Detall intervenció

RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som

Intervenció de: Red Pèrill | 10-02-2011

Argh, havia escrit un comentari molt llarg però se m'ha esborrat.

Només em queda temps per dir que no fotem allò tan català de tapar les vergonyes i "apa nena tira no ho diguis a ningú que a veure què dirà la gent" i pobre poeta.

Jo no el jutjaré, però els poetes són una arma de doble tall SEMPRE, amb més o menys gràcia i fortuna. No sé si va ser greu o no, però un adolescent i un amor idíl.lic que desapareix són ferides perdurables, i té tot el dret a dir-ho

Només l'Anna pot dir si va ser prou greu com per sentir una lleugera decepció però a la llarga ho relativitzes, o bé una cosa aberrant. Espero que s'entengui a on vull arribar...


Respostes

  • Què vols dir?
    gypsy | 10/02/2011 a les 15:56
    que es feia passar per un noiet per lligar amb noies?

    !!!!!!!!!!!!

    Jo, només l'he conegut a través dels seus poemes que m'han fascinat.
    • RE: De vegades, certes apariències...
      rnbonet | 10/02/2011 a les 16:24
      ...són enganyoses.
      No sé. Potser. Si la xicona de les 'tres enes' ho diu...
      AnNna també em mereix tots els respectes. 'Capdelin' per poeta; AnNna per sincera. I potser em decante per la sinceritat...
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    AnNna | 10/02/2011 a les 16:15
    Veig que ho hem entès.

    No tinc ganes de remenar la merda, ni molt menys, a més, feia temps que les converses estaven enterrades, però trobo que coses com aquestes s'han de saber..

  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    gypsy | 10/02/2011 a les 16:16

    De tota manera, és una acusació greu. Pensa que la família ha deixat algun missatge donant les gràcies pels poemes, la seva filla, si no vaig errada. Francament és quelcom que costa de creure. Si és mort, i el que dius és veritat no ho sé si la seva família es mereix un ensurt així.
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    AnNna | 10/02/2011 a les 16:22
    Si el que dic no és veritat? T'envio tots els mails? Ho preguntem a les altres?
    • AnNna
      gypsy | 10/02/2011 a les 20:50

      No dubto en absolut del que dius! Naturalment que et crec. I la veritat, és que fa bastant de mal. Em sap greu per les noies que vau ser manipulades per un home adult. Ningú es podia imaginar això.
      I realment és fastigós però per a mi també ha estat un xoc descobrir això d'un poeta-persona que admirava. Admirava la seva obra i la continuo admirant, perquè jo mai no el vaig conèixer personalment.
      Em sap greu per tu i les teves amigues i també per a la família d'ell.
      No m'imagino assabentar-me de quelcom així del meu pare, ara que fa tot just dos anys que va morir.
      Bé, una abraçada AnNna.
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    Leela | 10/02/2011 a les 17:12
    AnNna, jo tampoc no ens sabia res d'això que comentes.
    Vaig obrir l'usuari en record seu pq em va semblar una idea maca fer com amb la Lilith. Em sap greu totplegat...
    • RE: RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
      foster | 10/02/2011 a les 17:46
      Bé, només dir que el que diu l'AnNna és veritat, ho sé del cert. Em sap greu el mal que pugui fer a la família aquesta descoberta, però...i elles? (Perquè no es tracta només de l'AnNna).

      foster
    • RE: RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
      Jeremias Soler | 10/02/2011 a les 17:46
      Estic xocat.
      Sabia que deia que era més jove del que era (que es feia passar per jove algú m'ho havia comentat); però no tenia ni idea que enviés dos mails diaris a una adolescent fent-se passar per psicòleg.
      Necessito digerir-ho abans de dir res més.
      El que és important és tenir clar que la seva família no en té cap culpa, i que a banda del que fes a internet, estic convençut que va ser un gran pare, una persona magnífica dins l'àmbit familiar.
      Queda bastant clar que els éssers humans som complexos, molt complexos, i alguns més que altres.
      Per respecte a la seva família, i a tot el que desconeixem (de biogràfic) d'aquesta persona, jo continuo lamentant la seva mort i admirant-lo com a poeta, que de fet, era només en aquest àmbit que el coneixia. Estic segur que hi havia molt de bo en ell a part d'això que expliques que sens cap dubte és injustificable i reprobable.
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    brins | 10/02/2011 a les 19:41

    Dius, AnNna, que “ aquestes coses s’han de saber”, i comprenc perfectament que hagis tingut la necessitat d’explicar-les, tenint en compte que t’has sentit enganyada i decebuda, però també em pregunto si era necessari que ho fessis. En tot judici hi ha d’haver proves i, pel que dius, tu les tens, no ho dubto, però també hi ha d’haver una defensa... i, malauradament, Capdelin ja no es pot defensar; no ens pot explicar el per què del seu comportament.

    Lamento molt el que ha passat, però crec que hem de deixar-lo descansar en pau i procurar no causar més dolor a la seva família; una família que estic segura que ell adorava, perquè les paraules de la filla ho evidencien. Crec que hem de recordar d’aquest gran poeta tot allò bo que ens va fer arribar i oblidar-nos de possibles errors que pogués cometre.
    • Continuo en estat de semi-shock
      Jeremias Soler | 10/02/2011 a les 20:11
      i es desaconsellable escriure en aquest estat. Però penso igual que la Brins.

      Sense justificar el seu error (crec que ell tampoc no el justificaria), voldria que fes tothom l'esforç de pensar en els propis errors, en els que tots tenim, potser no d'aquesta mena, segurament en altres àmbits o circumstàncies a les quals no donem tanta importància; la vida és molt llarga i potser els hem comès o els cometrem. Els nostres errors segurament ningú no els farà públics, potser ens sembla que els seus són més greus, jo no ho sé. Només sé que tothom comet errors, fins i tot les bones persones, i de vegades greus.
      Ho deixo aquí. I deixant clar que em sembla incorrecte la seva manera d'actuar, continuo pensant que les persones no ens podem definir només pels errors que cometem. Perquè tots, d'una gravetat o d'una altre, d'una mena o d'una altra, en cometem molts.
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    Red Pèrill | 10/02/2011 a les 20:10
    Argh, havia escrit un comentari molt llarg però se m'ha esborrat.

    Només em queda temps per dir que no fotem allò tan català de tapar les vergonyes i "apa nena tira no ho diguis a ningú que a veure què dirà la gent" i pobre poeta.

    Jo no el jutjaré, però els poetes són una arma de doble tall SEMPRE, amb més o menys gràcia i fortuna. No sé si va ser greu o no, però un adolescent i un amor idíl.lic que desapareix són ferides perdurables, i té tot el dret a dir-ho

    Només l'Anna pot dir si va ser prou greu com per sentir una lleugera decepció però a la llarga ho relativitzes, o bé una cosa aberrant. Espero que s'entengui a on vull arribar...
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    AnNna | 10/02/2011 a les 20:56
    Dios, havia escrit aquí una cosa llarguíssima i ara se m'ha esborrat.
    I no tinc temps de més, me'n vaig de festa. M'he passat la tarda súpernerviosa i histèrica, però me'n vaig a donar-ho tot a la pista.

    Demà, més.

    Ho sento els que us sentiu malament, però pitjor m'he sentit jo. Perquè si sospites d'una cosa, quedes decebut, però quan ho saps del cert és un sotrac molt més gran.

    Apala, que faig tard.
    Bona nit.
  • només puc dir dues coses...
    angie | 10/02/2011 a les 21:31
    penso que no calia escriure-ho al fòrum ARA. Hagués estat millor ser sincer abans.
    Segon, lamento la situació, sobretot per l'AnNa, a qui sí conec (i d'altres), però la xarxa té aquests perills, i no cal que digui que sabem de més d'un autor que es feia passar pel que no era i que també hem conegut molts i no se n'ha dit res públicament que jo recordi, només quan ens hem trobat en persona.
    Suposo que el ser jove fa que creguis que ningú et pot enredar, que tothom és com diu, però tenint en compte que la literatura es va inventar justament per viure altres vides diferents de la que la gent té, aquest és un "caldo de cultiu" de situacins com la que ha passat.
    I com diu en Jeremias, però a l'inrevés, no em xoca.

    angie
    • RE: només puc dir dues coses...
      Galzeran (homefosc) | 10/02/2011 a les 22:16
      Angie, tot i el que he dit abans (que ho he escrit mentre tu devies estar penjant el teu), estic d'acord amb tu, però era clar que algú acabaria dient alguna cosa.
      En aquest món de somni, que la bruna descriu amb tanta força, també hi ha malsons.
      Seguiré fent un esforç per no jutjar res ni ningú, en aquest cas.

      Sempre miraré de quedar-me amb la part positiva d'aquesta web.
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    Galzeran (homefosc) | 10/02/2011 a les 22:10
    Jo sols penso que el dolor d'uns i d'altres no el podem jutjar aquells que no sabem res del que va passar.

    Podem opinar?

    Sí, però mai jutjar que és correcte i que no, qui pot dir una cosa i que s'ha de callar, els sentiments fan mal quan no se'ls deixa sortir del cor, o del fetge, o de la víscera que els domini.

    Jutgem la seva poesia, si això ens abelleix, però no jutgem a ningú per posar sobre la taula els seus sentiments, perquè si ho fem... crec que ja podem tancar la plana i plegar.

    I sí que tenim moltes personalitats, o encara ens creiem que som realment 10248 escriptors aquí? Ho dic en obert, sense mirar a ningú, tampoc tinc cap mirall aquí mateix... Tant aquells que les tenim, com els que no, poc podem jutjar a ningú per expressar sentiments, això és part del joc a internet.

    Ara podeu jutjar les meves paraules, però no els meus motius, si no els coneixeu.

    ps
    Coneixia la història, i no per la l'AnNna, amb qui per molts cops que hem coincidit, hem creuat quatre paraules i poca cosa més.

    No la jutjo, però entenc que ella, com podia haver estat una altra, acabaria per dir alguna cosa.
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    afrodita | 10/02/2011 a les 23:57
    Sense ànims de remenar entre la merda, però amb un nus a l'estómac des de fa dos dies, aguantant-me la ràbia cada vegada que veia un comentari al fòrum sobre homenatges i històries vàries..i pensant-ho dues vegades abans d'escriure res, ja no puc estar-me'n més.

    Haig de dir que les paraules de l'Annna són ben certes, i que ella no és l'única. A mi, en Capdelín també m'escrivia mails fent-se passar per un noiet (que en el meu cas deia que en tenia 19) quan jo en tenia 17, i em feia de confident, mig psicòleg, amor etc

    Ja sé que per sort, els fets no van passar de la pantalla i que l'únic que guanyem amb tot això és fer mal a la família del difunt...però ho sento, no podia més. Com bé diu l'Annna..hi ha coses, i coses i ho manifesto ara obertament, i no abans, perquè és quan m'he assabentat de la seva edat real..i m'he quedat sense paraules.

    No obstant això, i després d'afrontar el xoc que he tingut quan n'he sabut l'edat, també penso que és inútil continuar parlant de tota aquesta història, així que he decidit esborrar tots els seus mails, que havien quedat enterrats entre el correu i no dedicar ni cinc minuts més a pensar en aquesta història, al cap i a la fi, la vida està plena de mil i una coses i persones que valen la pena..i és a això al que vull dedicar el meu temps... encara que penso que per molts motius que tingués, un comportament així no és justificable.
  • RE: Capdelín - Moment de dol-moment de venjança
    T. Cargol | 11/02/2011 a les 07:29
    Els indicis apunten en una direcció peró com s'ha dit nosaltres no som qui ha de jutjar i falta saber coses de l'altra part.
    Jo diria que l'agressió crea desig de venjança però alhora aquest setiment és estèril i acaba ferint al posseïdor.
    Atès que l'engany suposat però probable no va originar cap denúncia en el seu moment, crec que no havia de fer-se palès en aquest precís.
    La creació no és la vida que portem, això queda clar.
  • RE: Capdelín - o la incertesa de no saber qui som
    capdevila | 11/02/2011 a les 12:19
    us demano k deixeu estar ja aket tema. no teniu ni idea kom era, stik convençuda k si va mentir en l´edat era x no sentir-se rebutjat i ser + proper.
    va ser + de 30 anys professor d´escola i en el seu enterro hi havia ex- alumnes de feia + de 10 i 20 anys. no hi buskeu un doble sentit en les seves paraules, pk no i es. x altra banda, el meu pare desgraciadament, no pot defensar-se, x tant agrairia k no embruteu + el seu record. crec plenament en ell i penso k s´ha malinterpretat. x respecte a la familia demano k no hi hagi + comentaris, prou doloros esta sent tot plegat.
    • Hos intentaré acompanyar a tots en el sentiment...
      Epicuri | 11/02/2011 a les 13:22
      Absolutament a tots, incloint-me en la condició de gra de pols relataire que som.

      El mestre Espinàs repetia sovint una dita.

      El metge enterra els errors
      l'advocat, els tanca a la pressó.
      Els escriptors...els publiquen!

      Gràcies, absolutament a totes i tots

      amb la claror i la ombra.

      Com els relataires no hi ha gaires, o pot ser si! pot ser tothom.

      i perdoneu també aquest relataire. Mut i a la gàbia.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: