dels voltants se'n va adonar...es va fer cua per a accedir a la Llenca Poniolera, cosa impossible, quedaria saturada. L'Incondicionalina no volia dir res a cap ser viu, tots mereixedors de respecte i va creure pertinent regalar-los ni que fos un retall del seu vestit (ben bé com es fa amb les relíquies de sants, guardades en urnes santes, no?)...(senyor bonet, va, ara sí que tocaria anar acabant i il·lustració d'un ...happy end? happy sexy end? happy nonsense end? crazy oniric end?) ;p
(fins aquí TGNK)

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)
Rubba Bertanero | 13/10/2015 a les 19:58

[Respondre]

Jo ja no jugo (sembla japonès). Ara que ja és política polionaire d´alt standing. M´espero al proper conte verídic-anímic-humorístic.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

RE: El polític que dirigia cargols fins a les herbetes de poniol (relat obert a tothom)

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats