Detall intervenció

RE: Cita de Paracels

Intervenció de: Akeron343 | 05-11-2018

A mi, personalment, les cites no m'agraden gaire perquè, lògicament, solen ser totalment parcials i generalistes, i deixen molts matisos importants de banda. Però per la seva parcialitat, inciten a les reflexions i els debats, que d'això es tracta.

A partir d'aquí comento diverses coses:

Tot i el que comento a l'inici, jo sí que penso que per estimar completament una persona o una cosa o quelcom concret, o diguem-ne, estimar cercant una consistència, és primordial el coneixement.
Perquè?
Perquè si no t'estimes una cosa o una persona, no en vols saber més coses, perquè sense coneixement, el que estimem és una simple projecció d'allò que creiem que és aquella persona o cosa, una idealització que pot ser ben allunyada de la realitat. En el fons és el que parla el senyor Fromm. Estimar a partir del que vols, del que desitges trobar o rebre, i no pas estimar el tot que és aquella persona o cosa o ens concret, sense condicions, sense contrapartides.
Per tant, per mi, sí que el coneixement ens apropa a l'estimar "millor" (demanant moltes disculpes per l'expressió).

Una altra cosa que volia comentar. No sé si d'orígen estimar tenia el sentit amb que el fem servir "malament" els catalans. Al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans Amar apareix com a sinònim d'estimar. Suposo de la mateixa manera que continuem dient bambes o lot i segur que moltes d'altres. Penso que la correció i la rigorositat són importants, però les llengües són ens vius, com la vida, en constant transformació.
Jo, disculpeu si sóc ignorant (en aquest cas, igual que l'Institut d'Estudis Catalans) però continuaré dient "estimar" en el sentit d'amar, i "fer una estimació" en el sentit de valorar. Costa massa poder exercir l'acció amb profunditat i consistència, com per fotre'm a divagar si és del tot correcte o no.

Respostes

RE: Cita de Paracels
kefas | 01/11/2018 a les 20:17

[Respondre]

Mai m'hi aclaro amb aquesta mena de dites.
El contrari de res és tot. Així doncs, qui no coneix tot és que coneix alguna cosa o coneix cap cosa, o sia, el res. Per aquesta premisa, qui coneix tot segur que coneix alguna cosa, perquè és una part de si mateix, i, per la mateixa raó, no coneix el res. Formulat al revés, qui no coneix el res és que coneix alguna cosa o el tot. Ergo, ja que conèixer és estimar, estimarà alguna cosa o el tot.

RE: RE: Cita de Paracels
Mena Guiga | 01/11/2018 a les 20:37

[Respondre]

Sí, quan es comença a 'analitzar' cada frase llegida i anar passant pel sedàs, està molt bé que porti a elucubracions diferents.
De fet, com més es coneix, aquesta en seria una altra, més pot ser al revés, que no s'estimi. El pol oposat: l'odi. No ho contempla, Paracels? De fet, no en sé massa res, però la cita m'agradava, sense anar massa enllà, mirant d'agafar la part que em nodrís l'ànima o la ment subjectiva o com es vulgui dir.

Gràcies pel comentari!

RE: RE: RE: Cita de Paracels
kefas | 02/11/2018 a les 09:21

[Respondre]

Bé, en primer lloc, crec que essent les elucubracions emissions forassenyades del pensament, frases sense connexió lògica i rigorosa entre elles, no és apropiat considerar amb aquest nom unes proposicions rigoroses que mostren, precisament, que hi ha falsetats en l'ús del llenguatge que majoritàriament s'admeten com a certes. Moltes vegades per la seva seductora presentació com a jocs malabars de paraules.

Per altra banda, discrepo, com fas tu, de l'afirmació de Paracels de que l'amor sempre creix amb el coneixement. Just al contrari del que passa en moltes de les relacions personals.

Fimalment, hi ha una consideració, sobre el títol de l'obra de Fromm. Hauria de ser "L'art d'amar". Tal com he comentat en la proposta d'en Joan Pons, els catalans tenim el mal costum d'utilitzar malament el verb estimar. El fem servir per expressar tant el sentiment d'amor com el de la bona valoració o consideració que tenim cap a persona, animal, vegetal o mineral. Mena, jo em veig incapaç d'amar-te si abans no t'he conegut. Però puc sentir, i sento, estimació, bona valoració, bona consideració cap a tu a través de les teves obres.

RE: RE: RE: RE: Cita de Paracels
Mena Guiga | 02/11/2018 a les 18:53

[Respondre]

Sí, he posat 'elucubracions' i, mirant-ne el significat, no queda bé, el mot. Sempre aprenent! Ja em va bé.
Sí, seria AMAR. O 'tenir amor', però el verb 'tenir', no crec que a Fromm li fes patxona, en ser autor, també, del 'Tenir o ser' on analitza, però, una modalitat del 'tenir' 'bona' (i es refereix als manteniments bàsics, lluny de com és la societat occidental capitalista mercantilista d'avui, amb la voracitat del consumir ). 'Amar' és el verb encertar (que significa el que he trobat: 'tenir amor') En canvi, 'estimar' és fer una valoració, ben ben diferent.

RE: Cita de Paracels
iong txon | 02/11/2018 a les 19:08

[Respondre]

A mi m'agrada aquesta cita de Paracels, i la trobo coherent amb el contingut del llibre de Fromm, que parla dels components (requisits?) de l'amor: cura, responsabilitat, respecte i coneixement. Un llibre molt analític, potser sí, però aclaridor també. Amb tot el respecte per qui en pugui discrepar, no caldria sinó...

RE: RE: Cita de Paracels
Mena Guiga | 02/11/2018 a les 19:15

[Respondre]

Parla de l'amor no possessiu i madur. Requisits, els que el conformen i anotes, importants. És clar que no es poden acomplir en el % total o el món seria el cel més gran. Tenim, els humans, cura de la mare Terra, casa de tots, que compartim amb els animals i les plantes? La gran majoria creu que 'estan a la nostra disposició' i si la religió, cultura (costums, tradicions) ho avalen, fotuda. Responsabilitat hi queda englobada. Respecte, també I coneixement, important que sigui el de fer obrir ulls i ajudar i no un de pseudo i programat. L'amor no és un estil imitatori o de modes i la gent no se'n desfà dels clixés. Tot puto patriarcat. L'amor incondicional, segons el llibre, és el matern (o part femenina que tots posseïm) i el condicional (a canvi de)és el patern. Aquests dos amors mal duts són la base de moltes malalties mentals. Així va la societat...

RE: Cita de Paracels
Akeron343 | 05/11/2018 a les 09:28

[Respondre]

A mi, personalment, les cites no m'agraden gaire perquè, lògicament, solen ser totalment parcials i generalistes, i deixen molts matisos importants de banda. Però per la seva parcialitat, inciten a les reflexions i els debats, que d'això es tracta.

A partir d'aquí comento diverses coses:

Tot i el que comento a l'inici, jo sí que penso que per estimar completament una persona o una cosa o quelcom concret, o diguem-ne, estimar cercant una consistència, és primordial el coneixement.
Perquè?
Perquè si no t'estimes una cosa o una persona, no en vols saber més coses, perquè sense coneixement, el que estimem és una simple projecció d'allò que creiem que és aquella persona o cosa, una idealització que pot ser ben allunyada de la realitat. En el fons és el que parla el senyor Fromm. Estimar a partir del que vols, del que desitges trobar o rebre, i no pas estimar el tot que és aquella persona o cosa o ens concret, sense condicions, sense contrapartides.
Per tant, per mi, sí que el coneixement ens apropa a l'estimar "millor" (demanant moltes disculpes per l'expressió).

Una altra cosa que volia comentar. No sé si d'orígen estimar tenia el sentit amb que el fem servir "malament" els catalans. Al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans Amar apareix com a sinònim d'estimar. Suposo de la mateixa manera que continuem dient bambes o lot i segur que moltes d'altres. Penso que la correció i la rigorositat són importants, però les llengües són ens vius, com la vida, en constant transformació.
Jo, disculpeu si sóc ignorant (en aquest cas, igual que l'Institut d'Estudis Catalans) però continuaré dient "estimar" en el sentit d'amar, i "fer una estimació" en el sentit de valorar. Costa massa poder exercir l'acció amb profunditat i consistència, com per fotre'm a divagar si és del tot correcte o no.

RE: Cita de Paracels
kefas | 05/11/2018 a les 11:50

[Respondre]

Akeron343, tu ho acabes de dir. Estimar és una forma d’amar, és l’amor que valora. Què vull de tu versus el que tu vols de mi. I per valorar cal conèixer.

D’aquesta mena d’amor el senyor Plató en deia Eros, quan la valoració és dels aspectes sexuals, instintius, passionals, sensuals o Philia quan el que es valora és la capacitat de compartició, compenetració, complicitat, ajuda mútua. I després parlava d’Agapé, l’amor compassiu, incondicional, que no espera retorn, només poder projectar-se en els altres. Hi ha molta gent que afirma que aquest darrer és irreal. I per a ells és cert perquè la realitat mai va més enllà dels límits de la percepció de cadascú. Però això no significa que no existeixi per altra gent amb una esfera de percepció diferent.

La meva proposta crec que és clara, d’Eros diguem-ne voler, és l’amor que desitja. Et vull.

De Philia, d'Eros o de la barreja de les dues, diguem-ne estimar. T’estimo.

D’Agape, diguem-ne amar. T’amo.

I això no és divagar. És reflexionar sense donar tombs. I que cadascú ho apliqui com li vingui de gust.

RE: RE: Cita de Paracels
Akeron343 | 07/11/2018 a les 09:04

[Respondre]

Perdó, però jo no he dit en cap moment cap idea que s'assembli a "Estimar és una forma d’amar, és l’amor que valora. Què vull de tu versus el que tu vols de mi."

Només he dit:
1.- Que per a mi (i per l'Institut d'estudis catalans) Estimar i Amar són paraules sinònimes, així que estimar no és una forma d'amar... són diferents paraules per dir el mateix.
2.- Que (segons penso jo) sense coneixement no hi pot haver amor.
Tenim total llibertat de valorar de la manera que més ens abelleixi, tan boja i estúpidament, o tan profundament com necessitem. Cadascú acaba triant amb quins principis viu la seva vida.

I tots els extrems conceptuals acaben en la contradicció, això és ben cert, però per mi, el factor conèixer va estretament lligat amb el d'estimar (o amar o fes servir la paraula que et faci més gràcia). Per mi conèixer, és un factor de molt pes dins de l`amor.

I home, disculpa'm, però per mi (repeteixo, per mi), quan estàs raonant sobre un tema complexíssim com l'amor i l'estimació, pels mil matisos i aspectes que té a nivell social com a nivell personal... començar a reflexionar si és més correcte fer servir la paraula estimar o amar, doncs sí que em sembla una mica divagar, marxar de tema.

Per altra banda, divagar, per mi no es gens negatiu. A vegades cal divagar una mica per prendre distància i perspectiva.

De totes maneres, l'amor i els seus paradigmes personals i socials, és un tema inabastable, on tots i cadascun de nosaltres hi "plantem" les nostres fílies, les nostres fòbies, els nostres egoïsmes o les nostres empaties. De segur que tots tenim idees de com millorar el paradigma, que podríem ser capaços d'aplicar o no (perquè demanar pau al món és molt fàcil de dir, impossible d'aplicar).
Jo tinc el meu paradigma bastant reflexionat i embastat, però tot i així, tot i tenir-ho clar, la continuo cagant... què hi farem. Aprendre una mica cada dia.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

RE: Cita de Paracels

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats