Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
RE: El llibre
Intervenció de: deòmises | 21-09-2015En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, engego l'ordinador i obro un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i visualment suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. O també aquell que ja estigui fins als mateixos dels títols dobles, se sentirà atret per la novetat estètica, com si aquest canvi anul·lés tanta cançoneria esdrúixola. Però el problema ja està en el tema del Repte. Què puc elogiar? O com ho puc fer perquè aquest elogi no sigui un cúmul de llagoteries i prou?
Amb aquestes preguntes retòriques a l'aire, consulto el comodí de la llista de paraules que, en cas d'incendi neuronal, cal tenir a l'abast. Almenys així m'asseguraré un títol amb cara i ulls per no ofendre la P., que proposa aquest Repte. El seu periple relataire i reptaire és impol·lut i no es mereix els gargots de pati d'escola d'un sòmines per manca d'inspiració. Les paraules que hi trobo, però, tampoc no aclareixen la frondositat d'aquest caminoi esquàlid. Més aviat afegeixen sorra al feixuc embalum del full en blanc que estic carregant. I si, com afegitó, miro la convocatòria i hi veig les tres intervencions de rigor de la Mena Guiga —cadascuna millor que qualsevol que avui pugui redactar un servidor—, em desinflo com un globus i veig com es tanquen de cop els finestrons que s'entreobrien dins del meu cervell. I així és impossible desempallegar-se de la tenebra provocada per l'absència de les muses.
El pampallugueig del cursos, tan intermitent com inexorable, cronometra el temps que esmerço en rumiar. Seria més fàcil escriure de forma laudatòria sobre fissió nuclear o termodinàmica. Ho crec... però em rendeixo abans que claregi el dia. Premo la creueta blanca requadrada en vermell de la part superior dreta i, amb sornegueria, el sistema m'informa que
Voleu desar els canvis?
Torno al Times New Roman de la realitat més crua i premo Descarta amb certa amargor i desgana. Demà ho intentaré novament...
Respostes
-
RE: El llibre
deòmises | 21/09/2015 a les 05:42En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús
-
RE: El llibre
deòmises | 21/09/2015 a les 05:44En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús
-
RE: El llibre
deòmises | 21/09/2015 a les 05:45En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús
En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús
-
RE: El llibre
deòmises | 21/09/2015 a les 05:49
En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípidaVerdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús aquell que ja estigui fins als mateixos de les esdrúixoles del títol doble
-
RE: El llibre
deòmises | 21/09/2015 a les 06:30En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, engego l'ordinador i obro un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i visualment suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. O també aquell que ja estigui fins als mateixos dels títols dobles, se sentirà atret per la novetat estètica, com si aquest canvi anul·lés tanta cançoneria esdrúixola. Però el problema ja està en el tema del Repte. Què puc elogiar? O com ho puc fer perquè aquest elogi no sigui un cúmul de llagoteries i prou?
Amb aquestes preguntes retòriques a l'aire, consulto el comodí de la llista de paraules que, en cas d'incendi neuronal, cal tenir a l'abast. Almenys així m'asseguraré un títol amb cara i ulls per no ofendre la P., que proposa aquest Repte. El seu periple relataire i reptaire és impol·lut i no es mereix els gargots de pati d'escola d'un sòmines per manca d'inspiració. Les paraules que hi trobo, però, tampoc no aclareixen la frondositat d'aquest caminoi esquàlid. Més aviat afegeixen sorra al feixuc embalum del full en blanc que estic carregant. I si, com afegitó, miro la convocatòria i hi veig les tres intervencions de rigor de la Mena Guiga —cadascuna millor que qualsevol que avui pugui redactar un servidor—, em desinflo com un globus i veig com es tanquen de cop els finestrons que s'entreobrien dins del meu cervell. I així és impossible desempallegar-se de la tenebra provocada per l'absència de les muses.
El pampallugueig del cursos, tan intermitent com inexorable, cronometra el temps que esmerço en rumiar. Seria més fàcil escriure de forma laudatòria sobre fissió nuclear o termodinàmica. Ho crec... però em rendeixo abans que claregi el dia. Premo la creueta blanca requadrada en vermell de la part superior dreta i, amb sornegueria, el sistema m'informa que
El document “Sense títol 1” s'ha modificat.
Voleu desar els canvis?
Torno al Times New Roman de la realitat més crua i premo Descarta amb certa amargor i desgana. Demà ho intentaré novament...
-
RE: El llibre
deòmises | 21/09/2015 a les 06:37A Miquel ADAM.
En l'alberg silenciós que m'ofereix la matinada, engego l'ordinador i obro un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i visualment suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. O també aquell que ja estigui fins als mateixos dels títols dobles, se sentirà atret per la novetat estètica, com si aquest canvi anul·lés tanta cançoneria esdrúixola. Però el problema ja està en el tema del Repte. Què puc elogiar? O com ho puc fer perquè aquest elogi no sigui un cúmul de llagoteries i prou?
Amb aquestes preguntes retòriques a l'aire, consulto el comodí de la llista de paraules que, en cas d'incendi neuronal, cal tenir a l'abast. Almenys així m'asseguraré un títol amb cara i ulls per no ofendre la P., que proposa aquest Repte. El seu periple relataire i reptaire és impol·lut i no es mereix el fruit de la manca d'inspiració. Les paraules que hi trobo, però, afegeixen sorra al feixuc embalum del full en blanc que estic carregant. I si, com afegitó, miro la convocatòria i hi veig les tres intervencions de rigor de la Mena Guiga —cadascuna millor que qualsevol que avui pugui redactar un servidor—, em desinflo com un globus i veig com es tanquen de cop els finestrons que s'entreobrien dins del meu cervell. I així és impossible desempallegar-se de la tenebra provocada per l'absència de les muses.
El pampallugueig del cursos, tan intermitent com inexorable, cronometra el temps que esmerço en rumiar. Seria més fàcil escriure de forma laudatòria sobre fissió nuclear o termodinàmica. Ho crec... però em rendeixo abans que claregi el dia. Premo la creueta blanca requadrada en vermell de la part superior dreta i, amb sornegueria, el sistema m'informa que
El document “Sense títol 1” s'ha modificat.
Voleu desar els canvis?
Torno al Times New Roman de la realitat més crua i premoDescarta amb certa amargor i desgana. Demà ho intentaré novament...
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Comiat (5 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- LA TEVA VEU (22 comentaris)
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1199 lectures)
- RETORN AL NO RES (767 lectures)
- POST MORTEM (633 lectures)
- MÓN DE GATS (406 lectures)
- Optar (304 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (280 lectures)
- QUÈ FAS...? (250 lectures)
- Un nou preludi (218 lectures)
- Revisió (a cal metge) (218 lectures)
- Preguntes amb resposta (218 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)