Detall intervenció

RE: Booooooooooon dia Relats!

Intervenció de: angie | 02-08-2014

Ho va llegir com ho havia fet un milió de cops en la seva joventut més tardana. La veu, tot just un murmuri, va quedar silenciada per un xiuxiueig constant i la brisa suau que cavalcava damunt el duar, ara ja reconvertit. De sobte, va enyorar les nits d'estiu - i les d'hivern - en què els llums que il.luminaven el campament solien estar encesos i proporcionaven l'aspecte quasi idíl.lic de postal que es veia a les fotos turístiques. Pressentia la presència, aquella presència gairebé familiar, gairebé palpable en passar les pàgines del pergamí. Sentia fins i tot a l'esquena, el calfred recorrent com una aranya cada centímetre de la columna (res de lumbàlgia, eh? hahaha), i de sobte, com si la vella cacatua (el mòbil) hagués embogit, començà a cantar en veu alta com solia fer-ho, fent tombarelles damunt la sorra com la millor croquetaire i, dirigint els palmells oberts al cel grisós i amenaçant d'aquella tarda, es palplantà com en un cerimonial davant les restes de la foguera d'ahir (d'algun campista suposa) i digué amb la veu mig presa :
- Oh Samir! avui será segur un dia encara més gran... L'oasi m'ha cridat i jo he vingut sabent que res de dolent m'hi podia passar. I el regal ha estat tot un encert, una meravella d'aquelles que corrien per les venes i els sentits quan no hi havia tobogants impossibles ni onades artificials, quan l'única diversió era esquitxar-nos amb el rajolí que teníem al duar i compartir pensaments i pors i somnis amb tot aquell que hi volia entrar... Moltes gràcies per aquesta felicitació tan especial!.

I contenta, abandonà amb passes lentes aquell racó de món, un món amagat, però no perdut, llunyà però no oblidat, que va crear lligams invisibles entre el cel, l'home, el desert i el mar...

angie


Respostes

  • RE: Booooooooooon dia Relats!
    Ze Pequeño | 02/08/2014 a les 14:34
    Ostres..... mai ni hi vaig entrar, però m'alegra que hagi tornat l'oasi...!

    O potser ja fa dies que ha tornat i jo acabo d'adonar-me'n..... No sé, però ha estat com veure el fòrum de fa una pila d'anys!!


    Salutacions, company foster!


    Salz.
  • Bon dia, samir el Fost
    deòmises | 02/08/2014 a les 14:36
    I bona revelació datilera :)


    d.
  • Bon dia, samir el Fost
    deòmises | 02/08/2014 a les 14:36
    I bona revelació datilera :)


    d.
  • RE: Booooooooooon dia Relats!
    David Gómez Simó | 02/08/2014 a les 15:34
    I aprofitarem aquest oasis per entrar i saludar als vells companys de moltes nits de forum i alguns matins trencadors!

    Una abraçada a tots i un petó ben gran a l'angie que se l'ha guanya't.
  • RE: Booooooooooon dia Relats!
    iong txon | 02/08/2014 a les 16:14
    Molt bon dia a tots i totes!

    Doncs jo recordo haver-hi fet alguna aproximació esporàdica i afegir-me alguna nit a la tertúlia, arran del gorg o a la foguera, entre les palmeres de l'oasi. I molts més vespres espiant les converses dels beduins però guardant una certa distància, des de la tranquil·litat de la meva haima.
    La Leila deu ser l'única musulmana que celebra el dia de la seva patrona Meriem al Malaika. En qualsevol cas per felicitar-la potser val més enviar un missatger a l'oasi veí Uageh al-kitab (conegut entre els turistes pel nom de "Oasi Feisbuc")

  • RE: Booooooooooon dia Relats!
    angie | 02/08/2014 a les 16:52
    Ho va llegir com ho havia fet un milió de cops en la seva joventut més tardana. La veu, tot just un murmuri, va quedar silenciada per un xiuxiueig constant i la brisa suau que cavalcava damunt el duar, ara ja reconvertit. De sobte, va enyorar les nits d'estiu - i les d'hivern - en què els llums que il.luminaven el campament solien estar encesos i proporcionaven l'aspecte quasi idíl.lic de postal que es veia a les fotos turístiques. Pressentia la presència, aquella presència gairebé familiar, gairebé palpable en passar les pàgines del pergamí. Sentia fins i tot a l'esquena, el calfred recorrent com una aranya cada centímetre de la columna (res de lumbàlgia, eh? hahaha), i de sobte, com si la vella cacatua (el mòbil) hagués embogit, començà a cantar en veu alta com solia fer-ho, fent tombarelles damunt la sorra com la millor croquetaire i, dirigint els palmells oberts al cel grisós i amenaçant d'aquella tarda, es palplantà com en un cerimonial davant les restes de la foguera d'ahir (d'algun campista suposa) i digué amb la veu mig presa :
    - Oh Samir! avui será segur un dia encara més gran... L'oasi m'ha cridat i jo he vingut sabent que res de dolent m'hi podia passar. I el regal ha estat tot un encert, una meravella d'aquelles que corrien per les venes i els sentits quan no hi havia tobogants impossibles ni onades artificials, quan l'única diversió era esquitxar-nos amb el rajolí que teníem al duar i compartir pensaments i pors i somnis amb tot aquell que hi volia entrar... Moltes gràcies per aquesta felicitació tan especial!.

    I contenta, abandonà amb passes lentes aquell racó de món, un món amagat, però no perdut, llunyà però no oblidat, que va crear lligams invisibles entre el cel, l'home, el desert i el mar...

    angie
  • RE: Booooooooooon dia Relats!
    Llibre | 02/08/2014 a les 18:57

    Uops! Quina kk.

    Just en aquest post sí que m'hi entretindria, i en canvi no puc perquè sóc al poble i la connectivitat és complicada. Catxis!

    Que vagi moooolt bé aquest interessant fil de conversa.

    Petonets,

    Llibre
    **
  • RE: Booooooooooon dia Relats!
    bressol | 02/08/2014 a les 20:28
    Des d'una duna distant, un antic pelegrí busca aixopluc de les esquitxades de la piscina d'ones del parc aquàtic, intentant fer orelles sordes al xivarri, la gel.laba esquinçada pel pas dels anys, resta dins el farcell, fent companyia a uns dàtils arreplegats d´amagat al basar del parc.
    Amb l'ossamenta,maltractada pels anys i el seu mal cap, el pelegrí veu en la llunyania una figura que creu familiar , una antiga presència màgica que omple els seus pulmons d'aire fresc; potser és un miratge de l'antic oasi que sorgia entre altes palmeres a les nits de temps passats. El batec del seu cor s´accelera i la seva memòria cerca en el seu interior, i un somriure marca en el seu rostre una nova esperança ... potser tot passa, però els records alimenten l'ànima, els laberints de la memòria a vegades porten al navegant a antics ports, on tornar a trobar la taverna on prendre un OASIMOTXO, un vi o una malvasia que li esberli el cervell amb records de temps antics.

    Al-bres-ol .
  • Bon dia amic FOSTER!
    lisboa | 05/08/2014 a les 15:11
    Mira que feia temps que no treies el cap per aquí! quina il·lusió de retrobar-te de nou! Moltes salutacions !
  • RE: Booooooooooon dia Relats!
    mateu | 05/08/2014 a les 18:59
    Caram! Potser és veritat allò que "els vells roquers no moren mai". Salutacions a tohom, a totdon i a l'Angie.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.