Detall intervenció

RE: El cas envitricollat del robatori de les joies de la Culona (aquí)

Intervenció de: allan lee | 25-03-2019

Ai del Bombollós...! Mort del tot, no ho era: tal com saltant per sobre del seu cos el detectiu i la Ferpecta i tencant la portalada amb un florilegi de molles i ferros sorollants, apareix per fí un xicot del servei amb un porró plè de vi de missa, i l'hi esvandí pels llavis mortuoris; la boca s'obrí poquet a poc fins a aplegar tot el fluxe saborós. I així fou com en BB recuperá la vida i una borratxera de vi dolç com mai cap escolanet havia.
A punt la troupe reial i plebeja i amb cent-vint portadors de les maletes plenes de vestits, jocs de llit i taula, vaixella i sis gossos grans dissecats, que la reina amava i necessitava per tal de fer-los carantonyes, si no no li venia el son, a banda de una col.lecció de novel.letes roses que llegia amb fruició si lo dels gossos no era efectiu- una novel.leta que sortia cada setmana des de l'any de la guerra de Cuba, o sigui un total de noranta-mil-quatrecentes- norant-set folletins, poca broma- i en capses més xiques les seves joies diàries, diàries per dir que cada dia eren diferentes, o sigui...que peterrejant aquell cul reial fou la primera en embarcar al paque-bote Quemen Fonsoimbe Cils, S.A., seguida dels nostres amics, un camarlengu, sis donzelles de càmera que la servien a tothora, i el seguici de les pertinences imprescindibles a la reialesa, el barcu va llevar del fons sis àncores pels seus quatre cantons...i allà que va l'intrèpida colla al rescat de l' Estel del Sud, que amb el moviment del PakeBote a mitja costa ja tenia a ls passatgers verds de cara i amb arcades, traient el que se'ls movia a la panxa per tots els puestos. En vesprejar, ningú volia sopar, però la reina es delia per la sopa que gaspatxo torrat i mongetes del ganxet del menú; allà va estar-se xarrupant el plat fins que una de les donzelles es va adonar que un altre moviment al ventre reial deixava anar un altre reguitzell del què ja suposeu...la donzella ( tenia setanta set anys i era molt eixerida ) va dir unes paraules ( pet amb cua, pet amb cua, imminent ) que va posar les altres
donzelles en peu i en ordre d'acció. Entre totes van aixecar la vella dama i sense que li toquèssin peus al terra la transportaren al seu camarot amb bany privée; en un orinal dalt d'una escala d'or de primera qualitat i un respatller recamat de perles, com qui diu, per fer-hi vida, la reina es va desempallegar- divines carxoferes- del què li obstacul- mai millor dit- litzava el trànsit intestí...ja era hora!
Perfecta i el seu Hercubolis gaudien d'uns instants de pau, esparracats a les tumbones, un ull a Mart i l'altra a la constel.lació Fàstics/ 123/ 45, quan les set donzelles i la reina elsrodejàren amb un orinal a la mà. Només els feia falta olorar merda, però eren mesells i allà que hi van fitar el nas i la vista descompensada. Allà, en un entremig de la cagadera, un brut però reconeixible Estel del Sud feia intents de brillar...sense èxit. Els detectius es posàren dempeus, de cop eixirivits, preguntant amb abruptesa què era aquella broma pudenta.
La reina es mostrà contrita, i baixà els ulls miops- Com ho sento, senyors! M'havia oblidat que, una nit, en plena nocturnitat, havia anat pels corredors cercant la cuina, car tenia la boca tan seca com aquella escombra...sense més llum que un led dels petits- car de nits fem estalvi energètic- vaig trobar la gran nevera, la vaig obrir- jo porto les claus de tot arreu del palau- i vaig buscar fins a trobar un tros de gel perfunat de violetes per alleugerir-me la sequera, és l'unica cosa que em funciona...però aviat em vaig adonar, que allò no era la nevera, sinó la vitrina de la corona, i que el gel no era cap gel, sinó...alguna altra cosa transparent...em vaig mig ofegar, naturalment; vaig tornar al llit com vaig poder, per demanar socors. Les meves donzelles van portar tot de líquids i gel de violeta per retornar-me...us ben prometo que fins ara mateix, en veure l'Estel del Sud entre la merda, no havia recordat l'episodi...

El Barco va fer la volta, la reina es va acabar la sopa, la Mildred i l'Ercubolis es dirigiren al seu camarot a veure si podien descansar de tanta mandanga...

I aquí un gos, aquí un gat, aquest conte s'ha desenvitricollat.


Respostes

  • RE: El cas envitricollat del robatori de les joies de la Culona (aquí)
    allan lee | 25/03/2019 a les 17:29
    Ai del Bombollós...! Mort del tot, no ho era: tal com saltant per sobre del seu cos el detectiu i la Ferpecta i tencant la portalada amb un florilegi de molles i ferros sorollants, apareix per fí un xicot del servei amb un porró plè de vi de missa, i l'hi esvandí pels llavis mortuoris; la boca s'obrí poquet a poc fins a aplegar tot el fluxe saborós. I així fou com en BB recuperá la vida i una borratxera de vi dolç com mai cap escolanet havia.
    A punt la troupe reial i plebeja i amb cent-vint portadors de les maletes plenes de vestits, jocs de llit i taula, vaixella i sis gossos grans dissecats, que la reina amava i necessitava per tal de fer-los carantonyes, si no no li venia el son, a banda de una col.lecció de novel.letes roses que llegia amb fruició si lo dels gossos no era efectiu- una novel.leta que sortia cada setmana des de l'any de la guerra de Cuba, o sigui un total de noranta-mil-quatrecentes- norant-set folletins, poca broma- i en capses més xiques les seves joies diàries, diàries per dir que cada dia eren diferentes, o sigui...que peterrejant aquell cul reial fou la primera en embarcar al paque-bote Quemen Fonsoimbe Cils, S.A., seguida dels nostres amics, un camarlengu, sis donzelles de càmera que la servien a tothora, i el seguici de les pertinences imprescindibles a la reialesa, el barcu va llevar del fons sis àncores pels seus quatre cantons...i allà que va l'intrèpida colla al rescat de l' Estel del Sud, que amb el moviment del PakeBote a mitja costa ja tenia a ls passatgers verds de cara i amb arcades, traient el que se'ls movia a la panxa per tots els puestos. En vesprejar, ningú volia sopar, però la reina es delia per la sopa que gaspatxo torrat i mongetes del ganxet del menú; allà va estar-se xarrupant el plat fins que una de les donzelles es va adonar que un altre moviment al ventre reial deixava anar un altre reguitzell del què ja suposeu...la donzella ( tenia setanta set anys i era molt eixerida ) va dir unes paraules ( pet amb cua, pet amb cua, imminent ) que va posar les altres
    donzelles en peu i en ordre d'acció. Entre totes van aixecar la vella dama i sense que li toquèssin peus al terra la transportaren al seu camarot amb bany privée; en un orinal dalt d'una escala d'or de primera qualitat i un respatller recamat de perles, com qui diu, per fer-hi vida, la reina es va desempallegar- divines carxoferes- del què li obstacul- mai millor dit- litzava el trànsit intestí...ja era hora!
    Perfecta i el seu Hercubolis gaudien d'uns instants de pau, esparracats a les tumbones, un ull a Mart i l'altra a la constel.lació Fàstics/ 123/ 45, quan les set donzelles i la reina elsrodejàren amb un orinal a la mà. Només els feia falta olorar merda, però eren mesells i allà que hi van fitar el nas i la vista descompensada. Allà, en un entremig de la cagadera, un brut però reconeixible Estel del Sud feia intents de brillar...sense èxit. Els detectius es posàren dempeus, de cop eixirivits, preguntant amb abruptesa què era aquella broma pudenta.
    La reina es mostrà contrita, i baixà els ulls miops- Com ho sento, senyors! M'havia oblidat que, una nit, en plena nocturnitat, havia anat pels corredors cercant la cuina, car tenia la boca tan seca com aquella escombra...sense més llum que un led dels petits- car de nits fem estalvi energètic- vaig trobar la gran nevera, la vaig obrir- jo porto les claus de tot arreu del palau- i vaig buscar fins a trobar un tros de gel perfunat de violetes per alleugerir-me la sequera, és l'unica cosa que em funciona...però aviat em vaig adonar, que allò no era la nevera, sinó la vitrina de la corona, i que el gel no era cap gel, sinó...alguna altra cosa transparent...em vaig mig ofegar, naturalment; vaig tornar al llit com vaig poder, per demanar socors. Les meves donzelles van portar tot de líquids i gel de violeta per retornar-me...us ben prometo que fins ara mateix, en veure l'Estel del Sud entre la merda, no havia recordat l'episodi...

    El Barco va fer la volta, la reina es va acabar la sopa, la Mildred i l'Ercubolis es dirigiren al seu camarot a veure si podien descansar de tanta mandanga...

    I aquí un gos, aquí un gat, aquest conte s'ha desenvitricollat.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: