Detall intervenció

RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba

Intervenció de: aleshores | 12-03-2018

Per a que hi hagi perdó hi ha d'haver comprensió de la forma d'actuar o pensar de qui ens fa mal. Necessitem aquesta certesa per estar recer intel·lectualment de l'agressió. No odiem (és a dir) perdonem a qui comprenem: no podem comprendre el mal sense causa, que seria absolut i per tant, també inhumà.


Respostes

  • Desacord
    SrGarcia | 11/03/2018 a les 17:06
    Cal perdonar; la majoria de vegades és així; però no sempre.

    Les dones maltractades solen perdonar amb vanes il·lusions.
    El maltracte segueix. Qui ho veu des de fora entén que així seguirà per sempre.
    Arriba un moment que no es perdona, aquest el bon moment per a la maltractada.

    Això només és un exemple.

    Moltes persones entenen la vida com una lluita en la qual ells han de sortir guanyant sempre, a qualsevol preu. Entenen el perdó com una victòria, com un esperó per a seguir sent com són.

    Per a aquest el perdó és debilitat; ells ho entenen així i tenen tota la raó.
    No s'ha de perdonar; en certes circumstàncies no s'ha de perdonar.

    El perdó universal és una de les moltes supersticions del cristianisme.


    .
    • RE: Desacord
      gypsy | 11/03/2018 a les 22:56

      Les dones maltractades poden perdonar al seu maltractador i allunyar-se d'ell.
      Una cosa no treu l'altra. Perdonar en el sentit que el maltractador no deixa de ser una víctima també.
  • Discrepo
    lisboa | 11/03/2018 a les 20:47
    Aquesta frase em sembla impròpia d'un filòsof:

    "Ens ensenya que sota una conducta cruel i inhumana hi ha un
    cor, que més enllà dels actes que no es poden redimir de cap manera hi ha una
    ànima valuosa."

    Una ànima valuosa darrere de conductes cruels i inhumanes? Doncs si el perdó ens fa creure ximpleries com aquesta (ximpleries perilloses), millor no perdonar mai, en cap cas.
    • RE: Discrepo
      gypsy | 11/03/2018 a les 23:00

      No són ximpleries. És una opinió ben respectable. No és fàcil perdonar. La gent que pot fer-ho, potser viu en uns paràmetres diferents del que aquí considerem normal.
      És un tema interessant, si més no.
      • RE: RE: Discrepo
        lisboa | 12/03/2018 a les 13:32
        El tema és interessant, es cert.

        Vols dir que opinar que darrere actes inhumans hi ha animes valuoses és gaire respectable?

        Arran de tot plegat he anat a veure qui és l'autor que cites. Veig que és filosof i arrufo el nas, però veig que també és teòleg i que és una persona religiosa i ja ho començo a entendre. S'ha de ser molt curós amb les opinions de gent religiosa ( de la religió que sigui ). Si els hi dónes credibilitat, pots acabar pensant que les vaques són sagrades, que es pot parir sent verge o que darrere un assassí en serie hi ha una ànima valuosa. ;)

        Salutacions.
        • RE: RE: RE: Discrepo
          Toni Santana | 12/03/2018 a les 16:02
          I qui decideix quin acte és inhumà o quina vaca és sagrada? Si jo esdevinc un assassí per un acte de venjança la meva ànima deixa de tenir valor? O en tindrà molt més per haver, al meu entès, fet justícia?
          Crec que no es pot generalitzar. Em sembla que parlem del perdó com quelcom íntim. I ningú, penso, pot parlar del perdó pels altres.
          Tanmateix per això és aquest repte. Som-hi doncs.
          Jo continuaré estimant com el primer cop, veient sagrat una vaca reflectida a l'esperança, i desitjant que mai hagi de devaluar la meva ànima per odi.
          I sí, potser no és res d'això. Així que som-hi!!!! Cap el repte!!!!
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    Toni Santana | 12/03/2018 a les 12:41
    http://art-etic.educacionuniversal.org/?q=relacionar-se/perdonem-i-descansem

    I avui mateix començo a escriure el repte.
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    aleshores | 12/03/2018 a les 13:06
    Per a que hi hagi perdó hi ha d'haver comprensió de la forma d'actuar o pensar de qui ens fa mal. Necessitem aquesta certesa per estar recer intel·lectualment de l'agressió. No odiem (és a dir) perdonem a qui comprenem: no podem comprendre el mal sense causa, que seria absolut i per tant, també inhumà.

  • així m'agrada!
    Galzeran (homefosc) | 12/03/2018 a les 16:53
    Això ja comença a semblar un fòrum seriós!!!

    I per més "inri", anem prenent notes per al repte, idees, tema per escriure... ja teniu la inspiració treballant?


    Jo en principi no, però aviat estaré una mica més tranquil de feina familiar i potser participaré, encara que sigui tocant la campaneta del final!!

    No prometo res gypsy! ;-)
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    allan lee | 12/03/2018 a les 17:38
    Doncs jo, no he sabut perdonar la gent que m'ha fet mal. Entenc el raonament que diu que t'alliberes d'un sentiment negatiu i per tant estas millor després del perdó....però com que aquesta gent que m'ha fet ferida s'ha quedat tan ampla, sense intentar ni voler cap perdò de part meva, no em sento inclinada a donar-lo. El "millor" que he sabut fer és apartar-me'n, obviar la seva vida. I fer la meva. Bona tarda. Miraré de participar al repte;-)) amb aquest tema tan curiós i complexe.
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    rnbonet | 14/03/2018 a les 16:48

    Barrejar el perdó amb l'odi -final del text-, deixant de banda la indiferència, només pot eixir de la mà d'un teòleg. I si, a més a més, és cristià, potser això de perdonar siga la màxima expressió de la seua religiositat.

    Així que em sembla que estic a mitges amb les opinions de 'lisboa' i d' 'allan'

    Hui estic una miqueta obscur. Així que no sé si m'he expressat bé.

    Au! Salut i rebolica!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: