Detall intervenció

RE: El llibre

Intervenció de: deòmises | 21-09-2015

En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús


Respostes

  • RE: El llibre
    deòmises | 21/09/2015 a les 05:42
    En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús
  • RE: El llibre
    deòmises | 21/09/2015 a les 05:44
    En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús
  • RE: El llibre
    deòmises | 21/09/2015 a les 05:45
    En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús


    En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús
  • RE: El llibre
    deòmises | 21/09/2015 a les 05:49

    En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, encenc l'ordinador i creo un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípidaVerdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i estèticament suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. Inclús aquell que ja estigui fins als mateixos de les esdrúixoles del títol doble
  • RE: El llibre
    deòmises | 21/09/2015 a les 06:30
    En l'alberg que m'ofereix la matinada, entre el silenci i la quietud, engego l'ordinador i obro un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i visualment suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. O també aquell que ja estigui fins als mateixos dels títols dobles, se sentirà atret per la novetat estètica, com si aquest canvi anul·lés tanta cançoneria esdrúixola. Però el problema ja està en el tema del Repte. Què puc elogiar? O com ho puc fer perquè aquest elogi no sigui un cúmul de llagoteries i prou?

    Amb aquestes preguntes retòriques a l'aire, consulto el comodí de la llista de paraules que, en cas d'incendi neuronal, cal tenir a l'abast. Almenys així m'asseguraré un títol amb cara i ulls per no ofendre la P., que proposa aquest Repte. El seu periple relataire i reptaire és impol·lut i no es mereix els gargots de pati d'escola d'un sòmines per manca d'inspiració. Les paraules que hi trobo, però, tampoc no aclareixen la frondositat d'aquest caminoi esquàlid. Més aviat afegeixen sorra al feixuc embalum del full en blanc que estic carregant. I si, com afegitó, miro la convocatòria i hi veig les tres intervencions de rigor de la Mena Guiga —cadascuna millor que qualsevol que avui pugui redactar un servidor—, em desinflo com un globus i veig com es tanquen de cop els finestrons que s'entreobrien dins del meu cervell. I així és impossible desempallegar-se de la tenebra provocada per l'absència de les muses.

    El pampallugueig del cursos, tan intermitent com inexorable, cronometra el temps que esmerço en rumiar. Seria més fàcil escriure de forma laudatòria sobre fissió nuclear o termodinàmica. Ho crec... però em rendeixo abans que claregi el dia. Premo la creueta blanca requadrada en vermell de la part superior dreta i, amb sornegueria, el sistema m'informa que


    El document “Sense títol 1” s'ha modificat.
    Voleu desar els canvis?


    Torno al Times New Roman de la realitat més crua i premo Descarta amb certa amargor i desgana. Demà ho intentaré novament...
  • RE: El llibre
    deòmises | 21/09/2015 a les 06:37
    A Miquel ADAM.

    En l'alberg silenciós que m'ofereix la matinada, engego l'ordinador i obro un document en blanc en el processador de textos. Cansat de tants relats mig perfilats amb una insípida Verdana, escullo la tipografia Gabriola. És un nom curiós i visualment suscita l'interès mentre convida a ser llegida. És una bona carta de presentació, si més no. Això em garantirà algun lector mig despistat. O també aquell que ja estigui fins als mateixos dels títols dobles, se sentirà atret per la novetat estètica, com si aquest canvi anul·lés tanta cançoneria esdrúixola. Però el problema ja està en el tema del Repte. Què puc elogiar? O com ho puc fer perquè aquest elogi no sigui un cúmul de llagoteries i prou?

    Amb aquestes preguntes retòriques a l'aire, consulto el comodí de la llista de paraules que, en cas d'incendi neuronal, cal tenir a l'abast. Almenys així m'asseguraré un títol amb cara i ulls per no ofendre la P., que proposa aquest Repte. El seu periple relataire i reptaire és impol·lut i no es mereix el fruit de la manca d'inspiració. Les paraules que hi trobo, però, afegeixen sorra al feixuc embalum del full en blanc que estic carregant. I si, com afegitó, miro la convocatòria i hi veig les tres intervencions de rigor de la Mena Guiga —cadascuna millor que qualsevol que avui pugui redactar un servidor—, em desinflo com un globus i veig com es tanquen de cop els finestrons que s'entreobrien dins del meu cervell. I així és impossible desempallegar-se de la tenebra provocada per l'absència de les muses.

    El pampallugueig del cursos, tan intermitent com inexorable, cronometra el temps que esmerço en rumiar. Seria més fàcil escriure de forma laudatòria sobre fissió nuclear o termodinàmica. Ho crec... però em rendeixo abans que claregi el dia. Premo la creueta blanca requadrada en vermell de la part superior dreta i, amb sornegueria, el sistema m'informa que


    El document “Sense títol 1” s'ha modificat.
    Voleu desar els canvis?



    Torno al Times New Roman de la realitat més crua i premo
    Descarta
    amb certa amargor i desgana. Demà ho intentaré novament...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.