Inici > Fòrum > Veure intervenció

Detall intervenció

RE: Comparteixo

Intervenció de: brins | 20-11-2018

Respostes

RE: Comparteixo
Mena Guiga | 25/10/2018 a les 15:33

[Respondre]

Es pot estimar i no rebre.
No sempre és correlatiu.
Ara: hi ha més 'satisfacció' en el donar que en el rebre. En l'activitat d'entrega que en la passivitat de ser objecte d'això. Tot i que no sóc cap filòsofa per fer-ne una premissa que, d'altra banda, ja deu estar elaborada????

La trinitat dixit

RE: Comparteixo
Joan G. Pons | 25/10/2018 a les 16:00

[Respondre]

Estimo encara que...
Sóc addicte a estimar...
Coincidim, Mena.
Joan

RE: Comparteixo
Akeron343 | 26/10/2018 a les 07:53

[Respondre]

Comparteixo cada paraula d'estimar que ha dit la Mena. Només difereixo en que tant se val que ja existeixi la premisa. Aquella conclusió a que arribem per nosaltres mateixos i que n'estem prou segurs per fer-ne una premisa, també paga la pena viure-la i gaudir-la.

Moltes gràcies Joan i Mena

RE: Comparteixo
Mena Guiga | 26/10/2018 a les 17:58

[Respondre]

Estimar-se el que 's'és' en essència des del gaudi de 'ser' i no pas del 'tenir' exclou l'haver d'estimar a altres. Molta gent ferida o escaldada de l'experiència humana, estima animals i mai hi perden. També hi ha qui es va tornant trans-espècie.

RE: RE: Comparteixo
Akeron343 | 29/10/2018 a les 17:47

[Respondre]

Estimar és un estat, MariTrini (de trinitat maresmenca).
Penso que per molt escaldat que s'estigui de la vida, una persona "estimadora" acaba caient altra vegada, perquè estima sense mirar qui o què.

(lo de MariTrini ha estat una broma de les meves, és que t'anava a dir Lídia i he pensat, eps!! oju que són més!!)
(:o)--

RE: RE: RE: Comparteixo
brins | 20/11/2018 a les 20:21

[Respondre]

RE: Comparteixo
brins | 20/11/2018 a les 20:22

[Respondre]

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats